Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

dimarts, 2 d’octubre del 2018

589 - Biologia 4t ESO: dissecció d'un peix


Els alumnes de biologia i geologia de 4t ESO han iniciat les activitats pràctiques de laboratori amb la dissecció d'un peix, continuant les disseccions iniciades en cursos anteriors. Es pot consultar informació sobre la pràctica en l'aula virtual adn-dna.net 2.7:

Aula virtual adn-dna.net
Categoria: PRÀCTIQUES DE LABORATORI
Curs: P03 - Diseccions





Aquells alumnes que han realitzat l'experiència, explicaran en l'apartat de comentaris d'aquest post, els aspectes que considerin més interessants sobre l'observació realitzada.

Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  cal seguir les instruccions indicades en el post 341.

36 comentaris:

Anònim ha dit...

La dissecció de l'altre dia em va agradar molt. Crec que les disseccions són molt interessants ja que pots aprendre moltes coses sobre el funcionament de l'interior d'un ésser viu, en aquest cas un barat.
La part que més em va agradar va ser quan vam observar l'interior del peix i quan li vam extreure l'ull ja que vaig poder veure el que hi havia en el seu interior, el cristal•lí, que fins aquell moment no sabia què era ni perquè servia. Així que aquestes són les parts que més em van sorprendre de la pràctica passada.

Anònim ha dit...

La dissecció de l'altre dia em va agradar molt. Crec que les disseccions són molt interessants ja que pots aprendre moltes coses sobre el funcionament de l'interior d'un ésser viu, en aquest cas un barat.
La part que més em va agradar va ser quan vam observar l'interior del peix i quan li vam extreure l'ull ja que vaig poder veure el que hi havia en el seu interior, el cristal•lí, que fins aquell moment no sabia què era ni perquè servia. Així que aquestes són les parts que més em van sorprendre de la pràctica passada.

Rut Vives Soteras

Anònim ha dit...

Totes les pràctiques de disseccions les trobo molt interessats, útils i productives ja que apliques el que t’expliquen a la realitat de forma directa, tot podent comprovar-ho tot. Vam observar el barat exteriorment i seguidament el vam obrir. Vam observar: els orificis nassals, la llengua, el ulls i els cristalls respectius, les brànquies, tots el tipus d'aletes, i en l'interior, apart de tots els teixits de la pell i musculars, els intestins, el cor... Va ser una nova i bona experiència.

Lia Vidal Mrtín
4t ESO C

Anònim ha dit...

La dissecció ha valgut molt la pena perquè hem pogut observar les parts internes del peix, vam poder veure les intestins, el fetge, fins i tot vam poder veure-li el cor. Per la part externa vam observar les aletes lateral, la dorsal, la caudal, la anal i la pèlvica, també hi vam veure les brànquies que estaven a les parts laterals del peix i l’anus que estava en la part inferior, per últim en la part exterior vam observar la pell del peix que feia com una mena de esses i tenia la pell de color verd per dalt i de color blanc per baix . Per la part del davant vam poder observar la boca, que estava formada per la llengua i les dents que eren molt petites, també vam observar l’ull, el vam extreure amb les tisores i amb un pinça vam treure-li el cristal•lí de dins.

Clara Tristany Trull

Anònim ha dit...

La dissecció ha valgut molt la pena, ja que he pogut observar les seves parts del cos. Primer vam observar les seves aletes , vam poder distingir l’aleta dorsal , la aleta pèlvica, la aleta anal i la aleta aleta caudal. També vaig poder veure les brànquies i l’anus. Després el vam començar a obrir per dalt, i ens vam ajudar amb unes tisores i pinces. Vaig poder observar l’intestí, el fetge i també vam veure el cor. Finalment vam treure l’ull del peix i vam treure el cristal•lí del seu ull.

Natalia Muñoz Arenas

Anònim ha dit...

El més destacat sobre la dissecció del barat, que vam fer el passat dijous va ser poder experimentar i poder remenar el peix amb les nostres pròpies mans, obrir les aletes laterals i obrir i tancar la boca per poder observar les dents. L’extracció de l’ull va ser delicada i complexa però un cop el vam aconseguir vam poder veure com el cristal•lí feia de lupa per a nosaltres. Una vegada el vam obrir vam poder veure el fetge, l’estómac i el més curiós va ser poder treure-li el seu petit cor. Va ser una gran experiència.
Anna Monsalve Martí.

