 |
| Valentí Fuster |
Comentaris sobre el llibre La ciéncia de la salut realitzats pels alumnes de biologia humana de 2n de batxillerat. En aquest post es comenta el capítol:
16- Activitat física 2: ...i com no deixar de córrer
Per ampliar informació sobre el cos humà i la salut es pot consultar en l’aula virtual adn-dna.net els següents cursos:
B02- La química de la vida
B10- El cos humà:anatomia i fisiologia
B11- La nutrició humana
Els comentaris sobre el capítol 16 es faran públics el proper dilluns 22 de novembre.
20 comentaris:
16- Activitat física 2: ...i com no deixar de córrer
No tinc temps, l’excusa imperfecta
Tothom troba temps per realitzar tot allò que li importa. Moltes persones després de realitzar exercici físic es troben millor físicament i intel•lectualment, han millorat la seva capacitat de concentració i es trobaven amb més energia.
Segur que no és perillós?
Realitzar exercici físic no es contraproduent, augmenta un 5 % el nivell de colesterol bo en la sang i el dolent baixa un 5%. El risc de patir diabetis disminueix un 50% i redueix un 35% el risc de patir un infart.
I si em lesiono?
El problema més comú són les lesions musculesquelètiques ( músculs, tendons, ossos...).
Un 50% de les persones que realitzen activitats físiques pateixen lesions importants en algun moment i una part els hi queda seqüeles com els genolls, pues o esquena.
L’activitat física és enormement saludable però comporta un risc en patir lesions i un risc d’aïllament social que s’ha de ser conscient per prevenir-lo.
La natació és l’exercici ideal?
És una de les més recomanables, és ideal per millorar la capacitat cardiorespiratòria, enforteix els músculs i els ossos. És útil per aliviar el dolor i la rigidesa de d’artritis i lumbàlgies, a més a més el risc de lesionar-se és mínim.
Però això no vol dir que tothom hagi de fer natació, cada persona ha de triar l’esport que més li agradi per tal de fer-ho d’una manera continuada i per no deixar-ho córrer:
-Caminar: va bé per aquelles persones que porten molt temps inactives.
-Correr: és exigent per el sistema cardiorespiratòri i a més a més s’ha de tenir en compte per on correm ja que pot repercutir a llarg temps en els nostres ossos i també és important utilitzar un calçat adient.
-Ciclisme: és necessari no anar de passeig sinó tenir un ritme continuat i a una velocitat important per aconseguir beneficis.
Quins objectius em fixo?
Uns objectius que siguin adients a la teva persona, reals i amb la mentalitat que són uns objectius per un futur més o menys llunyà.
A més a més no hem de fer exercici com si anéssim a les olimpíades sinó que fem exercici per millorar la nostra salut.
Mario Álvarez 2n B Bio. Humana
CAPITOL 16:
-Molta gent creu que fer exercici no és compatible amb el seu ritme de vida.
-Moltes persones diuen que no tenen temps per fer exercici físic però, si realment es vol, es pot tenir temps per tot.
-Si l'horari ho permet, el migdia abans de dinar sol ser una bona hora per l'activitat física.
-Fer exercici abans de dinar ajuda a menjar menys.
-Per no abandonar és millor fer exercici en una hora concreta que no quan es té una estona.
-La pràctica d'activitat és possible i recomanable en persones grans.
-La principal limitació de les persones grans per fer esport és més psicològica que no física, ja que molts cops pensen que no seran capaces.
-Fer exercici físic sotmet el sistema cardiorespiratori a un sobreesforç que no és contraproduent, ja que ajuda a reduir el risc d'accident cardiovascular.
-El problema més comú en la pràctica d'esport són les lesions musculoesquelètiques.
-Per prevenir lesions s'han de seguir unes normes: la primera és començar de manera gradual.
-En cas de dolor o de lesió s'ha de deixar de pràcticar esport fins que ens recuperem.
-Abans de qualsevol activitat s'han de fer estiraments.
-Per reduir el risc de lesions s'ha de fer esport regularment.
-Fer exercici no s'ha de convertir en una obsessió.
-Tothom pot trobar una activitat que li agradi.
-La natació és una de les opcions més recomanables per pràcticar.
-És important fixar-se objectius realistes.
Maite Alamillo, 2n Batx. B
CAPÍTOL 16. I COM NO DEIXAR DE CÓRRER.
- Una de les majors excuses que sorgeixen quan es planteja el fet de realitzar activitat física és la manca de temps. Però no és una bona excusa. Tothom troba temps per allò que el motiva. Així doncs, aquells que no estan motivats per intentar fer exercici físic no trobaran el temps enlloc.
- L’hora ideal per practicar exercici físic és al migdia; abans de dinar. És útil per evitar el sobrepès. La millor manera de no deixar de practicar esport és la constància.
- Una de les altres respostes davant la proposta de realitzar esport és l’edat. Cal dir que l’esport aporta els mateixos beneficis a joves i a grans. sovint, les persones grans s’ofusquen psicològicament i creuen que no són capaços de realitzar l’activitat.
- És molt important la confiança que té cada persona sobre sí mateix.
- Amb la realització d’activitat el nostre cos aconsegueix augmentar el colesterol bo, i disminueix el risc de patir diabetis. També redueix en un 35% el risc de patir un infart. Tot i així, cal tenir cautela. Abans de començar a realitzar activitat física després de molt anys de no fer-ne, cal visitar a un metge.
- El principal problema de l’activitat física són les lesions de músculs, tendons,ossos i lligaments. Per tal d’evitar una lesió, cal seguir unes pautes:
1. començar l’activitat a poc a poc i de manera gradual.
2. No sobrevalorar les nostres possibilitats.
3. Cal fer estiraments abans de realitzar l’activitat i evitar sobrecarregar turmells, genolls, etc.
- Si ignorem una lesió, pot tenir repercussions més greus. El millor és descansar en cas de lesió.
