Els alumnes de ciències per al món contemporani han realitzat un treball en grup sobre l'evolució humana.
Una cop realitzada l'exposició oral del treball, cada alumne explica, en l'apartat de comentaris d'aquest post, aquells aspectes més importants descoberts sobre el procés evolutiu seguit pels nostres avantpassats.
En l'aula virtual adn-dna.net es poden consultar continguts relacionats amb l'evolució i l'evolució humana en:
Curs B08- Evolució biològica
Tema-1 Evolució biològica
Tema-2 Evolució humana
Tema-3 Charles Darwin
En aquest bloc adn-dna es poden consultar altres posts relacionats amb l'evolució humana consultant els continguts de les següents etiquetes: Curs B08- Evolució biològica , evolució humana
El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper diumenge 3 de març a les 17:00 h.
25 comentaris:
Per començar, des del meu punt de vista el primer canvi important va ser el fet de passar de viure al terra a viure els arbres. Això va donar als nostres avantpassats un cert avantatge sobre la resta de mamífers.
Alguns dels canvis físics posteriors són deguts a haver d’adaptar-se a noves necessitats. El dit gros es va desenvolupar per la necessitat de subjectar i manipular objectes als arbres. La mandíbula canviava de mida segons la dieta. El clima va canviar, van aparèixer estepes en lloc de sabana. Aleshores la pelvis va canviar de posició per millorar desplaçaments llargs. El dit gros es va desenvolupar per la necessitat de subjectar i manipular objectes als arbres. La mandíbula es va anar reduint, la cara cada cop era més plana i van desenvolupar una bona visió. L’home de neandertal, va eixamplar el nas per adaptar-se al clima fred.
Pel que fa als canvis en el comportament, cal destacar l’aparició del llenguatge. També van començar manipulant pedres per caçar, i van acabar fabricant eines i armes elaborades. Van passar d’una dieta totalment herbívora a una dieta carnívora, i van aprendre a caçar en grups animals grans. El desenvolupament del seu cervell més primitiu es veu reflectit en les representació de pintures rupestres, les quals ensenyen escenes de caça, animals com ara cavalls i mamuts, etc. També van començar a fer rituals i a enterrar els morts.
Josep Codina Figueras
1r Batx B
Encara no s’ha trobat una explicació irrefutable sobre com es va formar la vida, tot i poder estudiar les seves característiques i manifestacions. Així i tot, s’han elaborat diverses teories sobre la creació de la primera cèl•lula...
Si ens situem en un moment de la història més “actual”, i mirem la nostra evolució des dels primats... si que ja tenim suficients proves que demostrin que efectivament compartim els nostres orígens amb els ximpanzés, goril•les... Cal dir que, aquest coneixement potser no el coneixeríem si no fos per la teoria de l’evolució de Charles Darwin, i les investigacions en genètica.
Les proves que han verificat la nostra evolució no són fruit d’unes grans i complexes investigacions, sinó que es basen en les simples i clàssiques (Darwin) proves com són les proves anatòmiques, l’observació de l’expansió territorial, les modificacions que han patit les espècies segons el lloc on s’adapten... i després (homo sapiens i homo neardenthalensis), també trobem restes fabricades per algunes de les espècies com poden ser “armes”... No cal dir que apart de totes aquestes proves, encara les coses són més comparables si comparem l’ADN nostre amb l’ADN de les espècies que considerem properes, i efectivament, com més properes més semblant és la seva informació genètica, i com més lluny més diferent.
L’evolució humana és un llarg procés de canvis en les espècies que han permès que arribéssim als nivells actuals. Hem de dir que aquesta evolució va començar ja en l’època dels dinosaures on van aparèixer els primers mamífers que eren organismes bastant insignificants en el món dominat pels grans rèptils però després de l’extinció d’aquests els mamífers van poder evolucionar dràsticament fins ocupar el lloc que ocupaven abans els rèptils. Un cop en aquest nivell es van generar varies branques evolutives que cada una va seguir un camí diferent. Una d’elles va ser la que va generar la branca dels homínids i dels primats que com demostren les nostres semblances varem tenir un avantpassat en comú. A partir de la separació van aparèixer moltes espècies diferents que evolucionarien fins a nosaltres i moltes que es van extingir i algunes d’aquestes que fins i tot desconeixem. La primera espècie que s’ha de mencionar per la importància que va tenir i pel gran pas que va fer és d’australopithecus del qual hi ha varies subespècies que van evolucionar i que tenien petites diferencies entre si però que la majoria es van extingir. Seguint l’escala evolutiva ens trobem en un canvi en el nom de les espècies ja que a partir d’aquestes ja entrem dins del gènere homo. Doncs la següent espècie important és l’Homo Habilis, una espècie molt important ja que descobreix el foc tot i no saber-lo crear. Seguint per la línia evolutiva ens trobem amb l’Homo Rudolphensis, seguint podem conèixer l’Homo ergaster del qual van sortir dos branques, una de les quals va acabar extingint-se amb l’Homo Erectus. Per l’altre branca va aparèixer l’Homo Antecessor la primera espècie que no s’ha trobat a Àfrica i del qual hi ha un gran jaciment a Atapuerca (Burgos). D’aquest també varen sorgir dos espècies: l’Homo Heidelbergensis, que va culminar amb l’Homo Neanderthalensis que es va extingir, i l’Homo Rodhesiensis que va arribar fins a l’Homo Sapiens. Com hem pogut veure dins l’evolució hi hagut una multitud d’espècies diferents que han presentat canvis que han sigut favorables i que han permès que passéssim d’una espècie semblant al mono actual fins a la nostra espècie tant evolucionada i avançada com la nostra.
