Dissabte 9 i diumenge 10 de maig de 2020
En l'aparat de comentaris d'aquest post, els alumnes de biologia i geologia de 4t ESO, incorporaran els seus comentaris sobre les visites virtuals realitzades durant el geolodia a casa 2020.
En el següent vídeo podem veure una edició anterior del geolodia 2012.
Curs VC01 - Vocació científica
Tema - 0 Activitats de divulgació
Per participar a l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna cal seguir les instruccions indicades en el post 341.
Termini per publicar comentaris dilluns 11 de maig de 2020 a les 22:00h
36 comentaris:
EL GEOLODIA
Com tots sabem, la geologia és la disciplina encarregada d’estudiar les particularitats de la Terra i els seus successos geològics. Té una gran importància i utilitat per les activitats humanes, extracció de recursos minerals, energètics, hídrics… L’encarregat d’estudiar-ho és l’anomena geòleg.
Podem trobar algunes explotacions que estan a una profunditat segons es trobava el carbó i que ara es troben a cel obert. Al llarg del temps, s’han anat fent explotacions mineres, és a dir explotar mines per tal de descobrir i obtenir minerals de fa molts anys. La tècnica ha anat variant, pero la finalitat no.
Un fet interessant de l’explotació de sal de Leintz Gatzaga, és que elaboren la sal mitjançant la tècnica d’evaporació forçada perquè el sol no té massa força en aquella zona.
D’altra banda, un concepte que menciona algun dels vídeos és la mineralogia, una branca de la geologia que estudia les porpietats físiques i químiques dels minerals a la Terra en tots els seus estats. Aguns minerals són expoliats per desbrés ser investigats.
En conclusió, podríem estar parlant hores i hores de la geologia i les seves branques, i és aquest el +motiu pel qual hem de ser concients de tot el que ens envolta, descobrir noves coses o fins i tot aquelles que ja existien i encara ara estan vigents al nostre abast.
GEOLODIA 2020 A BARCELONA
L’Íngrit Sortiguera i el Jordi Vilà ens expliquen el mar Eocè d’Osona, és de fa uns 37 milions d’anys.
El mar no era pla, sinó que hi havia un relleu, i és per això que es pot observar una cicatriu erosiva, que és el registre fossilitzat d’una gran esllavissada. Els estrats es dipositen de més antics a més moderns; algun dia una esllavissada va deixar una cicatriu en forma de canal i posteriorment, els sediments van fossilitzar-la. Se sap que és una esllavissada perquè fa 37 milions d’anys els pirineus s’estaven aixecant i els terratrèmols van provocar que el sediment tou es mobilitzés.
S’ha d’observar la litologia per tal de saber els diferents estrats que hi ha. En l’estrat tabular que ens ensenyen, en la base hi ha restes vegetals terrestres i en el sostre, petites marques de corrents. A més a més, també hi ha bioturbacions; petites excavacions d’invertebrats que intentaven escapar de l’esllavissada.
Per a trobar fòssils marins, ha de ser una zona amb llum. S’hi pot trobar tota classe de fòssils: algues calcàries (es conserven pel carbonat de calci), eriçons, crancs, bivalves, gasteròpodes, sirènids i nummulites, que indiquen l’edat concreta i la profunditat. Significa moneda petita de pedra.
Les platges es formen quan els sediments s’acomulen a sobre d’una duna submarina prèviament formada per un corrent que es troba amb un obstacle i un altre corrent d’onatge que fa un va i bé.
En el delta, la disposició dels estrats no són horitzontals del tot i van guanyant territori cap al sud.
Amb aquest vídeo he pogut aprendre com es formen les platges, com funcionen els estrats i com es poden detectar els canvis d’altitud a partir de cicatrius erosives. Ha estat molt educatiu.
En aquest Geolodia he visitat Asturias, un municipi geològicament molt ric en roca calcària de tipus sedimentari, gràcies a la precipitació de carbonat càlcic, a partir de processos químics i biològics, es poden crear principalment a través de una acumulació d’algas i bacteries que es troben al fons marí.
La gran part d’aquestes roques que es localitzen a Asturias son de la era pelosofica, és a dir fa uns 3000 milions d’anys.