- Tothom troba finalment una activitat que li agrada. A les persones que no els hi agrada l’activitat física, és molt difícil que es mantinguin constants en l’esport. La millor manera de solucionar-ho és realitzar activitats amb companyia que resultarien avorrits si es fessin sols.
- La natació és un dels esports més recomanables. Millora la capacitat respiratòria i enforteix els músculs. Calma dolors musculars i ajuda a recuperar-nos d’altres lesions.
- Caminar és l’activitat perfecte per començar en aquelles persones que porten molt temps sense fer esport.
- El ciclisme també és aconsellat però a un ritme determinat .
- L’objectiu principals que cal marcar-nos davant la pràctica d’un esport és la millora de la nostra salut.
- La pitjor conseqüència que sorgeix quan deixem de fer esport no és el fet d’engreixar-nos. Sinó que alguns aspectes que havíem reduït (colesterol, hipertensió,risc cardiovascular) tornen a empitjorar.
Carla Gonzàlez
2n B
16. ACTIVITAT FÍSICA 2: ...I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
-Molta gent posa com a excusa per no fer exercici que no té temps, això no és veritat, si volen fer exercici trobaran temps per fer-lo.
-L'activitat físcia es pot practicar a casi qualsevol hora. Després de dinar no és bo fer exercici perquè la sang va a l'aparell digestiu.
-Altres persones posen com a excusa que ja són massa grans. Però fins i tot una activitat física lleugera millora la capacitat cardiorespiratòria i frena el declivi intel·lectual en persones grans. Moltes persones grans que no fan exercici creuen que no són capaces de fer exercici.
-L'ofuscament psicològic també es dóna en persones d'altres edats. Per fer una cosa, primer has de creure que pots fer-la.
-Sotmetent el sistema cardiorespiratòri a sobreesfoços ajuda a reduir el nivell de la tensió màxima durant la resta del dia. S'apuja així el colesterol bo, disminueix el dolent i es redueix el risc a patir diabetis. A més, en les persones que ja han patit un infart, redueix en un 35% la possibilitat de patir-ne un altre.
-Si no es fa amb precaució l'activitat física pot tenir riscos.
-El principal problema de fer exercici és que pot comportar lesions musculoesquelètiques, que a vegades deixen seqüeles permanents.
-La majoria de les lesions es poden prevenir: s'ha de començar l'activitat de manera gradual després de portar temps sense fer-ne. En cas de dolor ens hem d'aturar, ja que una lesió ignorada comporta un risc i acaba sent una lesió greu.
-Aquestes lesions que acaben sent greus coporten molts cops l'abandonament de l'activitat físcia.
-Córrer és la causa de casi un 75% de les lesions esportives i es recomanable fer estiraments abans i després de l'activitat.
-L'activitat física pot arribar a convertir-se més o menys en una addicció.
-Altres persones no practiquen exercici perquè diuen que no els agrada. A aquestes persones se'ls recomana caminar o tenir una bicicleta estàtica a casa. També es pot anar variant d'activitat cosa que a més exercita diferents tipus de músculs.
-La natació és una de les activitats més recomanades. Millora la capacitat respiratòria, enforteix músculs i ossos, alleuga el dolor d'artritis i lumbalgies i té poc risc de lesió.
-Caminar va molt bé per aquelles persones que fa temps que estan inacctives.
-Córrer pot portar el risc de patir una lesió a llarg termini si es fa en superfícies dures ja que perjudica les articulacions. S'aconsella un calçat adient o fer-ho en superfícies més toves.
-El ciclisme, igual que caminar, necessita un ritme actiu per obtenir beneficis cardiorespiratòris apreciables.
-També es recomana el patinatge en línia o sobre gel.
-A l'hora de posar-se objectius en els esports s'han de posar uns objectius realistes i raonables.
-Hi ha persones que es preocupen de que la seva musculatura es converteixi en greix quan deixen de fer esport. Però això no té fonament ja que són dos tipus diferents de teixits, per tant, perdre múscul no significa guanyar greix.
-El principal problema de deixar de fer activitat física és que tots aquells beneficis que s'havien aconseguit es perden.
Helena Aparisi
Capítol 16: Activitat física II: ... I com no deixar-ho córrer
Segons el doctor Valentí Fuster, mai ha trobat ningú que negui que l'esport sigui saludable, el que fan els pacients és buscar excuses per no fer-ne ells. Així que el què fa el doctor és explicar-los als pacients els avantatges de l'esport i els riscos del sedentarisme.
EXCUSES:
- No tinc temps: en realitat tothom té una mica de temps per dedicar-lo a l'esport, sense deixar de practicar les altres activitats que es feien. Si un vol, té temps!
- Sóc massa gran: Fer esport quan s'és gran tot i que costi més, és molt bo. Si tens algun dolor crònic, encara que sembli contradictori, fer esport l'alleuga més que esta inactiu. A part, que millora la capacitat cardiorespiratòria i també frena el declivi mental.
- Però no és perillós? Tot i que la pressió arterial puja mentre es fa l'esforç físic, després baixa entre 5 i 10 de la mitja normal, també disminueix el risc d'accident cardiovascular, disminueix un 5% el colesterol dolent i augmenta un 5% el bo. El risc de patir diabetis també baixa.
- I si em lesiono? Les lesions, són el risc dels esports, no tant greus com problemes cardiovasculars, però poden provocar seqüeles. Ara bé, la gran majoria es poden evitar fent que l'esforç sigui gradual, utilitzant el calçat adequat, no sobre esforçar-nos en cas de lesió i descansar.
- És que a mi no m’agrada: són persones que ho han intentat però s’han avorrit o cansat de practicar l’esport. El què se’ls recomana és caminar amb música, fer bicicleta a casa mirant la televisió o passejar amb un amic. També els recomana varia d’activitat per no cansar-se’n.
LA NATACIÓ: és de les més recomanades. Això és perquè millora la capacitat respiratòria, enforteix músculs i ossos; i el risc de lesió és mínim.
CAMINAR: ajuda a començar-se a posar en forma.