En aquest treball que hem fet a classe, hem pogut veure que estavem equivocats respecte a l'evolució, ja que sempre ens haviem pensat que l'evolució havia estat de forma lineal; pero en aquest treball hem apres que l'evolució ha estat com un arbre, comença en un punt i aquest es va ramificant. També hem obrervat els diferents tipus de cranis, axo hens a portat a la hipotesis de quins éssers eren mes intel·ligents que els altres éssers. També hem vist que els primers éssers que utilitzaven el foc, no savien crear-lo, i l'utilitzaven cuan el trovaven préviament creat.
Entre d'altres conceptes apresos, hem aprofundit bastant en les postures dels primers homes, fins arrivar a nosaltres. Hem estudiat els organs vestigials, els quals els hem relacionat amb les teories de l'evolució de Charles Darwin i les de Lamark, deduint que Lamark estava equivocat ja que deia, que per exemple: la funció creea l'organ,etc. En canvi, Charles Darwin, deia que l' evolució era gracies a la selecció natural,(entre d'altres procesos),es a dir, nomes sobrevivien els que estaven mes ben preparats. Aixó és el que hem apres durant aquest treball de ciéncies per a el mon contemporani, sobre l'evolució de l'ésser humà.
Carla Albareda Corbella
Un cop acabat el treball de l'evolució, faré una petita reflexió explicant les coses més importants d'aquest procés.
Unes de les coses més importants és l'evolució del cervell al cap de milions d'anys. La seva massa va augmentant a mida que els anys passen. Gràcies a l'evolució del cervell i tota l'estructura de la seva cara i mandíbula poden començar a articular algunes paraules o més aviat sons. L'homo erectus va ser un dels primers homos a articular les primeres oracions.
Una altre punt important és l'evolució de la columna vertebral ja que passen de caminar de quatre potes a dues potes. A partir d'aquest moment evolucionen les eines que utilitzaven, també van conviure amb altres homos formant una espècie de poblat, les seves dents canvien a causa de la seva dieta.
Com que hi havia canibalisme, menjaven herbes molt fortes van aparèixer els queixals del seny, que actualment són òrgans vestigials ja que no els fem servir, igual que l'apèndix i la ``cua´´ del coxis.
És important dir que l'homo erectus va ser un dels primers del gènere homo a poder controlar el foc, aquests també eren caçadors i recol·lectors, caminaven drets i vivien ja en cabanes i abrics rocallosos, ara ja podem veure que l'evolució estava en marxa.
És també important veure l'evolució de les eines segons les èpoques, segons si eren caçadors, recol·lectors o treballaven amb pells d'animals, eren d'un tipus o d'un altre tipus (pedra,sílex...).
Un aspecte que he trobat present en tots els homos és que hi ha un dimorfisme sexual, és a dir, que trobem diferències entre les espècies d'homo mascles amb les femelles. Trobem que els mascles quasi sempre són superiors en alçada i pes respecte les femelles.
http://www.mister-wong.es/user/marta14/
Marta Segura - 1rBatx. cmc
Durant el treball que hem fet sobre l'evolució humana hem pogut seguir la linea evolutiva que van seguir els nostres avantpassats, que a partir de les mutacions patides s'han anat adaptant al medi i canviant amb el pas dels anys. Pero tota la informació recopilada es molt poca comparat amb el que no sabem i pot ser falsa ja que ens basem en les proves que ens aporten els fòssils que trobem. El que si sabem segur es que nosaltres sorgim d'uns avantpassats procedents dels primers mamífers, dels quals van sorgir moltes espècies però poques es van mantenir i van seguir la seva línea evolutiva fins a la actualitat. Es creu que el primer exemplar de la nostre espècie(homo sapiens) que ja tenia una capacitat craneal molt semblant a la nostre actual va sorgir fa uns 200.000 anys.
en aquest treball, he pogut aprendre una mica més sobre totes les espècies homos que ens han precedit i com van sorgir al principi dels temps. he descobert coses curioses com que ja hi va haver una espècie alta com podriem ser nosaltres i totes les diferències que ens separen de les nostres arrels.
aquest ha sigut un treball enriquidor no només fent-lo sinò escoltant també els dels demés.
