dissabte, 20 de novembre de 2010

101- Biotecnologia: organismes transgènics

Blat de moro

La biotecnologia utilitza el éssers vius per obtenir-ne productes útils. L'aplicació pràctica dels processos biotecnològics requereix de coneixements en el camp de la biologia, bioquímica, enginyeria genètica, farmàcia, medicina, agricultura, veterinària, ... Això fa que els camps d'aplicació de la biotecnologia siguin amplis i amb moltes possibilitats professionals.


En aquest post centrarem l'atenció en els organismes transgènics, concretament el blat de moro,i la polémica plantejada amb el seu conreu a Espanya. Utilitzant la informació facilitada en el programa "crónicas.RTVE.es".






Aquest programa es pot acabar de veure sencer en l'aula virtual adn-dna.net
                               Curs B13- Biotecnologia
                               Tema- 2  Organimes transgènics
                               Recursos nº 1,2,3,4 i 5

Els alumnes de 4t ESO que cursen l'assignatura de biologia i geologia inclouran els seus comentaris segons les indicacions donades en el

                           Curs A01- Activitats alumnes 4t ESO
                           Tema- 3 Gens i manipulació genètica
                           Activitat 01 - Comentari transgènics

L'activitat queda oberta a la participació lliure de tots els lectors del bloc.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Transgènics.

En la meva opinió les plantes transgèniques es un abans positiu en el mon de la agricultura, per que pot ajudar a molts països desenvolupats a aconseguir aliments mes fàcilment de manera que podran aprofitar zones on abans era impensable plantar-hi ara ja serà possible gracies els transgènics. El problema que hi ha es que molta gen no esta decor i no bol convertir els seus camps en transgènics, però es quelcom inevitable , per que es traspassa molt fàcilment d’un camp a un altre de manera que els que no ho volen, els molesta. I també hi ha la part de que molts aliments que es venen en el marcat no fica si esta fet amb ingredients transgènics, i si per exemple una persona es al•lèrgica al peix i aquell aliment esta recombinat amb un gen de peix i no ho fica a la etiqueta doncs aquella persona patirà les conseqüències de la seva al•lèrgia sense ser-ne culpable, per que no i serà en la etiqueta.

Albert Rosich Virgili 4t A.

Anònim ha dit...

Transgènics-1:

Aquest vídeo comença explicant que el blat de Moró va començar se'n una planta, que donava de menjar a mitja humanitat, les seves llavors fèrtils han anat passant de pares a fills. El segle XX per culpa de les Biotecnologies vam trencar el cicle vital i la creació de noves espècies que no es podran reproduir fàcilment.
He pogut observar com en un laboratori on intenten fer plantes transgèniques. El vídeo explica que per culpa de això moltes espècies d'animals els i han afectat i ara molts estan en el medi ambient. L'industria dels transgènics es una de les mes poderoses, gràcies a la Biotecnologia. Espanya es una dels llocs de Europa que cultiven transgènics en grans escales. Els agricultors volen els transgènics perquè poden tenir molts mes beneficis. Els transgènicsporten una substància perquè les plagues de cucs no els destrueixin però maten els cucs i altres éssers vius.

Transgènics-2:

Aquí segueix explicant que en el 2008 tenia que passar unes proves per veure si era bo per la salud i no les van fer. Un tipus de blat de moro el van treure perquè afectava a les papallones. La gent que està especialitzada en aquest temes demostren que les plagues es poden controlar. La Biotecnologia és una cosa molt dolenta per el medi ambient. Els transgènics contaminen els camps que te el voltant dels seus. Espanya és el numero 1 en Europa de transgènics. Els pobles Africant comencen a fer servir aquestes espècies noves perquè els donen mes menja que abans.


Xavier Álvarez

Anònim ha dit...

TRANSGÈNICS 1

Els experiments transgènics no van començar a tenir lloc fins a finals del segle XX. El principal problema que tenen és que no es poden reproduir de tot bé. Una de les persones entrevistades diu que no saben quines conseqüències poden tenir els productes transgènics en el futur.
A tot el món uns 14 milions d’agricultors van sembrar aliments transgènics l’any passat.