CÓRRER: és més exigent pel sistema cardiovasculatori. A la llarga és contraproduent córrer en llocs asfaltats perquè repercuteix les articulacions.
CICLISME: és aconsellable, però mantenint un ritme estable.
En començar a fer esport no s’han de posar objectius surrealistes ni a curt termini, perquè produiria un desengany.
Deixar de fer esport, no significa tornar-se a engreixar. Ja que la musculatura guanyada no es torna en greix. El problema més greu de deixar de fer esport, és que tots els beneficis que havies obtingut es perden en molt poc temps.
LAURA ASENSIO 2nB
CAPÍTOL 16: activitat física 2 ... i com no deixar-ho córrer
“No tinc temps”, l’excusa imperfecta
-sempre hi ha temps per fer exercici
-les persones que fan exercici es troben millor físicament i intel•lectualment
-una bona hora per fer exercici és abans de dinar perquè inhibeix les substàncies que estimulen la gana
Sóc massa gran
-l’exercici físic és tan important en persones joves com en grans.
-l’exercici afavoreix la capacitat cardiovascular i frena el declivi intel•lectual en les persones grans
-el problema de les persones grans alhora de fer activitat física es troba, moltes vegades, en un problema psicològic més que no pas físic
De debò que no és perillós?
-al sotmetre el cos a sobreesforç (pressió a 180) fa que la tensió màxima de la resta del dia s’estabilitzi.
-és important que les persones que fa temps que porten una vida sedentària visitin al seu metge abans de començar a fer exercici.
I si em lesiono?
-és normal que les persones que practiquen esport pateixin lesions musculoesquelètiques, però es poden evitar seguin unes senzilles normes
-aquestes són, començar de manera gradual a fer exercici. No ignorar una lesió. Buscar un equipament adequat per a cada esport. Fer estiraments abans de començar.
És que no m’agrada
-normalment a totes les persones els agrada un esport o un altre, però hi ha un petit grup de persones que no els agrada fer exercici
-per aquestes persones el que els és útil és reunir-se amb algú per fer alguna mena d’activitat o comprar una bici estàtica per poder, mentrestant, mirar la TV, per exemple o fins i tot anar variant el tipus d’activitat.
La natació és l’exercici ideal?
-és una de les millors opcions, perquè reforça els músculs i augmenta la capacitat cardiovascular.
-caminar també és ideal per a les persones que fa molt de temps que no fan exercici, i també per a persones que ja estan en forma
-córrer és més exigent per al sistema cardiovascular
-el ciclisme també és aconsellable però s’ha d’aconseguir portar un bon ritme i no fer un passeig.
Quins objectius em fixo?
-el més important és ser conscient de que ja no s’és jove i que l’objectiu més important és millorar la salut, cosa que s’aconsegueix amb esforç
I si m’engreixo quan ho deixi córrer?
-els músculs i el greix són dos tipus de teixit diferent que no es transformen l’un en l’altre
Henar Guerra
CAPÍTOL 16. ACTIVITAT FÍSICA 2: …I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
-En molts casos som conscients que l’activitat física és un bé per a nosaltres, però sempre hi posem alguna excusa per no practicar-lo, així com la falta de temps per la feina, la mandra,...
NO TINC TEMPS, L’EXCUSA IMPERFECTA:
-Tot i que a vegades creiem que no tenim temps per practicar exercici, si tenim força de voluntat, i estem disposats a fer-ho, de ben segur que trobarem temps d’allà on sigui per practicar-ne.
-Seria adient practicar una mica d’exercici abans de dinar al migdia, i de manera constant.
SÓC MASSA GRAN:
-Tot i que la gent gran no es vegi amb les mateixes capacitats que un noi jove, ha de saber que l’exercici el pot beneficiar tant o més que a aquests. L’exercici ajuda a la gent gran a millorar la mobilitat, alleugerir el dolor, i podem fer una gran varietat d’exercici segons les necessitats i capacitats de cadascú.
-No hem de donar tanta importància a l’edat com ho estem fent, sinó simplement tenir la voluntat de fer-ho.
DE DEBÒ QUE NO ÉS PERILLÓS?
-Tot i que és veritat que amb l’exercici augmenta la tensió arterial, també és veritat que ajuda a augmentar el colesterol bo i redueix el dolent. Per tant, ens hem de treure del cap la idea que l’exercici pot ser perjudicial pel nostre cor.
I SI EM LESIONO?
-Molta gent s’ha lesionat algun cop practicant exercici. Hem de saber que és molt provable que en algun moment o altre ens passi, però si volem evitar-ho podem seguir alguns consells: fer l’exercici gradualment, amb poca intensitat els primers dies si fa molt que no en practiquem; buscar un calçat adequat; fer estiraments abans de començar; si comencem a sentir dolor, hem de parar; i sobretot, no ens hem de donar per vençuts si patim alguna lesió, no hem de deixar l’exercici.
ÉS QUE NO M’AGRADA:
-Hem de buscar algun tipus d’exercici que ens cridi l’atenció, que ens resultin gratificants, i amb l’ajuda del metge, podem fer una bona tria i no avorrir-lo al cap de dos dies.
-Si no trobem res que ens agradi, podem provar amb caminar una mica cada dia, fer exercici amb una bicicleta estàtica, fer exercici amb companyia, escoltar música mentrestant, i fins i tot podem anar alternant diferents tipus d’activitats.
LA NATACIÓ ÉS L’EXERCICI IDEAL?
-És veritat que la natació ens ofereix tot un seguit d’avantatges: enforteix músculs i ossos, no tenim tan risc de lesió, disminuïm la rigidesa del cos,... però no vol dir que per això NOMÉS puguem practicar natació.
-També podem practicar altres tipus d’activitats com: caminar ( que resulta molt més tranquil i no requereix tanta intensitat), o córrer (que és més exigent però pot ser que ens agradi més), ciclisme, patinatge...
QUINS OBJECTIUS EM FIXO?