S'ha vist com vem evolucionar exactament i per on i també s'ha investigat sobre les diverses teories de qui va ser el últim Australophitecus, el que va esdevenir Homo. ha sigut molt interessant i enqriquidor.
Bé, l'aspecte més important a ressaltar en l'evolució humana crec que és el fet de caminar a dos peus (bipedisme) i l'augment de la capacitat cerebral. El bipedisme va donar una nova forma de vida dins els homínids, el fet de tenir les mans lliures els va donar la oportunitat de agafar i treballar amb eines, la columna vertebral es va re situar per equilibrar el cos, la conca cranial va canviar amb el canvi de la columna, fent-se més gran i augmentant la capacitat cerebral. També, un dels fets més importants és la extinció de certs homínids, ja que, si no s’haguessin extingit, ara podria ser que fóssim completament diferents o que, simplement, no existíssim. Per tant, és molt important que hi hagin hagut extincions i certs canvis, tan físics com de pensament. Des de l’ardipithecus ramidus hi ha hagut molts canvis, moltes extincions, moltes evolucions i molts moments en que perillaven la seva extinció, però sempre hi ha hagut un canvi, una mutació, que ha fet que els homínid hagin seguit existint, fins el moment. Així doncs, no es pot descartar que hi hagin més mutacions, més problemes per a l’existència, més canvis, siguin genètics o de forma de ser.
Els aspectes més importants descoberts sobre el procés evolutiu, els veurem a continuació però abans hem de tenir clar què és el concepte d’evolució.
L’evolució humana, es defineix com el procés de transformació de l’espècie humana des dels seus inicis fins a l’estat actual, és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent. L'evolució té lloc quan aquestes diferències heretables esdevenen més comunes en una població. Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució: la selecció natural i la deriva genètica.
El primer canvi de parts del cos humà, va ser el crani, ja que hi va haver un augment dins la capacitat cranial. La columna vertebral, també ha canviat relativament, abans caminaven amb dues potes i al cap situat endavant. La pelvis a causa de caminar sobre dos peus també hi ha hagut un canvi. I finalment també un canvi important ha sigut que els peus s’han allargat del taló i s’han escurçat els dits.
Pel que fa l’evolució també és important considerar i parlar sobre els òrgans vestigials com el queixal del seny, l’apèndix, el coxis... els quals ja no fem servir.
Pel que fa a la hominització, és el procés pel qual hem adquirit les característiques físiques i de comportament que defineix l’ésser humà. I les conseqüències són: el bipedisme, un augment de la intel•ligència, canvis de les característiques físiques, canvi en l’alimentació i l’aparició del llenguatge.
I finalment per acabar dir que l’evolució humana ha sigut i és la suma de dos processos evolutius: el procés biològic (hominització) i el procés cultural (humanització).
Laia Torras Llobet
1B Batxillerat
L’evolució humana explica el procés d’ evolució biològica de l’espècie humana.
L'ésser humà és el resultat del canvi i l'evolució d'espècies anteriors a ell, això és degut a les mutacions que pateix l' ADN dels éssers vius, llavors quan un conjunt d'éssers vius queda aïllat de la seva espècie i acumula molts canvis, arriba un punt en que és diferencia bastant del grup que prové i dona lloc a una nova espècie.
El seu origen comença amb l'aparició dels mamífers fa uns 180 millons d'anys, dels quals van sorgir diferents grups. El grup del qual prové l'ésser humà són els primats.
A partir dels primats van sorgir els primers homínids, els considerem homínids si es poden mantenir sobre les dos cames amb la postura recta, si tenen el cervell més gran que els primers primats i si tenen el dit pulgar desenvolupat per manipular objectes.
Durant aquest període de temps van sorgir diferents homínids, alguns es van extingir i altres van
seguir la seva evolució.
Per tant podem dir que venim d'avantpassats comuns.