La ruta a estat realitzada al voltant de la Cueva Huerta, coneguda per les seves estalagmites i estalactites que van creixen lentament a partir de l'erosió de les roques amb el H2O, ja que aquest provoca que el carbonat de calci es dissolgui.
Un concepte nou que desconeixia, el qual he après a està el que se'n diu mirall de falla que correspon a una fina paret de calcita que s’ha mogut, durant el moviment de la falla.
M’ha resultat curiosa i interessant la explicació donada.
Anna Pacheco
4t ESO C
He visualitzat un vídeo de Sant Martí Xic de Dissabte. En aquest vídeo un home i una dona ens expliquen les diferents capes que podem trobar del mar eocè, com es van formar i que hi podem trobar a cada una. Un exemple ha estat que en una de les capes més superiors s'hi van trobar fòssils d'algues calcàries les quals es conservaven ja que estaven formades de carbonat de calci, fòssils d'eriçons, crancs... Aquests fòssils són de fa 37 milions d'anys i es trobaven a entre 15 i 30 metres de profunditat i es sap gràcies als "nummulits", unes monedes petites de pedra.
També ens expliquen que els Pirineus i Cordilleres costaneres en aquella època estaven creixent i solidàriament van arrossegar tots els sediments fins a les cotes. Per aquest motiu fa 23 milions d'anys estava a l'altura del mar i actualment a 1000 metres d'altitud.
UN GEOLODIA DIFERENT
Cada 9 de maig és celebrat el dia internacional de la geologia, anomenat geolodia. Aquest ens convida a saber una mica més sobre la geologia del país a través d’excursions geològiques en cada una de les províncies.
Aquest any, l’organització que prepara aquestes visites divulgadores de la geologia s’ha vist obligada a reinventar-se, ja que a causa del confinament que estem patint tots i totes, com a conseqüència de la COVID-19, no podem assistir personalment a aquesta activitat per precaució mèdica.
Així doncs, amb l’eina tecnològica actual, tenim la possibilitat de gaudir d’aquesta experiència tan enriquidora des de casa nostra, a través de visites virtuals.
En el meu cas, la meva comunitat, Catalunya, té un total de tres visites per fer, les quals m’he detingut a mirar i observar.
A continuació us deixo els enllaços perquè vosaltres també pugueu aprendre tant com jo; també una breu explicació de cada una d’elles:
Lleida: Aquesta visita virtual ens apropa al llibre obert de la història geològica de la Terra que ens ofereix la província de Lleida. Concretament, la visita és duta a terme per la zona sud del Parc natural de l’Alt Pirineu, a la Vall de Siarb. Com a informació introductòria, dir que la formació dels Pirineus fou el resultat de la col·lisió de la placa ibèrica amb la placa europea, la qual va provocar l’inici de l’aixecament de la serralada que aparegué fa uns 85Ma. Aquest procés va generar plecs i falles que van deformar els materials que actualment trobem en aquesta vall.
Si voleu saber més sobre ella, trobareu tota la informació explicada detalladament en el següent vídeo (visita virtual):
https://www.youtube.com/watch?time_continue=183&v=-cse4_XI1Cw&feature=emb_title
Barcelona:
Barcelona consta d'un fons marí admirable per la seva llarga cronologia i extensió. A través d'aquesta visita virtual, podràs submergir-te a l'Eocè d'Osona, el qual consta de diversos elements que ens ajuden a atendre el passat i el present. L'explicació la duen a terme dos geòlegs marins experts en les profunditats d'aquesta zona de Catalunya, els quals a partir de diversos mapes i fotografies, ens introdueixen en el tema.
La visita la podreu trobar en el següent enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=_8K9IFrAjjk
Tarragona: I acabem aquest geolodia diferent amb una visita virtual que ens dóna a conèixer els esculls d'ostres gegants, a la Cala Fonda de Tarragona. L'objectiu és mostrar-nos com al llarg del temps, una sèrie d'ambients sedimentaris del Miocè, han canviat progressivament i com al mateix temps han anat canviant els sediments associats i el contingut paleontològic d'aquests sediments, els quals són utilitzats pels geòlegs com a eines per poder interpretar els ambients sedimentaris del passat.