-Primer de tot hem de tenir present que no tots ens podem plantejar els mateixos objectius, perquè una persona jove tindrà diferents capacitats que una d’adulta.
-A més a més, no hem de pensar en guanyar premis, o coses simplement incoherents, sinó que les nostres finalitats s’han d’adaptar a la nostra persona, i poden ser objectius personals ja siguin de temps, o simplement de plantejar-se
fer algun esport que ens resulti interessant.
I SI MENGREIXO QUAN HO DEIXI CÓRRER?
-Molta gent creu que si deixen de practicar exercici després d’haver-ne estat fent durant un període de temps, es començaran a engreixar i tot allò que havien estat guanyant en múscul, se’ls convertirà en greix. Aquest és un fet fals, ja que no ha de ser necessàriament així; pot ser que ens engreixem al deixar de practicar exercici, però els músculs no es convertiran en greix.
-A més a més, deixar l’exercici potser no resulta tant fàcil com ens pensem. Un cop hem començat a agafar el ritme, segurament ens mantinguem sense problemes, així que no hem de tenir por d’intentar-ho, és millor això que no pas no fer-ne mai.
Noelia Ll. 2n Batxillerat A
16. ACTIVITAT FÍSICA 2: … I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
- La majoria de pacients estan d’acord amb la idea de fer exercici físic, però després a l’hora de posar-ho a la pràctica ho veuen impossible, “no està fet per ells”.
- La gent posa moltes excuses com que no té temps, però és mentida sempre hi ha una estona per poder-la dedicar a realitzar activitat física, a més, després et sents molt més actiu físicament i intel•lectualment. A part que si fas exercici abans de dinar, cremes calories i en consumeixes menys, ja que tens menys gana.
- Una altra excusa és l’edat. Persones de la tercera edat que senten que no ho poden fer, ja que pateixen artritis o algun malaltia crònica que els hi impedeix. Però malgrat això és molt aconsellable que ho facin, encara que sigui una activitat molt lleugera notaran un canvi. A més el problema principal no és l’estat físic sinó el psicològic, que els condiciona i és el que els limita més, quan comencen a pensar que no en seran capaços.
- També hi ha altres persones que pensin que l’exercici pot ser contraprudent, que pot ser negatiu el sobreesforç. Si que s’ha de vigilar quan s’ha portat tota una vida sedentària a l’hora de començar a fer esport, però fer exercici fa que es redueixi un 5% el colesterol dolent i augmenta un 5% el colesterol bo. A més redueix les possibilitats de patir diabetis un 50%.
- Un problema són les lesions, es deuen a que les persones moltes vegades sobrevaloren les seves capacitats i comencen a una gran intensitat i durada i això pot provocar lesions. Per tant l’exercici s’ha de fer d’una manera progressiva. I quan ens lesionem s’ha de respectar el temps de repòs i si la lesió ho permet fer una activitat alternativa. També s’ha de vigilar que no esdevingui una addicció, perquè hi ha persones que al final converteixen l’activitat física en el centre de la seva vida.
- Hi ha persones que no els hi agrada practicar esport, no els hi aporta cap motivació i simplement accepten el seu sedentarisme com a part de la seva personalitat. Amb aquest grup minoritari, se’ls recomana anar a caminar amb algú altre o apuntar-se al gimnàs amb un amic, o també tenir una bicicleta estàtica a casa i així poden mirar la televisió mentrestant.
- L’activitat ideal pot ser la natació ja que reforça la capacitat cardiorespiratòria, té un risc de lesions mínim i a més reforça els músculs i per tant els ossos. Tot i que no s’ha de practicar aquest esport per això si n’hi ha d’altres que t’atrauen més. També és molt sa caminar i el córrer, però aquest té més risc de lesions i s’ha de vigilar sobre on es corre perquè carreguen molt la cama.
- Una altra cosa molt important és marcar-se uns objectius realistes que no provoquin futures lesions o frustracions, ja que s’ha de ser conscient que després de no fer res durant 10 anys no és pot pretendre guanyar un medalla olímpica.
- Hi ha la por extesa de que si es deixa de fer exercici llavors la musculatura guanyada esdevingui greix,però això no és així ja que la musculatura no pot passar a ser un teixit greixós i viceversa. El problema és que es perd tot allò que s’havia aconseguit, en el sentit que tornarà a augmentar el colesterol dolent i disminuirà el bo, augmentarà el risc de patir diabetis i torna la hipertensió.
Vero Torras
2n Bat B
ACTIVITAT FÍSICA 2;…I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
- no tinc temps, l’excusa perfecte;
Molta gent diu que no té temps per practicar esports, això és una reacció espontània quan se’ls aconsella practicar una activitat física.
Fer exercici físic, no roba temps, sinó que ajuda a l’organisme, ja que fer activitat física fa que millorem la capacitat de concentració i ens proporciona molta energia.
A més a més, l’activitat física té molta flexibilitat, per això és possible trobar-li un moment.
- sóc massa gran;
Hem de tenir en compte que la pràctica d’activitat física és tan saludable a persones grans com a les joves i fins i tot per les persones grans millor i tot.
Una activitat física lleugera, millora la capacitat cardiorespiratòria i frena el declivi intel•lectual en persones grans.
Una activitat física proporciona moltes millores, com per exemple; millores en l’equilibri, en dolors d’articulacions, mobilitats de cames... i el més important, que tots aquests milloren la salut.
- de debò que no és perillós;
És cert que l’activitat física si no es fa amb precaució pot tenir riscos. Per això és molt important que les persones que han estat sedentàries vaguin a la consulta d’un metge abans de començar a practicar cap esport o activitat física. Llavors l’hauran de fer de manera gradual.
- i si em lesiono?;
El problema més comú de l’activitat física, són les lesions musculoesquelètiques; que inclouen els ossos, els tendons. Músculs i els lligaments.
Primer s’ha de començar l’activitat física de manera gradual, i anar pujant d’intensitat a mida que vas assolint una bona preparació.