Tot va començar fa 5 o 7 milions d'anys amb l'espècie dels Ardipithecus, d'aquesta va sorgir els Australopithecus. A partir d'aquest gènere és van establir dues branques, la primera establia un nou gènere anomenat Parantrophus la qual es va extingir i la segona branca la qual va continuar amb la seva evolució fins avui dia, és el gènere homo.
L'evolució humana ha estat un llarg i laboriós procés que ha dut a l'espècie humana al seu estat actual. L'inici d'aquesta evolució el situem fa aproximadament 7 milions d'anys a l'Àfrica. En aquest punt de la història va aparèixer el primer gènere que es va diferenciar dels simis: els Australopithecus. A partir d'aquest punt es van succeir una sèrie de mutacions que van originar l'aparició i extinció d'una gran varietat de gèneres d'Homo, entre els quals trobaríem l'Homo Habilis, l'Homo Erectus, l'Homo Neanderthalensis i l'Homo Sapiens. A mesura que les condicions canviaven, velles espècies s'extingien i noves s'originaven.
Hi ha dos coses que es poden considerar essencials en el procés de l'evolució humana: els canvis biològics i els canvis socials (canvis en el comportament).
Es pot atribuir un cert caràcter lineal a les mutacions d'aquestes espècies: cada cop eren més alts, amb la capacitat de mantenir-se drets durant més estona i amb les mandíbules menys desenvolupades (degut al consum de carn) i la cara més aplanada. Això sense oblidar un increment progressiu de la capacitat cerebral. Aquesta última mutació va ser essencial, perquè va permetre canvis en el comportament per tal de millorar la capacitat de supervivència dels homínids. La capacitat de modificar la natura (fabricació d'eines, el domini del foc, etc) en seria un molt bon exemple, així com la formació de grups i la aparició de la parla per tal de millorar la comunicació entre els membres d'aquests.
L’evolució humana es podria definir com tot un seguit de canvis en els organismes que ens han portat a el que avui coneixem com un ésser humà.
Fa uns 70 milions d’anys van aparèixer els primers mamífer i els que serien els nostres avantpassats. Després van començar a aparèixer les noves famílies com els Ardipithecus, els Austrolopithecus, i després ja arribem al gènere homo, els que poc temps després esdevindrien homo sapiens sapiens.
A part de tots els canvis culturals que han fet a l’home diferenciar-se de les altres espècies, els canvis biològics són la part més important de la evolució, a que sense aquests no estaríem on estem. Els més importants són: El bipedisme que va provocar un avançament en el part, i per conseqüència un aprenentatge més llarg i la encefalització que permet un augment del mida cerebral, el desenvolupament de l’escorça cerebral, una autoconsciència, fabricació d’eines i el desenvolupament de la part artística, i la dentició. Tots aquests canvis van permetre que finalment l’home pogués articular un llenguatge.
Pocs milions d’anys enrere, comparant-ho amb tota la història de l’evolució, van començar les diferències en les diferents races que podem observar gràcies a les noves tècniques genètiques.
Tots els éssers humans actuals constituïm l’espècie Homo sapiens. Pertanyem a la família del homínids.
Per tant, venim d’avantpassats comuns, a partir dels quals ens vam dividir en diverses branques.
Per arribar a l’espècie actual hi ha hagut una sèrie de canvis més important com el bipedisme, la fabricació d’estris i la parla entre d’altres coses.
Elsa Nicio
TREBALL CIÈNCIES PEL MÓN CONTEMPORANI:
Realitzant aquest treball en grup he pogut investigar i descobrir molts aspectes importants i interessants sobre l'evolució de l'ésser humà. La nostra evolució data de milions d'anys, però gràcies als estudis elaborats per antropòlegs i professionals, hem pogut arribar a unes teories o conclusions que construeixen, mica en mica aquesta història tan complexa i enrevessada. No obstant aquestes investigacions parteixen dels fòssils trobats avui en dia i no podem saber del tot com era la vida en aquells temps on la supervivència era el concepte clau dels nostres avantpassats. Com hem pogut veure en el nostre arbre evolutiu, algunes espècies es van extingir a causa de la seva fisiologia i de les condicions en què vivien. Un exemple destacable en seria la desaparició dels Neandertals posteriors als Homo Sapiens. Aquestes dues famílies tenien una intel·ligència i estructuració del cervell molt similar però per què uns es van extingir i els altres no? Aquesta pregunta va ser plantejada per diversos especialistes com ara l'Eudald Carbonell amb les seves tres hipòtesis:
- Com que els Neandertals provenien de zones més fredes (Europa del Nord) i el clima d'aquella època era més càlida, quan es va establir en el Pròxim Orient, no estaven acostumats en aquest excés de calor per les altes temperatures i no van poder produir més descendència.
