Entrada destacada

638 - Accés a tots els recursos de ciències adn-dna.net

Recursos adn-dna.net En la següent web trobaràs l'accés a tots els recursos de ciències de la naturalesa: adn-dna.net . ...

dimarts, 11 de març del 2014

361- Setmana del Cervell - 2014


La Sociedad Española de Neurociencia,entre els seus objectius estratègics, ha proposat fer un decidit esforç per fomentar entre el públic general el coneixement de la recerca en neurociències, tot utilitzant com a vehicle els grups de recerca del nostre país.

Del 10 al 16 de març, la Sociedad Española de Neurociencia, la Sociedad Española de Neurología,el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona,l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona,el projecte Pessics de Ciència de l’Ajuntament de L’Hospitalet i la col·laboració de nombrosos centres de recerca i institucions, organitzaran un seguit d'activitats que es poden consultar en el següent programa.

En el marc d'aquesta Setmana del Cervell es presenta en el blog adn-dna la conferència TED de Sebastian Seung treballada en la matèria de ciències per al món contemporani a primer de batxillerat i biologia humana de 2n de batxillerat. En el següent video es pot pot veure la conferència:

  " Sóc el meu conectoma?"


Per ampliar coneixements sobre sistema nerviós i neurociència es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els següents recursos:

Categoria: BIOLOGIA  
Curs B10- Cos humà
Tema- 6 Sistema nerviós

Curs B14- Neurociències



A partir de la informació facilitada es demana respondre a la següent pregunta:

Què podem fer per canviar el nostre conectoma?

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube
 
Termini per publicar comentaris dilluns 17 de març a les 22:00h.

dilluns, 3 de març del 2014

360- Joan Massagué ha fet una nova descoberta en la lluita contra el càncer

Joan Massagué i Solé
La investigació podria mostrar el camí per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada

Una investigació del Memorial Sloan Kettering dirigida pel farmacèutic català Joan Massagué proporciona novetats entorn dels mecanismes biològics que les cèl·lules canceroses individuals utilitzen per fer metàstasi al cervell. L'estudi, publicat al número del 27 de febrer de la revista Cell, determina que les cèl·lules tumorals que arriben al cervell --i hi formen nous tumors-- s'abracen als capil·lars sanguinis i emeten proteïnes específiques que superen les defenses naturals del cervell contra la invasió metastàtica.

La metàstasi, el procés que permet a algunes cèl·lules canceroses d'expandir-se del tumor original i implantar-se en teixits diferents, és la causa més comuna de mort per càncer. Els tumors cerebrals metastàtics són deu vegades més comuns que els càncers de cervell primaris.

La majoria de cèl·lules tumorals es moren abans d'haver-se pogut implantar al cervell, més ben protegit que la majoria d'òrgans contra la colonització de cèl·lules tumorals circulants. Per implantar-s'hi, una cèl·lula cancerosa s'ha de separar del seu tumor d'origen, entrar al reg sanguini, i travessar densos recipients de sang anomenats barreres de sang cerebral. Fins ara, s'havia fet poca recerca sobre com es desenvolupaven els tumors cerebrals metastàtics, però experiments previs amb ratolins que havien simulat cèl·lules de càncer de pit metastàtiques han mostrat que d'aquelles cèl·lules que veritablement arriben al cervell, en sobreviuen menys d'una de cada mil.

'No sabíem per què es morien tantes d'aquestes cèl·lules', diu Joan Massagué, director de l'Sloan Kettering Institute i autor principal de l'estudi. 'Què les mata? I per què algunes sobreviuen en un estat tan vulnerable --de vegades amagant-se al cervell durant anys-- i, de cop i volta, s'estenen en nous tumors? Què manté aquestes cèl·lules tan estranys vives i on s'amaguen?'

A l'estudi s'ha determinat que en models de ratolins de càncer de pit i de pulmó --dos tipus de tumor que sovint s'estenen cap al cervell-- nombroses cèl·lules canceroses que entren al cervell són mortes per astròcits. Els astròcits són el tipus de cèl·lula cerebral més comuna, i secreten una proteïna anomenada 'Fas lligand'. 

Quan les cèl·lules canceroses es troben amb aquesta proteïna són forçades a l'autodestrucció. Les poques que aconsegueixen esquivar els astròcits produeixen una proteïna anomenada Serpin, que actua com una mena d'antídot als senyals mortals que envien els astròcits.