Anònim ha dit...

De la dissecció del passat 27 de setembre d'un barat, hi ha varies coses que em van agradar per sobre de les altres. La primera va ser l'extracció del globus ocular per obrir-lo i veure'n el cristal·lí. Em va agradar perquè mai ho havia vist i em va semblar molt curiós. A part, també em va agradar obrir-lo i observar el seu interior, ja que sempre que havia comprat peix ja estava net i llest per cuinar, veure com és realment va ser interessant. I per últim vam poder buscar el seu cor i confirmar el que sempre ens havien dit, que els peixos tenen unes dents petites i afilades i que no tenen pulmons sinó brànquies.

Rocio Montes

Anònim ha dit...

A mi, el que em va impactar més de la pràctica del Barat va ser el moment de disseccionar l’ull, em va semblar interessant, no sabia que al petar-lo sortia una petita boleta anomenada cristal•lí (que fa de lupa). També em va impactar quan vam veure les brànquies, ja que no les havia vist mai per dins. Veure els òrgans del peix també em va semblar interessant.

Laia Mateu Mellado

Anònim ha dit...

A mi de la pràctica del Barat el que em va impactar més va ser: la dissecció de l’ull, perquè no sabia que quan apretes surt una boleta transparent que s’anomena cristal·lí (que fa de lupa). Unes altres coses que em van impactar van ser les brànquies i el cor que era molt petit i amb forma de triangle.




Meritxell Somacarrera Garriga

Anònim ha dit...

El que més em va impactar de la pràctica de laboratori de la dissecció del peix barat, va ser primer de tot el cristalí del ull, que el vaig poder obtenir mentre disseccionava l'ull, cosa que em va agradar molt, perquè no ho havia fet mai i el cristalí era molt tou i transparent que era. També veure tots els òrgans interns que tenia el peix ja que es veuen molt grans i sempre que menjo peix no em poso a pensar en que potser m’estic menjat el cor del peix...També em va impactar el cor del peix ja que no tothom el va poder veure ni tocar, i el meu grup sí, i em va fer molta gràcia la forma que tenia.També vaig poder observar les brànquies, que tenien un color rosat, això també van ser una de les coses que em va impactar més i poder tallar-ne un tros per veure-ho millor.

Cristina Molina Sntaularia

Anònim ha dit...

La dissecció que vam fer l’altre dia a laboratori em va semblar molt divertida i vam aprendre bastant sobre els peixos, em va sorprendre molt les brànquies i quan ens van explicar el seu funcionament. Tambè em va sorprendre el cristal·lí que tenien a l’ull i que quan ho vam ficar a sobre d’unes lletres feia de lupa, i em va sorprendre bastant que el cor fos tan petit.

Carla Vilaseca

Anònim ha dit...

El que em va impactar més va ser que el peix disposés d’uns òrgans interns tan grans. Sempre, en menjar peix, no penso en les parts que té com a ésser viu, sinó que només penso en el que menjo, i veure la proporció que aquesta ocupava entre totes les parts del peix (que eren unes quantes!) em fa pensar que no el mirem com a ésser viu. Fer una dissecció, ni que sembli molt asquerosa, també t’alegra en pensar que els peixos, o tu mateix esteu tan ben dissenyats com per a tenir tantes parts al·lucinants (el cristal·lí era espectacular, els òrgans perfectament col·locats i el cos proporcionat).

Nil Puiggròs Cuadros.

Anònim ha dit...

En la darrera pràctica feta, vam poder observar un barat tant de fora com de dins i el vam disseccionar, ho vaig trobar realment interessant.
Primer de tot vam mirar-li l’aleta dorsal, anal, l’aleta caudal i la pèlvica.
Seguidament el vàrem obrir amb unes tissores i una pinça i vam poder veure el seu fetge,el seu cor (més vermellós que la resta d’òrgans), i unes brànquees dures semblants a una pluma roja.
Finalment, poguerem mirar l’ull del peix, el vam treure i el vam haver d’obrir de forma que no “s’explotés”. Al orbir-lo, vam trobar una boleta transparent que al passar-la per sobre un full, feia l’afecte de lupa.