- A causa de la mala nutrició de les àrees on habitava, la població d'aquesta espècia era menys fèrtil i això dificultà la fertilitat que impedí a continuació la reproducció d'aquesta.
- Finalment, una de les hipòtesis més aprovades pels científics actualment, com que les dues famílies es van trobar en les mateixes terres en el Pròxim Orient, es creu que els Homos Sapiens van transmetre unes infeccions no combatibles per els Neandertals. Aquests van sofrir certes malalties en què molts d'ells van acabar morint. Involuntàriament, les dues poblacions es van separar: els Homo Sapiens van continuar expandint-se en les valls més fèrtils i enriquidores mentre que els seus companys Neandertals intentaven sobreviure en les zones més pobres. A causa d'aquestes males condicions, van desaparèixer sense deixar rastre de supervivència.
Tanmateix, he après altres aspectes importants llegint llibres i documents sobre aquest tema, un exemple en seria el Virus de la Sida provinent dels ximpanzés o la via d'extinció sobre alguns òrgans vestigials del nostre cos a causa de la seva poca utilitat. Encara tenim molt per investigar ja que fins ara només s'ha trobat una mínima part però el suficient per poder fer-nos una idea general sobre la nostra existència. En el meu punt de vista trobo aquest tema apassionant i on falten encara molts misteris per descobrir i moltes pàgines per omplir.
Sara Eberlé Martin
Ciències pel Món Contemporani
1er Batxillerat B
Laura Molero
L’evolució és un procés de canvis d’una població d’organismes d’una generació a la següent. Això pot passar en totes les espècies i tan mateix ha passat amb la nostre que com tots sabem prové dels primats i va evolucionar en varies branques en una de les quals vam arribar a la nostra espècie actual: Homo Sapiens Sapiens.
Gràcies a la varietat dins de les espècies produïdes per les mutacions hi ha individus que presenten caràcters favorables sobre els altres i que gracies a la selecció natural aquets sobreviuen amb més facilitat si és bo o moren si és desfavorable permetent que es transmetin a la següent generació. Quan alguns individus acumulen moltes variacions genètiques podem considerar-ho una nova espècie.
Fa uns 180 milions d’anys quan dominaven els rèptils al planeta van aparèixer els primers mamífers. Aquests van començar a desenvolupar-se, fins a ser espècies molt diferents de les que actualment podem conèixer. Hem de dir que moltes d’aquestes espècies han desaparegut, es van extingir.
Dins d’aquesta evolució dels rèptils, per tant dels mamífers va evolucionar una branca cap a primats i d’aquí una altre branca, els homínids.
La nostra evolució ha tingut diferents canvis i ha classificat les espècies en les següents:
•Australopithecus
•Homo Habilis
•Homo Rudolfensis
•Homo Ergaster
•Homo Erectus
•Homo Antecessor
•Homo Neanderthalensis
•Homo Sapiens
S’han descobert moltes restes arqueològiques durant el temps: els homos, australopitecs, ardiphitecs,etc.
Tots formen part dels homínids ja que són els antecessors dels homes actuals alguns es van extingir com l’ homo neardenthalisis entre d’altres, altres com l’ homo sapiens han sigut descendents principals del homo sapiens sapiens ( l’home actual).
Però al llarg de l’evolució l’home s’ha anat adaptant al planeta i per això aquets canvis segons la teoria de la selecció natural,aquets aspectes s’han vist en les restes trobades en els diferents punts del món.
Per això trobem els òrgans vestigials, que son parts del cos que hem perdut la seva necessitat de fer-se servir ,per això podem viure sense ells, un exemple és el pàncrees que els nostres antecessors el feien servir per digerir els vegetals,un altre és el coxis que ens mostra que els nostres avantpassats tenien cua,un altre exemple és el queixal del seny que ja no l’utilitzem per mastegar,aquet exemples són tres entre centenar i això ens mostren característiques dels nostres avantpassats.
Els primers antecessors és el ardiphitecus ramidus el primer homínid que és creu que era bípede però no se sap del cert, en aquest punt comença el nostre origen al cap del temps s’ha anat augmentant la capacita cranial fins als 1595cc la estructura de la pelvis s’ha anat adaptant per caminar drets, els peus abans eren per trepar i eren mes robustos es van adaptar per correr i caminar, la columna s’ha anat posant cada cop mès recta i el crani ha anat augmentant la seva capacitat per això apareix el llenguatge, es produeixen eines i trobem restes artístiques en els nostres antecessors.
Trobem molts mès canvis en els homínids al llarg de l’evolució però aquets son els mès importants, aquets canvis han estat possibles gràcies a la seva adaptació al medi.