Espanya és l’únic país de la Unió Europea que cultiva productes transgènics a gran escala, unes 80.000 hectàrees de sòl estan cultivades per aquest tipus de productes modificats genèticament. Altres països de la Unió Europea com Alemanya, Itàlia o França han prohibit la plantació d’aquests productes per evitar possibles riscos i repercussions que puguin tenir en el futur.

Per acabar hi ha organitzacions com Greenpeace que es mostra en contra d’aquests aliments ja que diu que poden perjudicar l’agricultura del futur.


TRANSGÈNICS 2

Una persona experta entrevistada diu que son millors els productes transgènics ja que no cal tirar pesticides a les plantacions i d’aquesta manera no es maten també les plantes. Això és el que diu també el govern espanyol i queda demostrat per estudis científics independents.
Com ja he dit anteriorment, Espanya és el principal país que fa experiments amb transgènics; més d’un 40% d’aquests experiments tenen lloc al sòl espanyol.

Un altre pagès entrevistat explicava el seu cas: ell no està a favor dels productes modificats genèticament i va preferir plantar blat de moro convencional, el problema és que a les parcel•les del costat els altres pagesos sí que plantaven transgènics i el pol•len d’aquests productes li van anar a parar al seu terreny i li van contaminar tot, provocant-li seriosos problemes


Núria Manils

Anònim ha dit...

El blat de moro transgènic i no transgènic:
És veritat que el blat de moro transgènic ens pot aportar malalties a llarg termini en els gens o en altres ja que no s’ha demostrat que aquest sigui el 100% segur perquè no fa prou temps que existeix com per analitzar generació a generació. En aquest aspecte és molt més segur el blat de moro tradicional.
Plagues: les plagues són un gran problema en l’agricultura ja que n’hi ha de molts tipus. En els aliments transgènics s’ha intentat aplicar gens de manera que no s’hi acostin alguns tipus de plagues però és molt difícil ja que no es pot modificar l’aliment de manera que repeli tots els éssers vius.
En aquest aspecte l’aliment transgènic (en aquest cas el blat de moro), té un punt a favor ja que en el tradicional s’hi ha de tirar pesticides que poden afectar i alterar al medi ambient i als animals del voltant .
El problema del cultiu d’aliments transgènics a prop d’altres ecològics és que e través del vent o altres factors, els ecològics es poden infectar i poden perdre tota la seva collita.
Núria Torrens 4rt C

Anònim ha dit...

Janna Ortínez
Si no hi ha ciència el món no evoluciona
Transgènic és: s’ha posat part del DNA d’un ésser viu a una planta mitjançant tècniques d’enginyeria genètica.