Raquel Vanhecke Bosch

Anònim ha dit...

Sempre m'he interessat per les disseccions, i auqesta ha sigut una de les meves preferides. Quan era petit m'agradava anar al aquari i observar els peixos, ara ja se com funcionen per dins. El que em va semblar més interessant de la pràctica va ser l'extracció del cristalí de l'ull, tot i que va ser una mica complicat. També em va impressionar veure les brànquies i l'interior del barat.
Espero fer més disseccions així.

Magí Valls

Anònim ha dit...

A mi, la dissecció del barat m’ha semblat una pràctica molt dinàmica i interessant, ja que hi vaig posar moltes ganes. Algun dels aspectes que més em van agradar va ser descobrir les quatre aletes del peix, i el cristal•lí que vam treure del ull que feia de lupa. Em va semblar molt curiós veure l’interior del peix, ja que el vam haver de tallar per la meitat. Alla es podia observar el cor, el fetge…etc. En general la dissecció em va resultar molt duvertida, no em vaig aburrir gents.

Guillem Ribas

Anònim ha dit...

En aquesta pràctica de la dissecció de un peix en aquest cas un barat, l’he trobada interessant ja que mai havia disseccionat un peix, el que mes em va impressionar, va ser el cristal·lí perquè mai havia vist en persona aquesta part del ull. També em va semblar curiós que la part de l’esquena d’aquest animal sigui mes fosca amb ratlles i la part de baix sigues mes blanquinosa per camuflar-se.
Marta Tostado

Anònim ha dit...

La part que m’ha semblat més rellevant de la pràctica de la dissecció del verat va ser quan vam obrir el peix per poder veure’n els òrgans, les brànquies…
Encara que nos es podien veure gaire bé crec que va ser la part més important de la pràctica i també la més entretinguda.

Bernat Caro

Anònim ha dit...

El que més m’ha semblat rellevant ha sigut quan hem hagut d'obrir el peix per la seva part inferior, ja que hem pogut apreciar com funciona el seu metabolisme els seus diferents òrgans, comparant-los amb òrgans d’altres animals, que un cor no ocupa sempre una mà.

Oriol Cabeza

Unknown ha dit...

A aquesta pràctica de laboratori vam disseccionar un peix, en concret un verat. Vam tenir l’oportunitat d’observar l’interior d’aquest peix i de descobrir parts que fins ara, ens eren desconegudes. La part que em va agradar més va ser quan ja teníem el peix obert, i vam poder distingir les diferents parts del seu organisme.
-Judith Martínez

Anònim ha dit...

A la pràctica de la dissecció d’un verat vam observar el cos del peix tant per dins com per fora i vam comprobar alguns aspectes curiosos de la seva morfologia.
El que més em va agradar d’aquesta pràctica va ser observar com el cristal·lí dels seus ulls crea un efecte de lupa un cop desat sobre un full amb lletres.

Rut Bernal

Anònim ha dit...

En el laboratori hem diseccionat un peix “verat”. Varem començar fent un anàlisis exterior veient les brànquies i extraient-les, acte seguit vam treure un ull per veure la cristalina. El vam obrir per veure el teixit muscular, els òrgans i en algun cas amb peixos petits a l'estómac. Ens va sorprendre les aletes exteriors ja que quan n’he vist algun al mar no les obrien tant. Vam utilitzar tisores i pinces per obrir-lo.

Anònim ha dit...

La pràctica ha estat molt interessant però la part més rellevant de la dissecció del varat per mi ha estat el moment en tallar una brànquia per poder veure la forma que tenia, ja que sempre havia sabut que els peixos les tenien però mai m’havia imaginat com eren i la veritat es que m’ha les imaginava bastant diferents.

Carla Elias

Anònim ha dit...