Hem de tenir present que moltes de les lesions són a causa de que ens marquem uns objectius molt elevats i irrealistes, per tant, quan els volem assolir fem un esforç impressionant i això majoritàriament acaba amb lesió.
- és que no m’agrada;
Moltes de les persones que no practiquen esports o activitat física, són les que relacionen el seu sedentarisme com a part de la seva personalitat.
Per això per aquelles persones que no els agrada fer un esport en concret se’ls aconsella que la millor forma per la seva salut és caminar o en alguns casos comprar-se una bicicleta estàtica, ja que així poden estar a casa i no han de sortir al carrer.
- la natació és l’exercici ideal?;
La natació és una de les més recomanables, ja que és la que menys risc de lesions hi ha i és la millor per enfortir els músculs.
Però, per exemple, per les persones que no fan esport, la millor opció per a elles es caminar.
-quins objectius em fixo?
Un dels errors més comuns en començar a fer activitat física, és ficar-se uns objectius molt elevats i per tant irrealistes.
Per evitar aquests errors, convé recordar que l’objectiu no és guanyar algun premi per l’esforç sinó que és millorar la salut.
- i si m’engreixo quan ho deixi córrer?;
Cal recordar que els músculs i el greix són dos tipus de teixits diferents que no es transformen de l’un a l’altre. Per això sabem que el múscul no es pot convertir en greix i per tant, que el greix, no pot convertir-se en múscul.
Per tant, perdre músculs, no significa haver guanyat pes.
Laia Salgado 2nC
CAPÍTOL 16.
ACTIVITAT FÍSICA 2:
…I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
No tinc temps, l’excusa imperfecta
-Fer exercici físic no roba temps sinó que fa aprofitar més les altres activitats. Fa millorar la capacitat de concentració i fa sentir-se amb més energia.
Sóc massa gran
-La pràctica d’activitat física és tan saludable en persones grans com en persones joves.
-Està demostrat que una lleugera activitat física millora la capacitat cardiorespiratòria i frena el declivi intel•lectual en persones grans. I millora molts altres factors, independentment del que es pateixi.
De debò que no és perillós?
-Si no es fa amb precaució, l’activitat física pot tenir riscos.
-Les persones que han estat sedentàries durant anys han de consultar el metge abans de començar a practicar un exercici vigorós.
I si en lesiono?
-El problema més comú de l’activitat física són les lesions musculoesquelètiques, que inclouen músculs, ossos, tendons i lligaments.
-Hi ha un seguit de normes: Primer hem de començar l’activitat de manera gradual. En cas de lesió em de parar de practicar l’activitat física.
És que no m’agrada
- Tothom acaba trobant alguna mena d’activitat física que li agrada.
-Podem aconsellar a la gent que camini o que per exemple es compri una bici estàtica així podrà practicar alguna activitat mentre veu la televisió.
La natació és l’exercici ideal?
-És ideal per enfortir els músculs i, per tant, també els ossos. És útil per alleujar el dolor i la rigidesa de d’artritis i de les lumbàlgies.
-Caminar és ideal perquè les persones que fa molt de temps que estan inactives comencin a posar-se en forma.
I si m’engreixo quan ho deixi córrer?
-Els músculs no es converteixen en greix de la mateixa manera que el greix no es pot convertir en múscul.
-Perdre múscul no ha de significar necessàriament guanyar greix.
Marta Salgado Juan
Biologia 2n Batx A
ACTIVITAT FÍSICA 2: … I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
• No tenir temps és una excusa, però es pot tenir temps pel que es vol.
• Realitzar exercici físic fa aprofitar més el temps que dediquem a altres coses perquè ajuda a concentrar-se més un cop fet l’exercici.
• Practicar exercici físic al migdia és beneficiós, ja que inhibeix les substàncies que estimulen la gana i ajuda a menjar menys.
• Practicar l’activitat física sempre a la mateixa hora ajuda a ser constant.
• Encara que l’exercici físic sigui lleuger ja és beneficiosa per la capacitat cardiorespiratòria i disminueix la pèrdua de la capacitat intel•lectual.
• El factor psicològic és molt important quan es realitza una activitat física. La persona ha de tenir confiança en si mateixa.
• Quan el sistema cardiorespiratori fa un sobreesforç es redueix la tensió arterial màxima durant la resta del dia, i així, es redueix el risc cardiovascular. A més, el colesterol bo augmenta i el dolent disminueix.
• L’exercici físic s’ha de practicar amb precaució: cal començar de manera gradual i realitzar-lo sempre dins de les capacitats físiques de cadascú.
• Es poden patir lesions, però aquestes es poden prevenir amb normes de sentit comú. Si es produeix alguna lesió s’ha de fer un descans o anar al metge.
• Per córrer és aconsellable utilitzar un bon calçat per evitar sobrecarregar els turmells, els talons i els genolls.
• És important i aconsellable fer estiraments abans de començar l’exercici físic.
• La natació és un dels esports més recomanats perquè és molt beneficiós.
• No cal plantejar-se objectius impossibles, simplement el fet de millorar la salut.
• Si s’abandona l’activitat física el múscul no es converteix en greix, però es pot atrofiar i tots els beneficis aconseguits es perden.
Anna F. - 2n A Batx.
CAPÍTOL 16. ACTIVITAT FÍSICA 2: … I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
• Continuació del capítol anterior on ens torna a subratllar la gran importància de realitzar exercici físic. La seva pràctica no requereix gaire temps, simplement predisposició per trobar un lloc a l’horari.
• L’ excusa no tinc temps és injustificable, el temps si que hi és el que passa que un a vegades un no està predisposat a cedir-lo per a l’activitat física.
• El millor moment per a la pràctica esportiva és al migdia, quan se surt de la feina i abans de dinar ja que l’aportació de beneficis és màxima al nostre organisme.
• L’edat no ha de suposar un obstacle de cara a la pràctica d’exercici físic, sinó que com ja hem dit s’ha d’estar psicològicament preparat per a dur-la a terme. Un persona gran no cal que es proposi grans reptes sinó una caminada al dia o pujar les escales de casa suposen molts més benefici que no fer res.