Després de reproduir cèl·lules metastàtiques desafiant cervells de ratolins, els investigadors s'han adonat que les cèl·lules capaces de sobreviure creixien al capdamunt dels capil·lars sanguinis, cada cèl·lula enganxada a prop del seu recipient, 'com un ós panda abraçant el tronc d'un arbre', en paraules de Massagué. Han trobat que les cèl·lules tumorals produïen una proteïna que actuava com el 'velcro' per enganxar les cèl·lules a la paret externa d'un recipient de sang.

'Aquesta abraçada és clarament essencial', assegura el doctor Massagué. 'Si una cèl·lula tumoral es desenganxa del seu recipient, resulta eliminada pels astròcits pròxims. Si no, resulta nodrida i protegida, i en algun moment pot començar a dividir-se per formar una funda a l'entorn del recipient.'

Al microscopi, els investigadors van observar que aquestes fundes de cèl·lules canceroses a l'entorn dels capil·lars sanguinis creixien fins a formar petites boles, que finalment esdevenien tumor. 'Un cop has vist la imatge, no la pots oblidar', assegura Massagué.

Els factors de supervivència de les cèl·lules tumorals descoberts en aquest estudi podrien ser tractats amb medicaments algun dia per arribar a disminuir el risc de metàstasi en humans. El doctor Massagué està especialment interessat en l'habilitat de les cèl·lules tumorals d'abraçar-se als recipients sanguinis, perquè sospita que aquest comportament pot ser essencial per a la supervivència de les cèl·lules canceroses metastàtiques no únicament al cervell, sinó també en més parts del cos on poden tenir lloc càncers metastàtics.

'La majoria de pacients de càncer tenen el risc que els seus tumors s'escampin a molts llocs', subratlla el doctor Massagué. Per exemple, els càncers de pit poden metastatitzar cap als ossos, els pulmons i el fetge, i també al cervell. 'Això que observem', ha afegit, 'podria ser un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada, utilitzant medicaments que fan que les cèl·lules canceroses es desenganxin dels recipients de sang'.

Joan Massagué fa més d’una dècada que investiga l’origen de la metàstasi, un camp en què és considerat un dels pioners. És autor d’uns 250 articles científics sobre el tema i un dels cinquanta investigadors més citats en els últims 20 anys. Està establert als Estats Units des del 1979 però sempre ha mantingut la vinculació amb Catalunya.

Als Estats Units dirigeix un equip de més de 900 investigadors i a Catalunya és membre el comitè científic assessor de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, on també dirigeix una línia d’investigació centrada en la metàstasi.
Fonts: vilaweb , ara.cat.

diumenge, 23 de febrer del 2014

359- Biologia humana: dissecció de cervell

Els alumnes de biologia humana de batxillerat, una vegada acabat l'estudi del sistema nerviós han realitzat la dissecció d'un cervell animal. Fa uns dos mesos que el cervell el tenien posat en alcohol per facilitar la seva manipulació i observació durant la pràctica de laboratori.


En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar el protocol d'aquesta pràctica en: 

Categoria: PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Curs P03- Disseccions
Pràctica 4 -Dissecció d'encèfal




Els alumnes que han realitzat la dissecció explicaran, en l'apartat de comentaris d'aquest post, aquells aspectes anatòmics més rellevants observats al llarg de la dissecció.

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

 Termini per publicar comentaris dimecres 26 de febrer a les 22:00h.

diumenge, 2 de febrer del 2014

358- Ciències per al món contemporani: La Terra un planeta sostenible


En ciències per al món contemporani hem estudiat els factors que intervenen en la gestió del nostre planeta Terra. L'activitat humana afecta al medi i cal vetllar per un us sostenible dels recursos naturals sense malmetre les possibilitats de supervivència de generacions futures.

Fixarem l'atenció en l'anomenat canvi climàtic i consultarem en l'aula virtual adn-dna.net els recursos següents:

Categoria: BIOLOGIA
Curs B09- Ecologia
Tema-4 Acció de l'home en els ecosistemes.
           El canvi climàtic
Recurs nº12 El calentamiento global-1 
Recurs nº13 El calentamiento global-2    

 Amb la informació consultada en aquests recursos cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?  

Aquesta activitat és obligatòria pels alumnes de CMC de 1r de batxillerat i voluntària pels altres usuaris de l'aula virtual adn-dna.net.    