Des del S. XX la biotecnologia ens ha ajudat a crear noves varietats de cultius i de plantes, donant així millors collites, però no es poden reproduir amb èxit.
Segons J.P. Beltran ,de l’Institut biologia molecular i cel•lular de plantes diu que el que cregui que les plantes les ha posat algú i no poden manipular-se ni investigar sobre elles, és una persona que no creu amb l’evolució de la ciència.
Primerament s’aïlla un gen d’una planta que interessi i desprès es posa en un tub d’assaig independentment de si és compatible o no i el nou gen que s’ha introduït a la planta li dóna els caràcters d’aquest gen.
Els gens de mamífers, bacteris, o peixos s’han introduït en les plantes de cultiu i actualment n’hi ha que han sortit a l’exterior i d’altres encara segueixen en estudis en els laboratoris. Per això existeixen aliments transgènics al mercat. Carlos Sentís, Professor de genètica de UAM afirma que no sap quin serà el resultat final d’aquests elements transgènics, ni quin efecte tindrà sobre les persones.
La indústria de transgènics és una de les més importants del món.
Espanya és l’únic membre de la U.E. que cultiva elements transgènics, per això l’associació Greenpeace es va manifestar perquè és l’únic país que cedeix davant les pressions d’EE.UU. i les multinacionals que són capdavanteres en biotecnologia.
Hi ha una multinacional, Monsanto, que ha creat un element transgènic per eliminar els cucs que es mengen la collita.
El blat de moro té enemics, els cucs, que es mengen la collita, perquè això no passi s’ha modificat el blat de moro i s’hi ha afegit una toxina, insecticida biològic que mata els cucs a l’instant. Però França, Alemanya i Itàlia han prohibit aquest element per por de fer mal al medi ambient.
Es sembren més blat de moro transgènic, de millors resultats que el convencional.
Els cucs es fan resistents al blat de moro transgènic.
El blat de moro hauria d’haver passat unes proves de control però no ha sigut així, per aixó el medi ambient no està segur amb el blat de moro dels nostres camps.
Espanya nega que el medi ambient i les persones estiguin en perill perquè si fos d’aquesta manera ho hauríem notat.
Es va haver de retirar del mercat un blat de moro insecticida perquè afectava les papallones monarques.
Aixó va servir per entendre que quan s’altera un sistema no hi ha volta enredera
Les plagues es poden controlar sense productes agroquímics.
Els “quiptolemos”, defensaran als agricultors d’una plaga que ataca als cítrics, ho faran sense riscs i gratuït perquè l’insectari és públic.
Amb l’ajuda de la natura s’arriba a controlar les males herbes i les plagues per aixó Mariano Jiménez, un agricultor ecològic, no utilitza herbicides, perquè repercuteixen en el medi. Aquest pagès ha tingut problemes amb el seu cultiu ecològic, perquè camps a una distància aproximada utilitzen blat de moro transgènic i el vent transporta elements transgènics cap als seus camps i els contamina.
Segons el director de biotecnologia de Monsanto, una fàbrica molt important de transgènics, diu que hi ha noves tecnologies que aportaran grans beneficis a l’agricultura i al medi ambient. Per exemple els cultius tolerants a la sequera, ja que aquests tipus de cultius no necessiten tanta aigua i es podrà alimentar a més gen dels països Sud- Africans i amb sequera.

PD: Aquest comentari és el correcte, anul·li l'anterior.

Ariadna Pedraza 4tB ha dit...

Crec que els transgènics poden arribar a ser un gran avenç en el cultiu d’aliments per la seva capacitat per poder fer les plantes resistents tan a les adversitats climàtiques com a l’atac de plagues. Però primer s’hauria d’estar segur de que no perjudiquen ni a les persones que després les ingeriran ni a la fauna del voltant dels camps on es cultiven, cosa que encara no es sap i ja s’estan cultivant a gran escala.

Però si s’arriba a trobar una variant de cultius transgènics que no afecta als ecosistemes ni a les persones, es podria repartir pels països no desenvolupats, i així s’acabaria la fam i els morts per falta d’aliments. I amb les plantes resistents al fred i a la calor, molts països que no poden cultivar res pel seu clima poden arribar a cultivar menjar i a no dependre dels altres països per aconseguir-lo i així, poder alimentar millor a tota la població mundial.

Anònim ha dit...

Transgènics
En aquest cas es parla del blat de moro en general per totes les zones on es conrea. El blat de moro és una planta de conreu que sorgeix d’unes llavors, aquestes des de fa molt de temps s’han anat passant de pares a fills durant molts segles, però en el segle XX es va trencar aquest cicle i gràcies a la biotecnologia s’han pogut crear noves variant de la llavor de blat de moro, llavors k donen més bones collites però amb pitjor reproducció. La plantació de blat de moro va passar de l’agricultura a la indústria. Les plantes transgèniques s’aconsegueixen canviant l’estructura molecular, però de moment no es pot fer aquest procés en qualsevol planta per diferents causes. Actualment les plantes transgèniques es creen a causa de les plagues i per millores collites, però l’home al llarg de posar a proba aquestes collites en el mercat han tingut problemes i és perquè han volgut canviar la natura. Llavors, l’ésser humà ha après a utilitzar aquestes plagues per utilitzar-les en contra d’altres i assegurar-se de bones
collites.

Mon Llorens Bernadet

Anònim ha dit...

Joan Tristany 4t ESO A

La part que més m’ha agradat del vídeo 1 sobre els aliments transgènics ha sigut la que un home explicava com modifiquen el blat de tal manera que la plaga del “Taladro” no els hi pugui fer mal a la seva collita. També m’ha agradat ja que gràcies als aliments transagènics actualment ja no es tenen que fer servir pesticides i així no eliminen tota la resta d’éssers vius que també viuen al camp, per altre part els aliments sens pesticides són molt més saludables que els que en porten.