ELIAS GALIANO VARGAS
1RB BATX
Els aspectes més importants de l'evolució humana que hem vist en el seguiment d'aquest treball han sigut els origens dels homes, la branca que ens separa dels primats (orangutà, chimpanzé i goril·la), el procés de hominització, les diferents fases de l'evolució per les quals hem passat i els llocs on han habitat aquests diferents homínids.
-El australopitecs van viure fa uns 5 milions d'anys. Van aparèixer al sud-est d'Àfrica. Van ser els primers homínids a caminar de manera bípeda. Tenien les mans lliures per transportar aliments i objectes i fabricar eines. El crani tenia una capacitat de 400 cm3.
-El homo habilis va aparèixer fa 2 milions d'anys a l'Àfrica. El seu crani tenia una capacitat de entre 600 i 700 cm3, per tant, es creu que eren més intel·ligents. Tenia també la capacitat de parlar. Elaboraven eines complexes i armes.
-L'homo erectus va aparèixer fa una mica menys de 2 milions d'anys a l'Àfrica. Es deien erectus ja que sempre caminaven drets. Tenien una capacitat cranial d'entre 800 i 1000 cm3. Es localitzaven a Àfrica, a Europa, a Àsia i a Oceania. Media 1'60 i eren caçadors. Van inventar el foc.
-L'home de neanderthal va aparèixer fa 100000 anys. Ja es començaven a orgaitzar en tribus, i tenien rituals, com ara, enterrar als morts. Eren caçadors. Es localitzaven a tota Àfrica, a Europa i a Àsia. La seva capacitat cranial era de 1500 cm3 i medien 1'70.
-L'Homo sapiens-sapiens (la nostra espècie) va aparèixer fa 40000 anys fins ara. Dominaven ltotes les tècniques més avançades de caça, i practicaven rituals religiosos. Es van expandir per tot el món. Representaven la realitat en pintures i escultures. El seu crani tenia una capacitat de 1500 cm3, i eren molt llestos.
Mar Llongueras
En el treball de ciències que em fet durant les classes, em descobert algunes coses sobre els nostres avantpassats les quals desconeixíem totalment o parcialment.
Em vist com el crani, a mesura que l'espècie ha anat evolucionant ha anat patint alguns canvis com la grandària del crani, on el tamany ha anat en augment a mesura que ha passat el temps, també hi notem canvis en les dents, abans posseïen d'uns grans queixals i unes dents més fortes a causa de la seva alimentació, també en relació a la part de la boca, la tenien més cap en fora per poder mastegar millor.
Hem descobert un augment en alçada, i un canvi en les proporcions de les cames, braços, cadera, peus.
Cames i braços més llargs en els principis dels temps i a mesura dels anys s'han anat escurçant, la cadera més robusta i ample ja que hi va haver un moment on ens vam posar drets i per tant havia de suportar més pes i en relació de les cames, els peus van canviar perquè primerament els feien servir igual que les mans després van perdre importància tot i que eren fonamentals per suportar tot el pes del cos, així que es van engrandir i allargar( els dits escurçar). Des de un punt de vista no tant físic, podríem dir que la ment humana és un dels elements més importants que s'han desenvolupat, gràcies a això van començar a fer eines i a construir cabanes i més endavant van començar amb els dibuixos a les parets de les coves. Com a conclusió podem dir que l'home ha passat de donar més importància en allò bàsic com pot ser l'alimentació a uns hàbits més intel·ligents com pot ser dibuixar, això ha provocat canvis en la seva estructura física i mental.
Cristina Benito Elias.
1 Batx- B.
Els humans actuals som una espècie que va “escombrar” la resta d’espècies humanes? O bé som resultat de l’encreuament entre elles?
L’origen i evolució primerenca dels humans moderns, els Homo sapiens, és una àrea de recerca molt controvertida que es troba en ple debat científic. Existeixen fonamentalment dues teories contraposades. Totes dues parteixen del fet que fa uns 1,5 milions d’anys, l’espècie Homo erectus es va expandir des de l’Àfrica cap a Europa i Àsia. Les diverses poblacions d’Homo erectus, africanes, europees i asiàtiques, van evolucionar separadament, en funció del seu ambient i de fenòmens d’atzar. A partir d’aquest punt, les dues teories es bifurquen.
La teoria del reemplaçament defensa que Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys a partir de l’evolució d’una població africana d’Homo erectus. A continuació, es va expandir per tots els continents, desplaçant i substituint les altres espècies humanes que hi havien aparegut fruit de la primera expansió dels Homo erectus. Tots els humans moderns, per tant, descendim d’una poblacio ancestral africana d’Homo sapiens que va tornar a colonitzar Europa i Àsia, i va arribar encara més enllà.