• L’esport aporta múltiples beneficis al nostre organismes augmentant el colesterol bo, reduint el colesterol dolent, reduint el risc de patir diabetis i obesitat, reduint el risc de patir infarts... Però també pot comportar greus problemes si després de molt anys sedentaris un es posa a fer una activitat a un ritme molt alt i sense haver-se fet cap tipus de prova mèdica.
• Cal anar molt en compte en les lesions ja que si no es curen bé poden arribar a ser cròniques. Per evitar-les cal un bon escalfament i estiraments tan abans com després de l’activitat i sobretot si fa mol temps que no es practica activitat física cal començar de forma gradual. Pel que fa a l’àmbit social l’esport es pot convertir en una obsessió i fins i tot en una addicció que pot comportar un aïllament social. En tot cas la pràctica d’activitat física és una manera més d’ajudar al nostre organisme a ser saludable i a sentir-nos millor am nosaltres mateixos.
• Per evitar avorrir o cansar-se de fer esport el millor que podem fer es anar variant. Així no sobrecargarem un determinat múscul i mourem totes les articulacions.
• Tots els esports són saludables, ara bé hem de tenir en compte els avantatges i inconvenients de cadascun a l’hora de realitzar-los.
• Els objectiu de cadascú han d’anar d’acord amb l’edat i l’esport i han de ser assequibles per no caure en el fracàs o la frustració.
• Finalment si la practica d’exercici físic seguim les recomanacions del metge no ha de suposar tornar a caure en la inactivitat i que amb predisposició i ganes, tothom pot trobar un esport que li agradi i li resulti gratificant.
A. Solà
2n Batx. B
En aquest capítol, Valentí Fuster ens parla de les diferent-es escucas que li plantegen diferents pacients que van a la seva consulta.
Una seria, la de no tinc temps, una escuca molt freqüent no només en la pràctica d'esport. Tots tenim temps per tot allò que ens interessa, però no tenim temps per allò que no ens importa.
Una altre seria que soc massa gran, però mai és massa tard per torna a començar.
L'altre podria ser, segur que no és perillós. I la resposta és que si es practica dintre de les teves limitacions i les recomanacions del metge no tindria d'haver cap problema tan com lesions, com socials.
Un dels problemes també, és que la gent que comença a fer esport, comença el primer dia a "full" en menys de començar progressivament. Una altre és elegí l'esport adequat i el que més t'ha agradi, i no practica aquell que la gen digui que va millor.
Cristian Bariles Moncunill
16. ACTIVITAT FÍSICA 2: … I COM NO DEIXAR-HO CÒRRER
- Tothom té temps per fer el que vol. Per tant, qui està motivat, té temps per fer activitat física que millorar l’estat físic i intel•lectual i també, la concentració. A qualsevol hora i a qualsevol lloc.
- Cal fer-ne a qualsevol edat, els beneficis poden ser més en la gent gran: millora la capacitat cardiorespiratòria i el declivi intel•lectual. El problema de la gent gran és que no es veuen capaços. L’estat psicològic influeix molt.
- L’activitat física accelera el pols i la tensió arterial, però l’estabilitza durant el dia. Per tant, l’exercici és perillós, si no es coneixen els propis límits. Però, té molts més beneficis.
- Normes per prevenir lesions: 1. Començar la practicar activitat física de manera gradual. No hem de sobrevalorar les nostres capacitats 2. No s’ha d’ignorar el dolor i la fatiga que ens indiquen que vigilem. 3. Si fa mal, s’ha de descansar i sinó, al metge. 4. Cal portar bon calçat. 5. Cal fer estiraments. Cal practicar a. física amb freqüència.
- Per la gent que no els agrada es recomana camina una estona, tenir una bicicleta estàtica a casa o fer exercici en companyia. També, anar variant l’exercici
- Nedar té molts avantatges. Però, és important que cadascú faci el que més li agradi. També, es pot caminar, córrer, fer bicicleta, patinar sobre línia o sobre gel, fer atletisme... Els esports en equip no són tan beneficiosos.
- Cal posar-se objectius realistes, errors: Volen fer l’exercici que no pots fer per capacitat o edat. Cal pensar en les possibilitats de cadascú.
- No té res a veure el greix amb el múscul. És a dir, no es pot transformar.
E. Domènech
2n Batx A
1. La gent acostuma a evadir l’activitat física i alguns, posen excuses com el fet que no tenen temps,però sempre es pot trobar un moment per realitzar un a mica d’activitat física. La millor forma per no deixar-ho córrer és fixar-se un horari.
2. L’edat tampoc és una excusa per no poder realitzar activitat física, ja que encara que no es pugui realitzar amb la mateixa intensitat, aquesta continua sent efectiva millorant les condicions físiques i mentals de la persona.
3. El més important per poder realitzar una activitat física, és estar preparat psicològicament, ja que aquest és un factor molt limitant, que ens pot condicionar en l’èxit o el fracàs.
4. Fent exercici, el sistema cardiorespiratori es sotmet a un sobreesforç, però aquest es positiu ja que redueix l’activitat que ha de fer en repòs, estabilitzant la tensió màxima i reduint-ne els seus nivells entre 5 i 10 mmHg, reduint també el risc cardiovascular. Conseqüentment es redueix també el colesterol LDL i s’augmenta l’HDL, es redueixen les possibilitats de patir diabetis...
5. Hem de tenir en compte que no es pot començar fent una activitat molt exigent, encara que anteriorment haguem estat molt esportistes. Quan la gent no pren consciència d’això acostumen a aparèixer les lesions. A part del risc físic, també pot convertir-se en una obsessió causant un aïllament social.
6. La natació ens proporciona una gran quantitat de beneficis, millorant la capacitat cardiorespiratoria i ajudant-nos a mantenir-nos actius mentre ens recuperem d’alguna altre lesió entre d’altres. També és beneficiós caminar o el ciclisme, però aquests solen produir un nivell més alt de lesions.