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.
 Termini per publicar comentaris dimecres 5 de febrer a les 22:00h.

dimarts, 21 de gener del 2014

357- Biologia en context: interpretació d'un procés de biotecnologia



Aquesta activitat està adreçada als alumnes de bio-geo de 4t ESO, biologia de batxillerat i de forma voluntària als alumnes de ciències per al món contemporani i usuaris del aula virtual adn-dna.net.

Les aplicacions en el camp de la biotecnologia poden ser molt diverses. En aquesta activitat es proposa observar l'esquema d'un procés realitzat al laboratori, que podem consultar dins l'aula virtual adn-dna.net en:

Categoria: BIOLOGIA EN CONTEXT

Curs BC01- Activitats biologia en context
Tema-1 Exercicis
BC04- Aplicació de biotecnologia


Una vegada vist el procés cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Quin fenotip, respecte al color del pèl, presentarà el ratolí descendent d'aquest procés?

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

Termini per publicar comentaris dilluns 27 de gener a les 22:00h.

diumenge, 19 de gener del 2014

356- Biologia humana: dissecció de pulmons

Dissecció de pulmons
Els alumnes de biologia humana de batxillerat, seguint el programa de disseccions, han realitzat la dissecció de pulmó de xai. Dins l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar àmplia informació sobre l'aparell respiratori i el protocol de la pràctica realitzada en:

Categoria: BIOLOGIA

Curs B10- Cos humà
Tema-3 Aparell  respiratori
Curs P03- Disseccions Pràctica-2 Dissecció de pulmons

 
Cada grup de treball de laboratori ha realitzat un video de la dissecció o presentació, una vegada editats i publicats a YouTube en el canal de cada alumne, seran enllaçats a adn-dna.net i s'incorporaran a la llistes de reproducció del canal adn-dna.net a Youtube següents:



Oportunament es publicarà un post per indicar la data de publicació i poder-los veure.

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden incorporar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb aquesta dissecció i els alumnes que l'han feta comentaran aquells detalls que considerin més rellevants de l'observació realitzada.
Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog. En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i al canal adn-dna.net a Youtube.

dissabte, 18 de gener del 2014

355- Videojuego gratuito para el estudio de la célula




La biología celular es la base para el estudio de cualquier especialidad de biología. Los contenidos relacionados con la célula  se encuentran en todos los niveles educativos y representa una parte importante del curriculum de biologia en el bachillerato. 

El estudio de la célula se puede abordar desde diferentes niveles y utilizando distintos recursos. En este caso se presenta un videojuego gratuito, cuyo enlace se ha incorporado en el aula virtual adn-dna.net. Se puede acceder en:

Categoria: VOCACIÓ CIENTÍFICA

Curs VC01- Vocació científica-1
Tema-1 "Jocs" de ciència
recurs nº 11:
Videojuego gratuito de biología celular


Es un videojuego de estrategia en tiempo real, donde los estudiantes podrán conocer, recorrer e intervenir diferentes componentes de una célula, lo que les facilitará un aprendizaje entretenido, desafiante, multimedial y de gran emoción.
Consta de 7 misiones de corta duración (de 5 a 30 min aproximadamente), dependiendo de la habilidad del jugador y de su experiencia en videojuegos. Las misiones no tienen un orden secuencial, ni son dependientes unas de otras para el desarrollo del juego.

Se sugiere empezar jugando la primera misión, ya que tiene las instrucciones básicas de manejo del juego (tutorial).

La séptima y última misión son para jugadores avanzados ya que tiene la sumatoria de desafíos presentados en las misiones anteriores.

Las demás misiones se diferencian entre si en la problemática que enfrenta cada cultivo celular, excusas para abordar distintos contenidos programáticos y abordar aspectos de la biología celular.

Contiene tambien un navegador de célula 3D con el que se puede recorrer el interior celular como un explorador de las estructuras y procesos celulares, sin necesidad de interactuar ni cumplir misiones. Aquí, los alumnos pueden visualizar los orgánulos, estructuras, tamaños y algunos procesos celulares (por ejemplo, el sistema de endomembranas). A diferencia del videojuego, aquí no hay misiones que cumplir y células que salvar, sino que se trata de un paseo tranquilo que puede utilizarse,por ejemplo, para familiarizarse con el videojuego. Además de la inmersión 3d en el citoplasma y el recorrido entre los orgánulos de una célula animal, se puede optar por insertar invasores patogénicos como virus y/o bacterias. Se puede observar cómo los patógenos ingresan por la membrana plasmática, sus estructuras, los tamaños relativos, las toxinas bacterianas o cómo se desplazan en el interior celular. Se puede pausar en cualquier momento (con la tecla P de pausa) para mostrar algún detalle interesante. 