La teoria alternativa és l’anomenada multiregional, que considera que després de la primera expansió de l’Homo erectus, les diverses poblacions descendents d’aquesta espècie van evolucionar conjuntament cap a l’Homo sapiens malgrat les distàncies geogràfiques que hi havia entre elles. Normalment, quan una poblacio queda aïllada d’altres poblacions de la seva mateixa espècie, tendeix a evolucionar en un sentit que la diferenciarà de les altres. Però els defensors de la teoria multiregional argumenten que les diverses poblacions humanes van evolucionar cap a una única espècie gràcies al flux gènic (és a dir, que contínuament hi havia encreuaments entre individus de poblacions diferents, cosa que permetia la seva homogeneïtzació).
L'evolució humana és un misteri del qual només en podem descobrir noves teories mitjançant les petjades que van deixar i, per tant, ens és difícil tenir teories 100% certes.
L’evolució humana no és lineal, sinó que és en forma de arbre amb diverses ramificacions que per culpa de mutacions hem anat evolucionant per bé, i els individus que les seves mutacions no han sigut bones pel nostre desenvolupament s’han extingit. El procés del qual som pròpiament humans és la hominització, són els canvis biològics que ens han permès ser una nova espècie. Però els canvis biològics van acompanyats de canvis culturals, la humanització.
La propietat més important dels humans és la intel•ligència operativa, capacitat de crear o elaborar eines i materials necessaris per utilitzar-los en la vida quotidiana i sobretot, per fer front a la supervivència.
Sense el bipedisme, la intel•ligència operativa hauria funcionat molt diferentment.
Aquesta forma de locomoció va provocar una sèrie de modificacions imprescindibles:
•Una columna vertebral amb quatre curvatures, que permet caminar recta.
•Alliberament de les mans, que es van convertir en instruments molt sensibles, capaços de manipular objectes de forma molt exacte.
•Va tenir molt a veure amb el desenvolupament del cervell, teníem més visió.
•Canvis en la posició de la laringe a la part superior de la tràquea més la reconstrucció de la mandíbula que a diferència dels simis fa possible la vocalització i el llenguatge articulat.
Després de realitzar aquest treball me n’he adonat que el treball dels arqueòlegs i paleontòlegs que es dediquen a trobar restes, ajuntar-les i intentar descobrir com eren els propietaris d’aquests ossos, quines relacions establien entre ells o fins i tot què menjaven és molt difícil ja que mai trobes un cos sencer o ni tan sols un crani sencer. Això significa que tot això és molt relatiu, és a dir, que tota la informació amb la que ens hem basat per fer aquest treball és fruit de la imaginació d’uns estudiadors dels humans que a partir dels objectes trobats al voltant de les restes òssies i de relacions fetes amb els homo sapiens actuals (nosaltres).
Tot i així crec que el canvi més important és el de la capacitat cerebral que ens ha permès ser com som ara és a dir capaços de raonar el per què de les coses, pensar sobre el passat i el present o una cosa tan simple, per nosaltres, que és recordar-nos dels nostres morts. Un altre gran canvi ha sigut el de les dents que ens mostra l’evolució alimentaria que van sofrir els nostres avantpassats relacionat amb el canvi climàtic ( van passar de menjar llavors i plantes dures, a saber cuinar la carn i per tant a reduir la grandària de les dents). Finalment la evolució més important (segons el meu punt de vista) va ser el descobriment del foc.
Com totes les espècies hem evolucionat per la selecció natural, i a causa d'això moltes espècies s'han extingit i d'altres han seguit endavant. En el cas dels homínids hem destacat pel bipedisme, mans hàbils per crear eines i una capacitat cerebral sobrepotenciada en comparació amb la resta d'éssers vius. Totes aquestes coses i més ens han portat a ser com som ara i a poder sobreviure al·ludint el poder de la selecció natural.
Durant el procés evolutiu dels homínids es poden trobar moltes semblances entre característiques d'aquests i dels simis i els ximpanzés. Per tant es pot deduïr que són les espècies més properes a la nostra branca d'evolució, i és que el nostre avantpassat comú més proper és el pierolapithecus catalaunicus fa 13 milions d'anys.
Dit això només falta destacar que de la mateixa manera que els nostres avantpassats van passar per una sèrie de mutacions que es van anar heredant, nosaltres també en patim i això ens pot portar a la elaboració d'una nova espècie millorada de nosaltres mateixos, per no parlar dels òrgans vestigials que ja comencen a ser detectats com per exemple els queixals del seny, o els dits petits dels peus.