A la pràctica lo que hem fet a sigut disseccionar un peix anomenat Verat. Del peix lo que hem mirat ha sigut: totes les aletes del peix, hem mirat les dents, també lo que hem volgut fer ha sigut treure una cosa del seu ull que es deia cristal·lina però el meu grup i jo no vam poder perquè es va petar i per ùltim el vam mirar per dintre, vam mirar les brànquies, els intestins i la part del múscul que és lo que ens menjem. Aquesta pràctica em va agradar ja que no havia vist un animal així per dintre i perquè va ser divertit fer-ho.

Carlos A Gómez

Anònim ha dit...

Pràctica Verat
Durant la dissecció del verat, n dels aspectes que més em va sorprendre d’aquesta pràctica va ser cristal•lí, ja que em va sorprendre el fet que el cristal•lí fes de lupa si ho posaves a sobre d’un paper amb lletres. Jo tenia la impressioó que els ulls tenien un mecanisme més complex. Una altra cosa que vaig trobar molt interessant va ser el tamany del cor, ja que era realment petit.

Mireia

Anònim ha dit...

Abril Marsal Deus
4t ESO D

Aquesta pràctica, de la dissecció d’un verat em va semblar interessant, pel fet de poder entendre el funcionament i distingir els diferents òrgans, en que estava format.
També vaig trobar curiós la pigmentació de les escates del peix i les diverses aletes que tenia, ja que no sabía que en tenien tantes, en diferents parts del cos.
Una cosa molt curiosa que vam observar de l’interior del seu estómac, era que a dins hi havia un altre peix més petit, que s’havia menjat avanç de que el pesquessin.
I per acabar, haig de dir, que vam poder seguir correctament el procés de dissecció, observant cada organisme detenidament i descobrint tota la composició del peix.


Anònim ha dit...

Aquesta pràctica consistia en disseccionar un verat. Personalment el més rellevant va ser poder obrir el peix des de l’opercle i l’anus fins arribar a l’aleta dorsal. A partir d’allà vàrem poder distingir els diferents òrgans interns, com els budells, intestins, fetge… Però l’òrgan més diferent i interessant va ser el cor.
També va ser molt curiós el cristal·lí, que està dins de l’ull, ja que és com una lupa.
En conclusió, aquesta pràctica ha sigut molt interessant, perquè he après coses que per mi eren desconegudes.
Íngrid de la Caña

Anònim ha dit...

El que més m’ha sorprès d’aquesta dissecció han sigut les dents del verat ja que esperava que fossin més grans perquè com que mengen peixos petits pensava que serien més voluminoses i més amples, les vaig trobar molt petites i estretes.
També em va impactar molt els ulls ja que hem semblava que no serien tan complexos i vaig veure que si perquè tenen cristal·lí, això ha fet canviar la meva opinió sobre la seva vista ja que em pensava que els peixos no hi veien.

Sara Homs

Unknown ha dit...

En aquesta pràctica hem pogut disseccionar un verat, hem observat les seves parts internes (obrint-lo i podent veure els seus òrgans) i externes (el que veiem a simple vista: aletes, boca, color...). El que em va agradar més va ser extreure-li l’ull i el cristal·lí de dins, el vam posar sobre un paper amb lletres i feia de lupa. Em va sorprendre molt. També em va semblar interessant obrir l’opercle i veure, dins, les brànquies.
Judit Casanovas

Anònim ha dit...

El que més m’ha sorprès d’aquesta dissecció han sigut les dents del verat ja que esperava que fossin més grans perquè com que mengen peixos petits pensava que serien més voluminoses i més amples, les vaig trobar molt petites i estretes.
També em va impactar molt els ulls ja que hem semblava que no serien tan complexos i vaig veure que si perquè tenen cristal·lí, això ha fet canviar la meva opinió sobre la seva vista ja que em pensava que els peixos no hi veien.

Sara Homs

Anònim ha dit...