El videojuego, el navegador de célula y el manual, pueden bajarse gratuitamente de su sitio web y no requiere conexión a internet para jugar. Existe tambien una versión del videojuego en inglés.
Fuente:Crea i aprende con Laura

Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden explicar, en el apartado de comentarios de este post, su experiencia personal con este videojuego.
Nota: Para comentar se recomienda seguir las intrucciones indicadas  en el post 341 de este blog.

dissabte, 11 de gener del 2014

354- La dieta ‘Dukan’ aumenta el riesgo de padecer problemas de riñón


Las dietas hiperproteicas tienen efectos adversos contra la salud

Las dietas hiperproteicas, como la famosa dieta Dukan, aumentan el riesgo de desarrollar enfermedades renales a largo plazo y empeoran los marcadores urinarios y morfológicos del riñón, según se desprende de un experimento realizado por científicos de la Universidad de Granada con ratas, sobre las que se ha examinado los efectos de esta alimentación. 

Según este estudio, entre las patologías que pueden provocar las dietas hiperproteicas destaca la nefrolitiasis, esto es, cálculos renales o piedras, debido a una disminución drástica del citrato urinario, que inhibe la cristalización de sales de calcio, un aumento del calcio urinario y a un descenso del pH de la orina.

Para llevar a cabo este experimento, los investigadores trabajaron con 20 ratas Wistar, que se dividieron en dos grupos de diez.

El primero de ellos consumió una dieta hiperproteica -en la que el nivel de proteína representaba el 45% de los nutrientes ingeridos-, mediante la administración de suplementos de hidrolizados proteicos comerciales, mientras que el otro grupo actuó como control y siguió una dieta normoproteica. Los científicos realizaron este experimento con ratas durante 12 semanas, que equivaldrían a años en humanos.

Los resultados demostraron que las ratas que siguieron una dieta hiperproteica perdieron hasta un 10% de peso corporal en este tiempo, pero sin que se produjera una mejora paralela en el perfil de lípidos en plasma. Además, el citrato urinario de estas ratas fue un 88% inferior y el pH urinario un 15% más ácido.  

El peso del riñón de los animales sometidos a una dieta hiperproteica aumentó un 22% y también se incrementaron en un 13% el área glomerular -la red de capilares de filtrado de sustancias en el riñón- y un 32% el área mesangial, matriz de colágeno que sostiene a ese glomérulo.

A la luz de los resultados de este trabajo, su autora principal, la doctora Virginia Aparicio García-Molina, perteneciente al departamento de Fisiología de la Universidad de Granada, afirma que es necesario "realizar un control exhaustivo" de aquellas personas que se someten a una dieta hiperproteica, como es el caso de la dieta Dukan, "ya que los efectos adversos que este tipo de dietas pueden tener sobre su salud a largo plazo son importantes". 

La investigadora advierte asimismo que los efectos negativos que las dietas hiperproteicas tienen sobre el riñón dependen también de la presencia de otros nutrientes en la dieta. "El consumo elevado de frutas y verduras hace que el riesgo de que se formen cálculos renales sea menor, algo que probablemente se deba al alto contenido de potasio y magnesio de éstas, que compensan la acidez de la dieta alta en proteínas", concluye Aparicio.
Fuentes: SINC , elmundo.es

Para ampliar información oficial sobre los efectos de las "dietas milagro" se puede consultar en el aula virtual adn-dna.net:

Categoria: Biologia
Curs B11- La nutrició humana
Tema-1 La nutrició humana
Recurs 00 
"Dietas milagro" © Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición
  
Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces relacionados con los efectos de las dietas milagro.