El que més m’ha agradat del vídeo 2 es que en aquesta part del documental es posaven en contra dels transangenics i demostraven totes les males situacions que podien portat, com per exemple el de una planta que afectava a les papallones i que alguns pagesos es van veure afectats per el pollen de plantes transgèniques.

Com a conclusió dels vídeos crec que els transgènics són bons si els sabem controlar però sinó ho fem poden arribar afer desaparèixer coses que a la llarga podien ser irrecuperables.

Anònim ha dit...

TRANSGÈNICS 1:
A partir del segle XX es van començar a plantar productes transgènics, aquests productes donen millors resultats que els tradicionals, però no es poden reproduir amb èxit. Les eines que utilitzen per millorar les espècies són de la enginyeria genètica, ja que la naturalesa per si sola no els hagués creat. S’han començat a introduir gens d’animals a algunes plantes, encara que no saben què pot passar en un futur amb aquets productes millorats genèticament. L’any passat 14 milions d’agricultors van plantar transgènics, molts d’aquests països en desenvolupament. Espanya és l’únic país que planta transgènics a gran escala, Greenpeace i està en contra. Alguns altres països europeus com Alemanya, Itàlia i França han prohibit els productes transgènics, per evitar danys al medi ambient. El blat transgènic el fan servir per matar els cucs que es mengen el blat tradicional, això fa que no necessitin posar pesticides, i creuen que és més econòmic plantar transgènics.

TRANSGÈNICS 2:
Els insecticides que hi posaven mataven a tota la biodiversitat (abelles, papallones,...), pensen que cada cop els animals s’aniran fent més forts, i necessitaran nous transgènics. Segons Greenpeace la nova plantació de productes transgènics no es segura, en canvi el govern assegura que els productes han estat revisats per estudis científics independents, encara que a vegades la ciència s’equivoca, i la naturalesa sempre reacciona a les alteracions que pateix. Tot i així, encara hi ha gent que segueix plantant productes tradicionals, i pensen, que les plagues també es poden detectar i controlar sense productes agroquímics. Com que hi ha molts camps amb blat transgènic, aquest contamina el blat tradicional (encara que els camps estiguin separats). Espanya es el primer país europeu que experimenta amb transgènics a l’aire lliure, i com que no han passat per cap estudis científics no són gaire segurs. Molts països pobres volen plantar productes transgènics, però molts d’ells no ho poden pagar.


Mireia Serena

Anònim ha dit...

Los transgènicos

Un solo grano de maíz guarda la historia de miles de años de agricultura y el código genético que transformó una planta silvestre en una planta que da de comer a una gran parte de la población.
Las semillas han ido pasando de padres a hijos durante unos cien años hasta que en el S.XX hemos roto esta cadena.
La biotecnología nos ha ayudado a crear nuevas variedades de cultivos que dan mejores cosechas, pero que no se reproducen con éxito.
El control de las semillas ha saltado de la agricultura a la industria y a la biotecnología, y estas han creado unos seres vivos que la naturaleza nunca hubiera podido crear.

Para poder crear plantas transgénicas, se usan herramientas de ingeniería genética.
Se aíslan los genes de algún ser vivo y los introducen en alguna planta, dotándola de una nueva propiedad.
El melocotonero, por ejemplo, está amenazado por el virus del Sarca, que destroza los frutos e impide su venda. Por esa razón se ha dotado a algún melocotonero de un gen de la medusa para que pueda contrarrestar el virus.
Algunos de los productos transgénicos se venden ya en los mercados.
El problema que hay es que no se sabe el efecto que pueden producir estos productos a largo plazo.