A continuació, l'enllaç perquè pugueu continuar sabent més sobre la història geològica d'aquesta província catalana:
https://www.youtube.com/watch?v=xOZesM4J1xo
Gràcies per llegir aquest post! Espero que us hagi sigut útil i que el pròxim any, puguem celebrar el geolodia amb total normalitat.
Cuideu-vos i respecteu les normes de seguretat sanitàries.
Maria Morente,
Alumne de 4t ESO A
Aquest video ens explica com es va iniciar el projecte miner,com van preparar el terreny per extreure el carbó.També explica que hi va haver una plantació termica,però la van tancar al 2011,però anteriorment servia per posar al carbó alla.També explica una mica la historia que té la terra on ara mateix i ja carbó i que al princi van trobar petjades de dinosaures.
VIZCAYA - Anna Parra
Al campus d’Eloa de la universitat del país basc hi ha 19 roques que tenen molta història. Fa 200 milions d’anys existia un continent anomenat Pangea que estava tot unit. Vizcaya era un mar semi tancat, és a dir, un sabka. Pangea s’anava trencant i el mar s’extendia. Això va fer que el magma pugés i es formessin roques. Una part de Pangea, Iberia, es va separa d’Europa i així es va formar el golf de Vizcaya. Es van formar més roques i pedres. Després d’uns anys, el magma va tornar a pujar a la superfície i quan va tocar l'aigua es va refredar i assecar ràpidament. Tenien forma de coixí i altres en forma de cilindre gran. El mar es va anar retirant fins arribar a la seva posició actual i així es van començar a formar els Pirineus i algunes muntanyes del País Basc. Durant el s.XX es van tirar molts residus al mar aleshores aquest els van dipositar i van sedimentar formant aquestes roques tan particulars.
M’ha semblat molt interessant la història d’aquestes roques. A partir d’ara em fixaré més en elements de la natura ja que, poden tenir una gran història darrere. La geologia és una ciència molt important sense cap dubte.
En aquesta activitat del Geolodia he visitat Astúries concretament “La cueva de la huerta, Consejo de Teverca”. Em començat el visita amb una explicació de com es va formar el relleu d’Astúries des dels seus inicis com a fons marí fins a com el veiem ara. després hem fet la ruta que s’hauria d’haver fet a partir de fotos en les quals ens anava explicant el relleu que pots trobar quan fas una excursió per la zona. I em acabat amb l’explicació de l’origen de “La cueva de la huerta”. Personalment m’ha agradat molt l’activitat, l'he trobat diferent i curiosa sento que he après molta cosa que desconeixia sobre aquesta zona.
He triat un vídeo del paisatge de Barrientos (León). En aquest vídeo ens expliquen la història de la formació de les muntanyes, els jaciments i els sediments. En aquesta zona hi ha mines de les quals se'n fa la seva explotació dels recursos naturals, com per exemple la mina d'or, en la qual extreuen l'or per fer joies. També ens mostra un dels jaciments més importants de la zona, que és el Moreón.
Al geolodia 2020 en el meu cas he visualitzat el vídeo d'Almeria, concretament de la Ciutat de Pulpí on Josep María Calaforra explica les geodes gegants amb cristalls de guix, i el recorregut que fan normalment a una vista, entre altres. Defineix la Mina Rica i la geoda gegant de Pilar de Jaravía com a un forat generat per la dissolució de roca en el qual hi entra aigua subterrània, en aquest cas per precipitació de guix, que amb el temps es pot arribar a cristal·litzar. En aquesta ciutat es donen uns cristalls excepcionals, ja que poden mesurar entre 2 i 3 metres, que reben més de 40 mil visualitzacions.
Després de mirar les diverses opcions del dia 9 i 10 de maig, he decidit mirar el vídeo que està localitzat a Burgos en el qual s’explica la Llacuna Negra de Neila, els glacials i canvis climàtics, ja que m’ha cridat l’atenció i he pogut aprendre el següent:
La cara nord de la Serra de Neila es troba tallada en diverses formes circulars, això ho anomenen circs i són els vestigis dels glacials que van ocupar les posicions més altes de la Serra de la Demanda durant el Plistocè, a l’inici del quaternari fa 2,58 milions d’anys. Quan el clima càlid i estable del Plistocè va començar a refredar-se, es van començar a registrar una sèrie d’oscil·lacions en les quals alternaven èpoques fredes i èpoques càlides. A les èpoques càlides se les coneix com a èpoques interglacials, mentre que a les èpoques fredes se les coneix com a períodes glacials, durant aquests últims les masses de gel van començar a estendre's ocupant les latituds més altes i les quotes més elevades. El refredament en èpoques glacials va fer que la neu acumulada durant l’hivern aguantés tot l’any i les nevades de l’any següent s’acumulessin a sobre formant gel, a causa de la compactació de les successives nevades.