Pol Soler i Aparisi
Des de la seva constitució com a tal, l’home ha mantingut la qüestió del seu origen com a un dels aspectes vitals en la troballa del seu sentit. Per fer-ho, ha viatjat des de l’antiguitat, amb els mites, fins a l’actualitat, amb la teoria sintètica de l’evolució, comunament acceptada per part de la comunitat científica. Així doncs, aquesta última recull la suma de coneixements obtinguts en els últims segles, que remunten la història de la vida ara fa uns 3000 milions d’anys en un medi aquàtic, amb un organisme avantpassat comú que amb el pas de milions i milions d’anys d’evolució ha desembocat en la biodiversitat actual. Són, bàsicament els fòssils, qui han permès el plantejament de l’arbre de la vida actual, permetent la deducció i construcció d’una cadena de vida en expansió, si bé no lineal, sempre contínua. Les aportacions del naturalista Charles Darwin, contingudes a la tesi “L’origen de les espècies”, s’enfronten, posteriorment a d’altres naturalistes i geòlegs com Jean-Baptiste Lamarck i Charles Lyell, a una concepció de l’origen de la vida molt allunyada a la de la comunitat científica del segle XVIII, però tot i això, esdevenen el fonament bàsic per a l’explicació del mecanisme de l’evolució i de l’evolució en sí, mitjançant dos principis: la selecció natural i la variabilitat d’individus dins una mateixa espècie. Cal destacar també la possessió d’un sistema gairebé universal d’emmagatzematge d’informació genètica per part de tots els organismes, així com l’existència d’òrgans homòlegs, anàlogs i vestigials. A partir d’aquests coneixements, sumats al desenvolupament de les ciències com la biologia i la genètica, la filogenètica, que preté construir l’arbre de la vida tal i com la coneixem des del seu origen, construeix la història de l’evolució. Pel que fa l’ésser humà, les semblances morfològiques, genètiques i bioquímiques han fet concloure que dins l’escala evolutiva, se situi a l’ordre dels primats, compartint un avantpassat comú amb el ximpanzé ara fa uns 5 milions d'anys. Es planteja doncs, la provinència de l'ésser humà de l’evolució d’homínids tals com l’Homo habilis i l’Homo erectus en última instància. Són el desplaçament bípede i l’increïble desenvolupament del cervell els dos trets que, posteriorment constitueixen l’Homo sapiens sapiens com a espècie individual. Tot i això, cal tenir molt en compte que els avenços que s’efectuen se sostenen moltes vegades a partir de registres, del caire material o fòssil, que representen una ímfima part de la seva totalitat, i finalment, els dubtes, de qualsevol mena, encara són sobre la taula.
Paula López Valls
Durant l'evolució de l'home s'han dut a terme molts canvis, tan culturals com físics per l'espècie.
Un dels canvis més imposrtants ha estat el bipedisme. Aquest, va ser portat per un canvi en el clima fent que l'espècie s'hagues d'adaptar al terreny i a partir de la selecció natural es va conseguir el caminar rectes.
També va fer que la capacitat celebral sigués més gran i desenvolupada.
Aquest augment va fer que poguèssim començar a comunicar-nos verbalment fins arribar a la parla.
Per arribar a l'home d'avui, l'evolució ha passat per moltes espècies.
Com per exemple els Austrolophitecus que van ser els primers en caminar drets, els Homos que començen a viatjar per l'actual Europa fins arribar al homo sapiens sapiens d'avui en dia.
Aquesta evolució no ha estat un canvi lineal, sinò que ha patit moltes extincions i ramificacions.
Molts han anat evolucionant paral·lelament fins que una de les ramificacions s'ha extingit.
En conclusió que l’evolució ha estat llarga i complicada en el sentit de què s’han dut a terme molts canvis.
L’espècie humana ha evolucionat molt al llarg del temps.
Júlia Murga Vico.
1r Batx B
Trobo que l' evolució de l' home és molt interessant ja que es poden obervar tots els canvis experimentats durant el llarg del temps: el canvi de mandíbula, a causa dels diferents aliments que consumien; la forma de la pelvis pel fet de caminar de manera bipede (sobre els dos peus); la forma de la columna vertebral, que va passar de ser corbada a recta pel fet també de que van passar a ser bipedes, capacitat cerebral, ja que a mida que anaven evoluiconant anaven adquirint més coneixements, una mena de volta sobre els ulls que protegia mitjanament la vista, ja que la consideraven essencial, la forma de la caixa toràssica... Aquests serien els canvis que més m' han sorprès, i que he trobat interessants ial mateix temps importants.
Publica un comentari a l'entrada