La industria de los transgénicos es una de las más poderosas del mundo, ya que controlan el mercado de las semillas, y además tienen conocimientos de biotecnología aplicada a los transgénicos.. La industria Monsanto es la que domina el mercado de las semillas actualmente. El mon. 810 es una de sus patentes, un maíz transgénico que combate la plaga del taladro. Algunos países han prohibido su aplicación para evitar posibles daños en el medio ambiente.
Los campesinos que tienden a tener muchas plagas en sus campos se decantan por los productos transgénicos, para poder combatirlas.
El mon.810 fue aprobado hace 12 años por una directiva europea que según Greenpeace no tenía mucha seguridad. Por lo contrario e gobierno español afirma que los procedimientos europeos son los más seguros del mundo y también dice que el maíz que se cultiva en España está avadado por estudios de laboratorios independientes.
Aunque a veces la ciencia se equivoca ya que un tipo de maíz transgénico de la empresa Sigenta se tubo que retirar del mercado porque mataba a las mariposas monarca.
Otro de los problemas que causan los transgénicos, aparte de alterar la naturaleza, es que contaminan las otras plantas en época de polinización.
Estos productos, también tienen algunas cosas buenas, ya que si han estado mutados genéticamente para que puedan resistir grandes sequías, son de gran utilidad en muchos países de África.
Los transgénicos a pesar de todo aún tienen muchas preguntas por resolver.

Adriana Muntané
4t B Bio-Geo

Anònim ha dit...

Aquest vídeo pot tenir molts tipus de sortides, ens diu el positiu i el negatiu de “si als transgènics” i “no als transgènics”, a partir d’aquí jo trec la meva opinió.
Jo no estic a favor de ningú, però si em tinc que “mullar” prefereixo “no als transgènics”, a causa de que trobo que els transgènics és molt artificial i perjudicial per a la salut de les persones per molt que ho neguin, i diguin què és millor. Per ells es millor causa de que no tenen que preocupar-se de que els animals com el cuc es mengin el blat de moro, i s’estalvien líquids, i com què dona de moment bons resultats, ens volen convèncer de que és bo (no volen perdre clients).
Però tot això és artificial, i per tant les coses artificials no van bé per els essers humans per molt què moltes persones diguin el contrari.
I també cal dir que tal i com ha ensenyat el vídeo, molts aliments els cuals consumim diàriament al mercat com un simple pot de cigrons pot estar cultivat transgènica ment i potser no en petites quantitats però a la llarga ens anirà perjudicant, per haver sigut tan imprudents perquè tal i com ha dit el vídeo Espanya es el primer país de la unió europea què cultiva transgènics en grans quantitats.
Quant han sortit els de Greenpeace fent una petita manifestació en contra de els aliments transgènics a Espanya, jo estic d’acord en una part, a causa de què trobo què els transgènics son un mètode de cultiu més ràpid i més eficaç a l’hora de creixement, però estic segura que no té les mateixes propietats que pot tenir una planta de blat de moro normal sense ser modificada genèticament .
I també en el vídeo hi ha hagut la polèmica de què si una persona vol cultivar blat de moro com s’ha fet de tota la vida, ha d’esperar a què les persones què fan transgènics ja ho tinguin fet perquè no els hi contamini, perquè tal i com ha dit aquell home l’aire contamina i a ell ja se l’hi van contaminar 3 vegades.
També trobo molt malament allò què han fet amb Àfrica, què van donar “aliments” transgènics i com que ells no tenen gaires diners per pagar tot el què és te de fer molts han tingut que abandonar el seu cultiu i s’han quedat sense res.
En conclusió d’aquests vídeos, s’ha de tenir en compte què amb els grans correus transgènics que hi ha a Espanya, i els pocs què hi ha de “naturals” els naturals ja estan contaminats per molt què ho intentem evitar.

Cati Bentouati Olivares 4A

Anònim ha dit...