Els canvis en la circulació oceànica, que van tenir lloc a finals del Neogen, van afavorir el refredament de les latituds altes i el desenvolupament de casquets polars. Les variacions en l’excentricitat i l'obliqüitat de l'òrbita terrestre, així com el moviment de precisió registrat per l’eix de rotació de la Terra, cicles coneguts com a cicles de Milanković, han afavorit l'alternança d’èpoques glacials i èpoques interglacials.
L’estructura geològica de la Serra de Neila està condicionada per capes més dures que la resta de materials que componen la serra, els quals són fonamentalment detrítics, arenoses i argiles, aquest material tou és susceptible de ser erosionat i és on es troben les cunetes dels glacials d’aquest sistema. Els circs estan marcats per aquests materials conglomerats que determinen crestes molt vives, l’estructura consisteix en una estructura en graderia, en la qual trobem uns glacials en forma de cascada: a la part superior tindrem uns glacials que han desenvolupat les llacunes Llarga i de Neila, i a la part inferior la Llacuna de les Cascades. Aquests glacials anteriorment funcionaven llançant el gel des del punt superior fins a l’inferior, aquests seracs alimentaven, en el seu conjunt, el circ glacial i emetien llengües que arribaven fins als 1.450 metres de quota, a prop de la població de Neila.
El període glacial està assenyalat entre fa uns 109.000 i uns 10.000 anys.
Aquests circs funcionaven de manera independent, tal com es pot observar actualment, i si ho anéssim a visitar, ens trobaríem que estan separats amb uns cordons que limiten els dos pisos del sistema glacial. El paisatge actual són les restes, les petjades o bé les marques, tal com ho vulgueu anomenar, d’aquests processos.
En aquest Geolodia he vist el vídeo “Un recorregut des del fons marí fins a les platges d’Osona”, explicat per el Jordi i l'Ingrid. Han parlat sobre un tema molt interessant que desconeixia completament. He après coses noves com que la formació dels Pirineus fa 37 milions va canviar el relleu de gran part de Catalunya, deformant mars i crean relleu marí com a Osona. A més a més ho han fet amb molt d’humor i una explicació molt entretinguda del relleu d’Osona, m’agradaria felicitar-los per el seu bon treball.
Enhorabona!!!
GEOLODIA 2020 BARCELONA:
El mar Eocènic és de fa uns 37 milions d'anys. Hi van quedar cicatrius erosives que és el registre d'una esllavissada submarina. Els estrats estan del més antic al més modern i una gran esllavissada submarina els va deixar en forma de canal. Els següents sediments van deixar cicatriu fins deixar-la, fossilitzada. La esllavissada va ser causada pel creixement dels Pirineus. El estrat tabular a la base hi ha restes vegetals terrestres i a sobre marcas de corrent. A sobre hi trobem petites excavacions que intentaven escapar. Gràcies a les zones amb llum trobem els fòssils de totes les xarxes tròfiques. Las zones amb menys profunditat però més energètiques és on trencaven les onades. El corrent xoca amb un obstacle i el material queda acumulat a la cresta. El sediment que es va acumulant té diferent gruix segons l'espai disponible. La zona deltaica menys profunda els estrats van creixent cap a la conca.
Jo he mirat el vídeo del geolodia de Barcelona del 2020. En ell es fa un viatge submarí a l'Eocè d'Osona.
Aquest mar és de fa uns 37 milions d’anys i tenia un relleu. Ell conté una cicatriu erosiva (registre fossilitzat d’una gran esllavissada submarina).
Els estrats es dipositen de més antic a més modern i una gran esllavissada submarina va deixar una cicatriu en forma de canal. Els sediments van deixar la cicatriu fossilitzada.