Nota: Para comentar se recomienda seguir las intrucciones indicadas  en el post 341 de este blog.   

dimarts, 7 de gener del 2014

353- Organització acadèmica personal: calendari 2n trimestre 2013-14


Al iniciar el segon trimestre del curs acadèmic, cal situar-se i organitzar el temps per poder realitzar, dins els terminis, les tasques encomanades per assolir els millors resultats possibles. En el post 289 d'aquest blog podem recordar algunes recomanacions per facilitar saber estudiar de forma eficaç.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot descarregar, en format pdf i imprimir, el calendari del 2n trimestre sencer en un sol full. Aquest calendari s'afegeix i complementa la planificació horària setmanal.

Per accedir al calendari cal anar:

 Categoria:
 ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL

 Curs O01- Orientació acadèmica
 Tema-0 Organització acadèmica personal



Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb l'organització personal.
Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog.  

dijous, 2 de gener del 2014

352- Creado el primer mapa corporal de las emociones


Los mapas de sensaciones corporales podran algún día derivar en una nueva forma de identificar y tratar los trastornos emocionales.

La muerte de un ser querido llega a provocar dolor físico como el amor acelera el ritmo cardíaco o el miedo y la ira rigidez muscular. Pero ¿estas sensaciones físicas disparadas por emociones son universales o responden más a estereotipos culturales como el corazón partío de Alejandro Sanz? Tras crear el posiblemente primer mapa corporal de las emociones, investigadores finlandeses apuestan más por lo primero. A cada emoción, responde una determinada zona del cuerpo y esto sucede con personas que hablan diferentes lenguas o pertenecen a distintos países.

Todas las emociones básicas, desde la ira hasta la tristeza, tienen un correlato somático. El nerviosismo ante una entrevista de trabajo puede provocar sudoración en las manos y la tristeza, pesadez en las piernas. Son mecanismos biológicos que preparan o responden a estímulos del entorno. Pero no estaba claro si ante metáforas como la de las mariposas en el estómago todos sintieran el revoloteo de estos lepidópteros en la misma zona del cuerpo y menos aún si lo hacían igual un finlandés, un sueco o un chino.

“Pues sí, parece que todas las emociones que hemos estudiado aparecen asociadas con diferentes mapas de sensaciones corporales”, dice el profesor de neurociencia cognitiva de la Universidad de Aalto en Finlandia, Lauri Nummenmaa. Junto a varios colegas, Nummenmaa realizó una serie de cinco experimentos sucesivos en los que una muestra de 703 personas debían localizar en qué lugar de su cuerpo percibían el impacto de cada una de las emociones:

- Las más básicas:la ira, el miedo, el asco, la felicidad, la tristeza o la sorpresa.

- Las más complejas,en parte constructo en parte naturales, aparecen: la ansiedad, el amor, la depresión, el desprecio, el orgullo (en el sentido de sentirse orgulloso), la vergüenza y la envidia.

Situados ante una silueta humana en blanco, pidieron a los participantes que colorearan las zonas del cuerpo que se activaban más o menos mientras leían las palabras usadas para nombrar a cada una de las 13 emociones analizadas. Debían usar el rojo para las zonas de mayor sensación y el azul las de menor activación. Para el conjunto de emociones, comprobaron que la mayoría de los participantes (por encima del 73%) coincidían en las zonas coloreadas creando los mismos mapas de sensaciones corporales.



Según publican en PNAS, vieron además que el conjunto de las emociones positivas, como la felicidad, el amor o el orgullo crean mapas sensoriales que se solapan, aunque algunos son más extensos que otros. En concreto, las dos emociones que más se sienten, casi recorriendo todo el cuerpo, son el amor y la felicidad (o alegría). “Nosotros, por supuesto, no sabemos la razón de fondo. Pero se puede especular con que las emociones positivas asociadas a, por ejemplo, estar con los seres queridos o en situaciones emocionantes, pueden provocar una respuesta global preparatoria en el sistema locomotor con el fin de asegurar los beneficios sociales de la situación”, sostiene el investigador finlandés.

Sin embargo, las reacciones sensoriales a las emociones negativas no se solapan pero sí se muestran emparejadas. Así, los mapas de ira y miedo son muy similares entre sí, como lo son también el de la ansiedad con el de la vergüenza o el de la tristeza con el de la depresión. Sí se coinciden prácticamente los creados por el asco, el desprecio y la envidia.

En general, las emociones básicas sean negativas o positivas activan sensaciones en el tronco superior. Allí es donde residen los órganos vitales y se inician procesos somáticos como el ritmo cardíaco o la respiración. En particular, la zona de la cabeza se ve golpeada por todas las emociones. Pero hay diferencias de intensidad según sea la emoción. Así, las extremidades superiores se hiperactivan con la ira o la felicidad y menos con la tristeza. Las emociones no básicas provocan una significativa menor respuesta corporal.