Biotecnologia: organismes transgènics

No ens fixem en la importància de molts dels aliments, però un sol gra de blat porta la història de molts anys de agricultura. Les llavors han anat passant de pares a fills, fins que al segle XX, que és quan vam trencar aquell cicle vital. La biotecnologia, van fer possible noves varietats d'híbrids que van fer que millores collites, però no es podien reproduir amb èxit.
El control de les llavors va salta de l'agricultura a l'industria i així va ser com la enginyeria genètica va donar-se importància en aquest cas.
Les eines que utilitzen son les eines de la enginyeria genètica, així poden agafar gens d'altres plantes i poder-les posar en altres, per així poder fer una planta amb un altre gen nou.
La transgènica ha anat molt lluny, gens de mamífers, de bacteris, de insectes o peixos s'han introduït en plantes de cultiu. Molts han saltat als productes i els podem comprar, perquè estan autoritzats, lo que no sabem els efectes que poden tenir aquests productes transgènics. Podem dir a més que Espanya es l'únic lloc que produeix transgènics a escala gran, per altres llocs prohibeixen la seva producció i el seu cultiu, donat que molts grups estan en contra, com Greenpeace.
Alguns experts també diuen que tens més vida amb un blat que si és transgènic que amb un que no ho es, simplement, per els ocells, els petits animals que també els poden consumir.
La meva conclusió d'aquests dos vídeos és que no es molt segur els organismes transgènics ja que, no sabem els efectes que a llarg termini ens pot provocar aquests productes que ja s'estan produint i comprant en els nostres supermercats, no obstant, l'estat no diu el mateix, diu, que els processo Europeus son els més segurs. Però res de tot això esta demostrat.

COMENTARI de YAIZA FRANCO.C. 4rtC

Anònim ha dit...

HELENA FERNÀNDEZ 4t A

TRANSGÈNICS 1

El control de les llavors va passar de l’agricultura a la indústria quan els experiments transgènics van començar a tenir lloc a finals del segle XX. El problema principal que tenen aquests aliments és que no es reprodueixen de tot bé i no estan segurs de quines són les conseqüències que poden tenir els productes transgènics en el futur.
Aproximadament 14 milions d’agricultors de tot el món van sembrar aliments transgènics l’any passat.

Espanya és l’únic país de la Unió Europea que cultiva productes transgènics a gran escala, i es l’únic país que ho tolera i a causa d’això les 80.000 hectàrees de sòl estan cultivades per blat de moro són una “zona 0” per la EU. Altres països del nostre entorn com Alemanya, Itàlia o França han prohibit la plantació d’aquests productes per evitar possibles riscos i repercussions que puguin tenir en el futur.

També hi ha organitzacions com Greenpeace que es mostren en contra d’aquests aliments perquè diuen que poden perjudicar l’agricultura del futur.


TRANSGÈNICS 2

En aquest vídeo es dona la opinió d’una persona experta i diu que son millors els productes transgènics ja que no cal tirar pesticides a les plantacions i d’aquesta manera no es maten també les plantes. Això també ho diu el govern espanyol i es demostra amb estudis científics independents.
Espanya és el principal país que fa experiments amb aliments transgènics, més d’un 40% d’aquests experiments tenen lloc al sòl espanyol.

Un altre pagès entrevistat explicava el que li va passar. Ell no està a favor dels productes transgènics i va preferir plantar blat de moro convencional, però a les parcel•les del costat els altres pagesos sí que plantaven transgènics i el problema va ser que el pol•len d’aquests productes van anar a parar al seu terreny i li van contaminar tot, provocant-li seriosos problemes.

Anònim ha dit...

Aquest vídeo és molt interessant ja que es poden observar les diferents idees a favor i encontra dels elements transgènics.
El que no em sembla just és que ja s’estigui conreant i comerciant amb aliments fets a partir de grans transgènics tot i que encara no s’ha vist el seu efecte llarg termini, això em fa veure que tot és per diners. Tal i com es veu en el documental un camp conreat amb llavors transgèniques té uns producció quasi el del 50% més elevada que la d’un camp conreat amb llavors tradicionals. Un dels problemes més grans que té conrear amb aquest tipus de llavors és que amb l’ajuda del aire, contaminen als camps ecològics i com ja a passat en varies ocasions caps que tenien el reconeixement de ser ecològics han perdut a seva producció per culpa d’aquest motiu.
Una altra cosa que no em sembla bé respecte els transgènics és que les plantes transgèniques porten diferents substàncies que fan d’insecticides, i que per tant aquestes plantes no necessiten ni la meitat d’insecticides que necessita una plata normal. Com a conseqüència això està provocant que molts dels insectes es tornin immunes a alguns insecticides i això provocarà l’ús d’insecticides més forts.