També fa 37 milions d’anys els Pirineus s’estaven aixecant, per tant, hi va haver canvis de pendent i terratrèmols. Ells van mobilitzar el sediment de nord a sud.
Per altra banda, en els afloraments es troba la base i el sostre. En la base hi ha restes vegetals terrestres. Al sostre hi trobem petites marques de corrent i bioturbacions (petites excavacions d’invertebrats que intenten escapar-se de l’esllavissada). Les bioturbacions van deixar marca. Aquesta zona té poca energia.
En una zona marina amb aquests organismes es poden trobar fòssils marins. A zones amb llum n’hi ha molts i hi ha tots els representants de la xarxa tròfica (des dels productors fins als consumidors). Per exemple, algues calcàries (es conserven perfectament), eriçons, crancs… També se’n troben de nummulits que són monedes petites de pedra.
En canvi, una zona on existeix molta energia és on trenquen les ones. Aquí el corrent topa amb un obstacle i forma la duna submarina i el material queda acumulat a la cresta de la duna. El sediment que s’acumula però, té diferent gruix.
Finalment el vídeo ens presenta la zona deltaica menys profunda, on els estrats van creixent cap a la conca.
He escollit veure la geologia de La Rioja d'aquest any 2020. En el segle XVIII es va començar a plantejar si els processos geològics eren graduals o catastròfics. A partir d'això és van formar dos grups: els que pensaven que la terra s'havia format a partir de catàstrofes o bé a els uniformistes, que pensaven que els processos eren graduals a partir del pas dels anys. Els uniformistes no acceptaven les inundacions o les glaciacions. Tot i així els dos grups es van equivoca, les lleis físiques que van governar van ser constants però també van aver hi procesos irrepetibles. Aquestes visions es poden enfocar en la formació de muntanyes, la sedimentació o bé amb la formació del relleu. En aquesta geologia ens centrarem a efe i es tractarà de discutir aquests procesos. Començarem per la sedimentació, la roca sedimentarias són les roques que es formen a la cortesa terrestre. Hi han 3 tipus, les orgàniques, químiques i letritiques, aquestes últimes són les mayoritaries a La Rioja. Es formen a partir de roques ya existents a partir de l'erosió, el transport i la sedimentació. Tenen diferents granulat, el més petit és l'arcilla, després va l'areniscai els conglomerats. Quan les roques són de color vermellós es perquè contenen un mineral anomenat ematites, Tambè hi han altes oxis com l'òxid de menganes. A Erce hi han roques amb dibuixos de dendrites formats amb l'òxid de menganes. Els sediments es van formar entre els 34 i els 28 milions d'anys, aquests sediments ens poden dir que han sigut formats a partir d'avalantges. En segon lloc explicaré com s'han format cadenes de muntanyes. Es creen a partir de la superposició de la cortesa terrestre. Una estructura amb la magnituds del cavalgament de cameros pot tardar 30 milions d'anys, s'ha format amb grans terratrèmols i cada any pot pujar 1 mil·límetre. El terratrèmols més important va ser el del 18 de març de 1817. Per últim, parlarem del modelat del relleu. El riu Sidacos recórrer una direcció Est Oest. Això a sigut favorable gràcies a que les capes estàn inclinades cap al nord. Les arenisques pateixen procésos de desplacament. A Erce va produir-se un moviment que va desplaçar part de la paret rocosa, es poden explicar com catàstrofes petites. El riu Sidacos te una dinàmica particular, ha arribat a tindre una pujada de 100 metres cuadrats per segon.