7. És important la continuïtat en l’exercici físic, ja que un cop s’abandona i no es redueixen les calories totals que s’ingereixen al llarg del dia, podem tornar a caure en el sobrepès, augment de l’LDL, de la tensió arterial...
* Tothom accepta que fer exercici és una activitat bona i beneficiosa per a tothom. Però, es refereixen a l'altra gent, ja que quan han de pensar en fer esport sempre posen milions d'escuses. Per exemple:
- La principal escusa és la del temps, ningú té temps per a fer esport, quan en realitat qui no troba temps per fer-lo és perquè no ho vol de veritat o poerquè no está prou motivat.
- Una altra escusa és la de l'edat. Hi ha molta gent gran que creu que com que no pot saltar ni fer les bojeries que feia quan era jove, ja no pot fer cap tipus d'exerici físic. Però l'xercici no significa fer un gran esforç ja que qualsevol tipus d'activitat serà millor que estar sentat al sofà sense fer res, encara que només sigui caminar.
- Un altre tema que preocupa i que es fa servir per escaquejar-se és le tema de les lesions. Tot i que és un problema serio, les lesions es poden evitar, per exemple, una persona que comença a fer exercici ho ha de fer de manera gradual, i coses així.
- La gent que no els agrada fer activitat física tenen un problema, ja que qualsevol intent de fer exercici físic serà a contra voluntat i acabarà sent un fracàs.
Tot i que una de les activitats físiques més recomanables és la natació, no hem de caure en l'error de nedar per obligació perquè com ja he dit abans el fruit d'una activitat obligada només pot ser el fracàs.
Un altre punt important és el perquè es fa l'exercici, és a dir, quin és l'objectiu principal. Una cosa que no s'ha de fer és marcar-se uns objectius els quals no podem arribar, és adir, hem de ser realistes.
CAPÍTOL XVI: “ACTIVITAT FÍSICA 2: ...I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER”
- Tot aquell qui vol fer activitat física i està prou motivat troba temps, perquè els és important.
- Practicar esports millora físicament i intel•lectualment cosa que permet un rendiment més elevat en altres tasques.
- En fer exercici abans de dinar es cremen més calories, se n’ingereixen menys, millora l’estat d’ànim, inhibeix la gana...
- En persones grans un exercici lleuger pot millorar la capacitat cardiorespiratòria i frenar el declivi intel•lectual.
- La limitació que troben les persones grans a l’hora de fer exercici és psicològica, no física.
- Un factor molt importat a l’hora de practicar activitat física és la confiança que cada persona te en les seves possibilitats.
- El sobreesforç al que sotmetem el sistema cardiorespiratori en fer activitat física produeix una reducció del nivell al qual s’estabilitza la tensió màxima durant la resta del dia i, per tant, reduir el risc d’accident cardiovascular (augmenta el colesterol bo, disminueix el dolent i també el risc de desenvolupar diabetis).
- L’activitat física, però, té els seus riscos. Per això es recomana a aquells que hagin tingut una vida molt sedentària consultar el metge abans de començar de manera gradual.
- Les lesions, que poden tenir conseqüències irreparables, es poden evitar seguint unes normes de sentit comú com per exemple: començar l’activitat de manera gradual (perquè moltes lesions es produeixen perquè sobrevalorem les nostres capacitats).
- Si ignorem les lesions menors poden esdevenir cròniques.
- Podem evitar lesions estirant abans i després de l’activitat i duent-la a terme amb freqüència.
- Cal evitar-ne la obsessió cosa que pot causar aïllament social.
- La majoria de persones sempre troben un esport que els hi faci el pes. Però un grup minoritari, no el troba gratificant. Alguns consells que els solen donar els metges són que caminin, que tinguin una bicicleta estàtica a casa o fer esport en companyia per evitar l’avorriment.
- Canviar l’activitat al llarg de la setmana evita l’avorriment i permet l’exercitació de varis músculs.
- La natació, i el crol específicament, és l’activitat ideal per la millora de la capacitat cardiorespiratòria, enforteix els músculs, i els ossos, hi ha un mínim risc de lesió i ens permet mantenir-nos actius mentre ens recuperem d’altres lesions.
- Caminar és bo tant per aquells que comencen com per aquells que ja estan en forma a causa de els beneficis cardiorespiratòris que comporta.
- Córrer és més exigent pel sistema cardiorespiratòri per té un nivell més alt de lesions quan es duu a terme sobre una superfícies dura, degut a l’impacte que reben les articulacions.
- Perquè el ciclisme sigui beneficiós cal aconseguir una velocitat determinada i sotmetre el cos a un esforç.
- El patinatge tant sobre gel com en línea és una bona activitat aeròbica i entretinguda, però els esports d’equip no són un bon mètode de exercici continuat.
- Cal recordar que l’objectiu de la pràctica d’activitat física és millorar la salut per evitar metes poc realistes que es volen aconseguir a curt termini.
- Si es deixa l’exercici i es continua ingerint la mateixa quantitat de calories ens engreixem, però el múscul no es pot convertir en greix.
Claire J. 2nA Batx
16-ACTIVITAT FÍSICA 2: …I COM NO DEIXAR-HO CÓRRER
-Quan als pacients se’ls hi recomana fer una mica d’esport, aquests acostumen a posar excuses per no fer-ne.
-Un cop es comença a fer activitat física es noten millores a nivell intel•lectual i físic, ja que, augmenta la capacitat de concentració i ets sents amb més energia.
-Molts dels pacients diuen que no tenen temps de fer esport, tot i que, tothom troba temps pel que de veritat vol.
-No és bo fer esport després de dinar, ja que, augmenta la demanda d’oxigen als músculs quan la sang tendeix a anar a l’aparell digestiu.
-Una manera de mantenir-se actiu és obligar-se a fer activitat els mateixos dies i les mateixes hores per ser constant. També és pràctic fixar-se objectius i intentar complir-los.