Fa uns mesos vaig veure un altre programa que també tracta sobre els transgènics:
http://www.youtube.com/watch?v=5UAHoW-vHmI&feature=player_embedded#!
http://www.youtube.com/watch?v=jDtdWCKm_5Y&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=9tcYD4mXOec&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=lYDzMjB4JXU&feature=related

Sofía Melero 4t A

David Longaron ha dit...

Els vídeos parlen dels transgènics en general i específicament a Espanya, parla que en Espanya es el únic país europeu amb grans plantacions de transgènics, un dels transgènics mes utilitzats es el transgènic que protegeix contra la plaga del "taladro" paro les ONG com Greenpeace estan en contra ja que hi ha molts interrogants sobre lo que pot passar amb les plantes transgèniques i que pot contaminar camps que no fan servir transgènics.
També parla de que els transgènics que on seran mes útils es en Africà ja que es on mes fa falta cultius resistents.

Aquest vídeo m'ha ensenyat molt sobre el transgènics i sobre les coses positives i negatives que tenen aquest cultius.

Josep Prat 4tA ha dit...

Els transgènics son les plantes modificades, a partir de la biotecnologia que es la ciència que ho estudia . Però degut a que fa relativament poc que es conèixen fa que hi hagi una gran diversitat d’opinions respecte d’aquests.
La biotecnologia, la ciència que les modifica, el que fan es aïllar gens per tal de que aquestes plantes tinguin unes noves propietats. Per exemple un presseguer que incorpori el gen d’una medusa, farà que tingui unes toxines que farà que els seus préssecs siguin resistents o en el blat de moro si afegirà una toxina que farà que quan si acosti un cuc aquest mori degut a una intoxicació del gen que incorpora la planta.
Segons dades de Greenpeace, Espanya es una potència mundial en aquests coltius ja que altres països com França, Alemanya o Itàlia les seves lleis els regulen molt més. Per tant a part d’EUA, Espanya i algún altre país en general els transgènics es cultiven a països emergents.
Per tant Greenpeace demana més controls, mentre el govern diu que els passa tots, alguns pagesos que hi estan a favor argumenten amb el fet de que siguin modificats fa que les collites siguin molt més productives en canvi els que no hi estan d’acord parlen de que ens l’estem jugant anant contra el medi ambient i recalquen que per exemple perquè els seus camps no estiguin contaminats han d’atrassar les collites perquè el periode de reproducció de les plantes dels dos camps veïns no sigui el mateix

Joaquim Font ha dit...

Actualment, estem davant d’un dels experiments biològics més gran de la humanitat, ningú no sap que pot passar en el futur, mentrestant, les empreses biotecnològiques inverteixen milions d’euros en esborrar la por dels ciutadans i així poder rendibilitzar els seus avenços.
La nostra vida pot canviar radicalment gracies a ells però ningú NO POT SABER si d’una manera positiva o negativa, amb malalties o desaparicions d’espècies per haver canviat el seu cicle havent fet canvis en els organismes que d’una manera natural mai s’haguessin pogut produir.
Els arguments a favor per part de biotècnics i els partidaris de transgènics són obtencions de productes farmacèutics, aliments amb més propietats, com per exemple els tomàquets púrpura; òrgans per a transplantaments, i en respecte a l’agricultura i la ramaderia, la obtenció de plantes les quals evitin les plagues matant a els organismes que se les mengin o resistents a herbicides que les matarien o la capacitat de l’acceleració del seu creixement.
En contra, molts consumidors o membres d’OGN com greenpece, creuen que l’arribada dels transgènics als conreus, poden contaminar, ( i estan) altres conreus que no n’utilitzen, i per tant la desaparició de diversitat genètica, i no donar l’oportunitat als consumidors de poder triar lliurement el que consumeixen, igual que el consum de carn, on a Espanya la majoria de vaques ja mengen soja procedent d’EEUU. També destaquen el perill que hi ha de contagiar els gens a els enemics que es volen combatre, fent així que bacteris o cucs es tornessin més resistents; o també noves malalties pels humans.

JOAQUIM FONT