Para descartar que la carga significante de las propias palabras desvirtuaran el resultado, repitieron el experimento con dos grupos lingüisticos muy diferentes, por un lado hablantes del finés (una lengua urálica) y, por el otro, de sueco (lengua germánica). No apreciaron diferencias significativas entre los mapas sensoriales creados en cada una de las lenguas.

Aún así, las palabras, independientemente del idioma que sea, pueden portar una carga emotiva por sí mismas. Por eso, completaron el estudio con cuatro experimentos más. Buscaban inducir en los participantes cada estado emocional mediante series de fotografías, la lectura de relatos cortos, el visionado de películas o expresiones faciales. Aunque en ninguno de los materiales aparecían las palabras ira, alegría, tristeza… su contenido sí buscaba transmitir cada una de esas emociones. De nuevo, y para cada uno de los materiales audiovisuales, los participantes crearon mapas corporales de sus sensaciones que prácticamente coincidían con los generados tras leer las palabras.

Por último, para comprobar si estas observaciones podrían tener validez universal. Repitieron las pruebas con un grupo de taiwaneses y en su idioma natal. Los resultados seguían coincidiendo.  Para Nummenmaa, ”las sensaciones corporales parecen tener un origen biológico más que ser una construcción lingüistica o cultural, ya que son muy similares en las distintas culturas y lenguas estudiadas”.

Fuentes: materia, bitnavegantes ,tendencias21 

Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces relacionados con el contenido de esta investigación i las emociones.

351- Nou curs a adn-dna.net: VC02-"Viure" la ciència


Iniciem l' any 2014 incorporant  un nou curs per estimular la vocació científica en l'aula virtual adn-dna.net.

El curs VC02 -"Viure" la ciència inclourà els enllaços a les diferents activitats realitzades al llarg del curs que els alumnes han penjat a internet i que es poden consultar lliurement. Cada activitat està enllaçada a un canal o web propi dels alumnes autors o són comentaris en aquest blog adn-dna.

Categoria: VOCACIÓ CIENTÍFICA

Curs VC02- "Viure" la ciència
Tema-1 cursos anteriors
Tema-2 curs 2013-14



Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden incorporar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, una còpia de l'enllaç a una activitat publicada i no recollida en aquest curs VC02. Posteriorment hi serà incorporada.
Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog.

dijous, 19 de desembre del 2013

350- Bones festes !


Bones festes a tots els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net.


Els lectors del bloc adn-dna poden utilitzar l'espai de comentaris d'aquest post per escriure la seva felicitació de les festes i penjar els seus desitjos pel 2014.
Nota: En fer els comentaris cal seguir les recomanacions citades en el post 341 d'aquest blog.  

diumenge, 15 de desembre del 2013

349- Pon en forma tu cerebro practicando Brain Fitness

 El cerebro necesita ejercitarse para mantenerse en forma

Siempre nos preocupamos de realizar actividad física para tener un cuerpo saludable y atractivo pero descuidamos el entrenamiento de un órgano tan importante como el cerebro.

A través de juegos mentales, desarrollados por neuropsicólogos, nos ayudarán a ejercitar el cerebro mientras pasamos un rato divertido. No se trata simplemente de jugar aleatoriamente a juegos que mantengan activas a nuestras neuronas, lo interesante es que el sitio nos ofrece una experiencia de entrenamiento personalizado de acuerdo a nuestras necesidades específicas.

Es una plataforma gratuita, también dispone de modalidades de suscripción más completas, que solo requiere que creemos una cuenta en el sitio. Este paso no nos llevará mucho tiempo, basta con cumplimentar un formulario indicando un nombre de usuario, una dirección de correo electrónico y una contraseña.

El acceso a este recurso se ha incorporado al aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net en:

 Categoria: BIOLOGIA

 Curs B14 - Neurociències
 Tema- 1 Recursos generals
 Recurs 00
 Pon en forma tu cerebro practicando Brain Fitness


El siguiente vídeo nos ofrece amplia información sobre la necesidad de mantener la actividad cerebral, explicado por Álvaro Pascual-Leone en una entrevista al programa REDES.


 
Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces relacionados con ejercicios para mantener la actividad cerebral.