-La gent gran, creu que fer exercici no és aconsellables per a ells, quan en realitat fa que millorin la capacitat cardiorespiratòria i frena el declivi intel•lectual. La seva limitació no és física sinó psicològica.
-Ser una persona inactiva no alleuja del dolor, pot arribar a provocar-ne encara més.
-S’ha de vigilar amb les lesions perquè es poden arribar a deixar seqüeles per sempre. Per fer-ho s’ha de començar a fer exercici de manera gradual aturar-se, si alguna part del cos fa mal, utilitzar un bon calçat, fer estiraments abans i després de la sessió, practicar freqüentment l’activitat i evitar que aquesta es transformi en una obsessió.
-Les activitats més recomanades són la natació, córrer, el ciclisme i el patinatge.
-Quan es deixa de fer esport tots els inconvenients que es prevenen realitzant-ne tornen, puja el colesterol dolent, baixa el bo, el risc de patir infarts augmentar, augmenta el risc de patir diabetis, es perd agilitat i ja no es te la sensació de tenir tanta energia.
Rocío Antelo 2nA
CAPÍTOL 16: Activitat física 2. ... i com no deixar-ho córrer
- Qui vol fer exercici físic i tenir cura de la salut troba temps per fer-ho, el temps no és una bona excusa.
- L’activitat física al migdia té l’avantatge que inhibeix les substàncies que estimulen la gana al cervell i així ajuda a menjar menys i a evitar el sobrepès.
- La pràctica d’exercici físic en persones grans i joves és igual de saludable, potser més en persones grans.
- La principal limitació que troben les persones per fer exercici no és física, sinó psicològica.
- El que s’aconsegueix en sotmetre el sistema cardiorespiratori a un sobreesforç durant una activitat física és reduir el nivell al qual s’estabilitza la tensió màxima durant la resta del dia.
- S’aconsegueix que el colesterol bo augmenti un 5%, que el nivell del colesterol dolent es redueixi un 5% i que el risc de desenvolupar diabetis.
- Prop del 50% de les persones que realitzen una activitat física pateixen en algun moment una lesió rellevant, ja sigui dels músculs, dels ossos, dels tendons o dels lligaments.
- La majoria de les lesions, però, es poden prevenir començant l’activitat d’una manera gradual.
- Hi ha moltes persones que no fan esport perquè diuen que no els hi agrada. Moltes d’aquestes persones ni tan sols ho han intentat i el que fan és assumir el seu sedentarisme com a part de la seva personalitat.
- La natació és una de les activitats físiques més recomanables perquè és ideal per millorar la capacitat cardiorespiratòria, per enfortir els músculs i els ossos, per alleujar el dolor i la rigidesa d l’artritis i de les lumbàlgies i a més a més, el risc de lesionar-se és mínim.
- Caminar és ideal perquè les persones que fa molt de temps que estan inactives comencin a posar-se en forma.
- Si segueixen una sèrie de recomanacions bàsiques el risc d’abandonar i de recaure en l’inactivitat és baix: buscar una activitat física gratificant, fixar-se objectius sensats i no descuidar lesions.
Ester Marin Esteve - 2n Batx. científic
16- Activitat física 2: ...i com no deixar de córrer
• Els metges per molt que ens diguin que hem de realitzar exercici perquè és bo cadascú és lliure de fer el que vulgui.
• El fet de fer exercici físic no roba temps a altres activitats sinó ben bé el contrari, fa que alhora de realitzar altres activitats estiguem més eficients.
• Fer exercici ens millora físicament, intel•lectualment, ens fa sentir amb més energia...
• L’activitat física es pot practicar quasi bé en qualsevol lloc i gaire bé en qualsevol moment del dia.
• No totes les mateixes solucions són aconsellables per a tots, tot i que tothom pot trobar una solució.
• L’hora abans de dinar sol ser aconsellable per a practicar esport i no després de dinar ja que la sang està concentrada a l’aparell digestiu i pot ser perillós.
• Reduint l’estona de dinar es pot practicar exercici durant aquesta estona guanyada.
• L’activitat física al migdia també inhibeix les substancies que estimulen la gana al cervell.
• Les persones que no s’estableixen algun tipus d’horari ho acaben deixant en la majoria dels casos.
• El fet de l’edat no ens ha de privar de practicar esport.
• Està comprovat que la gent gran que practica esport viu més ja que practicar esport redueix el colesterol, baixa la pressió arterial...
• A qualsevol problema físic originat per l’edat se l’hi pot buscar una solució.
• La limitació de les persones grans és psicològica i no física.
• Donem a l’edat més importància de la que es mereix, el més important és la confiança que es té un en si mateix.
• El perillós de l’esport és no fer-ne ja que ajuda a que el colesterol dolent no augmenti un 5% i redueix el risc d’infart un 50%.
• El major problema de l’esport són les lesions musculoesquelètiques. Poden semblar poc importants però n 50% d’esportistes en pateix alguna d’important.
• Però es poden evitar de diverses maneres:
o Fer el que realment podem i no més.
o En cas de dolor per una lesió petita no intentar un sobreesforç
o Escalfar abans de començar a realitzar una activitat física i desprès d’acabar-la.
o Que no és converteixi en una obsessió que pot ser perillós.
• Una opció per a la gent que no realitza gaire esport pot ser camina.
• La natació és una de les millors opcions per la salut ja que...
o Augmenta la capacitat cardiorespiratòria.
o Augmenta musculatura.
o Alleujar dolor i rigidesa.
• Va bé per a la gent que no està acostumada a realitzar molt exercici.
• Quan es corre en superfícies dures pot haver-hi lesions si no es porta un calçat adequat.
• Si ens fixem objectius han de ser realistes i a llarg termini.
• Si es segueixen totes les recomanacions el risc de deixar-ho es molt difícil.
• El múscul mai es pot convertir en greix ni al inrevés.
Marc Macarulla Herrero
2nB Batx.
Publica un comentari a l'entrada