Abril Bertran Hernandez
La setmana passada vam realitzar la dissecció d’un verat. Vam començar amb una observació externa del peix, admirant així la diferència existent de pigmentació entre la part superior i la inferior. Seguidament, vam observar-ne les brànquies, els ulls, les diverses aletes (dorsal, pectoral, ventrals, anal i caudal) i extreure el cristal·lí de l’ull. Finalment, vam obrir el peix amb molta cura per tal de no danyar cap òrgan intern ja que teníem com ha objectiu diferenciar-los.
La part que em va semblar més interessant fou la observació dels òrgans i em va fascinar extirpar-los sense danyar els altres. Va ser molt emocionant trobar un peixet en descomposició dins l'estómac ja que per si teníem dubte algun, ens va aclarir quina és la seva alimentació i em va impactar, a més a més de fastiguejar, el fet que uns companys trobessin un munt d’anisakis transitant al obrir l’estómac; a la recerca de la part bona de l’experiència, d’ara en endavant els sabré distingir. I per acabar, mencionar el petit cor que dotava de sang a tot un peix.

Anònim ha dit...

M’ha semblat molt interessant això de obrir “ésser viu” per veure i observar com es la seva composició i el seu funcionament.Analitzar els seus orgànuls,escames,observar com es queda l’aire mitjançant les seves brànquies.I sobretot observar com es la seva part exterior.

Bernat Bisbal

Unknown ha dit...

La dissecció del verat va ser una experiència molt interessant en tot el seu conjunt, des de l’estudi de l’anatomia externa fins a manipulació dels òrgans interns.
Tot i així, el que em va semblar més impactant va ser l’observació i manipulació de l’opercle i les brànquies. Acostumats a la respiració pulmonar, crec que va ser interessant descobrir (i aprofundir) en un altra manera de dur a terme el mateix procés.
Un altre fet rellevant va ser que vam poder observar els anisakis, uns cucs que havien contaminat el peix que vam disseccionar. Al principi van passar desapercebuts, però després d’investigar sobre els efectes que aquests podien causar en els humans si es menjava el peix cru; una malaltia anomenada anisiakosi que provoca febre, vòmits, diarrea i dolor abdominal i de coll i que es pot confondre amb una apendicitis aguda, crec que ens enrecordarem dels anisakis durant un temps.

Yaiza Holgado

Anònim ha dit...

Aquesta pràctica consisteix en la dissecció d’un peix, concretament, d’un verat. La dissecció ha estat molt interessant, sobretot extreure el cristal·lí de l’ull del verat i observar l’anatomia interna d’aquest. Però el que més m’ha sorprès és veure que just en el nostre peix tenia anisakis, cucs que s'alimenten del que ingereix el verat o qualsevol peix que contingui aquests cucs. Però desprès d’haver investigat sobre aquests cucs anomenats anisakis m’ha impactat descobrir que són perjudicials per a nosaltres, les persones, i que si ingereixes un peix contaminat amb aquests cucs et provoca una malaltia anomenada anisakiosi. Si bé és una malaltia freqüent, no és gaire coneguda. Els seus símptomes són tals com vomitar cucs, nàusees, dolor abdominal i de coll, diarrea i febre i es pot confondre amb una apendicitis aguda.

Carola Farré

Unknown ha dit...

En aquesta practiva li vam fer una “dissecció “ a un verat, un peix. El que més em va impressionar d’aquesta pràctica va ser quan vam obrir una part del tronc del varat perquè vam poder veure alguns òrgans com els tubs intestinals i el cor, que la veritat esque no m’ha l’imaginava tant petit.
Mireia Ibabe

Anònim ha dit...

Jo crec que aquesta pràctica de la dissecció del barat ha estat molt interessant ja que mai abans havia observat les diverses parts d’un peix. El que més interessant vaig trobar van ser dues coses. La primera, la boleta que tenia dins l’ull anomenada cristal•lí que feia com una lupa, i podies observar-hi les coses augmentades. Una altra cosa que em va sobtar molt va ser que de dalt, les seves escates són fosques i de baix d’un color més clar per poder-se camuflar.

Laura Vilella

Anònim ha dit...

Pràctica Verat
Durant la dissecció del verat, n dels aspectes que més em va sorprendre d’aquesta pràctica va ser cristal•lí, ja que em va sorprendre el fet que el cristal•lí fes de lupa si ho posaves a sobre d’un paper amb lletres. Jo tenia la impressioó que els ulls tenien un mecanisme més complex. Una altra cosa que vaig trobar molt interessant va ser el tamany del cor, ja que era realment petit.

Mireia Casas