He escollit veure la geologia de La Rioja d'aquest any 2020. En el segle XVIII es va començar a plantejar si els processos geològics eren graduals o catastròfics. A partir d'això és van formar dos grups: els que pensaven que la terra s'havia format a partir de catàstrofes o bé a els uniformistes, que pensaven que els processos eren graduals a partir del pas dels anys. Els uniformistes no acceptaven les inundacions o les glaciacions. Tot i així els dos grups es van equivoca, les lleis físiques que van governar van ser constants però també van aver hi procesos irrepetibles. Aquestes visions es poden enfocar en la formació de muntanyes, la sedimentació o bé amb la formació del relleu. En aquesta geologia ens centrarem a efe i es tractarà de discutir aquests procesos. Començarem per la sedimentació, la roca sedimentarias són les roques que es formen a la cortesa terrestre. Hi han 3 tipus, les orgàniques, químiques i letritiques, aquestes últimes són les mayoritaries a La Rioja. Es formen a partir de roques ya existents a partir de l'erosió, el transport i la sedimentació. Tenen diferents granulat, el més petit és l'arcilla, després va l'areniscai els conglomerats. Quan les roques són de color vermellós es perquè contenen un mineral anomenat ematites, Tambè hi han altes oxis com l'òxid de menganes. A Erce hi han roques amb dibuixos de dendrites formats amb l'òxid de menganes. Els sediments es van formar entre els 34 i els 28 milions d'anys, aquests sediments ens poden dir que han sigut formats a partir d'avalantges. En segon lloc explicaré com s'han format cadenes de muntanyes. Es creen a partir de la superposició de la cortesa terrestre. Una estructura amb la magnituds del cavalgament de cameros pot tardar 30 milions d'anys, s'ha format amb grans terratrèmols i cada any pot pujar 1 mil·límetre. El terratrèmols més important va ser el del 18 de març de 1817. Per últim, parlarem del modelat del relleu. El riu Sidacos recórrer una direcció Est Oest. Això a sigut favorable gràcies a que les capes estàn inclinades cap al nord. Les arenisques pateixen procésos de desplacament. A Erce va produir-se un moviment que va desplaçar part de la paret rocosa, es poden explicar com catàstrofes petites. El riu Sidacos te una dinàmica particular, ha arribat a tindre una pujada de 100 metres cuadrats per segon.
VIZCAYA - Anna Parra
Al campus d’Eloa de la universitat del país basc hi ha 19 roques que tenen molta història. Fa 200 milions d’anys existia un continent anomenat Pangea que estava tot unit. Vizcaya era un mar semi tancat, és a dir, un sabka. Pangea s’anava trencant i el mar s’extendia. Això va fer que el magma pugès i es formessin roques. Una part de Pangea, Iberia, es va separa d’Europa i així es va formar el golf de Vizcaya. Es van formar més roques i pedres. Després d’uns anys, el magma va tornar a pujar a la superfície i quan va tocar l'aigua es va refredar i assecar ràpidament. Tenien forma de coixí i altres en forma de cilindre gran. El mar es va anar retirant fins arribar a la seva posició actual i així es van començar a formar els Pirineus i algunes muntanyes del País Basc. Durant el s.XX es van tirar molts residus al mar aleshores aquest els van dipositar i van sedimentar formant aquestes roques tan particulars.
M’ha semblat molt interessant la història d’aquestes roques. A partir d’ara em fixaré més en elements de la natura ja que, poden tenir una gran història darrere.
https://geolodia.es/geolodia-2020/bizkaia-vizcaya-2020/
Jo he fet la visita virtual del geolodia a Pulpi a Almeria, pulpi es un dels grans monuments mineralogics de el mon, es va descubrir al 1999, pulpi te un cristalls de yeso, hi ha cristalls de 2 metres de longitud i es una cova repleta de aquets cristalls, el descubrimetn s'ubica en una mina de temps romans que te milers d'anys i que s'ha explotat per a molts minerals. Pulpi es un forat al qual accedeix aigua amb sulfat calcic que es cristalitza i va crear pulpi, molts minerals van ser expoliats,el descubriment va fer un bumb en la premsa,l'edad dels cristalls rondan el milio d'anys, van recomendar al principi no entra, ja que el yeso te duresa 2. Es molt curios tota la visita i la recomano.
En primer lloc penso que aquesta activitat ha estat molt divertida on s'ha pogut aprendre moltes coses noves i descobrir nous llocs del nostre territori proper on fa molts d'anys i segles ja hi vivien persones, éssers vius com nosaltres però amb diferents costums. I gràcies a aquesta activitat s'ha pogut veure tot el que van deixar i que encara es conserva d'una manera o altra en el mateix territori o en museus.
En segon lloc ha estat una pena no poder gaudir d'aquesta activitat a l'aire lliure, ja que jo penso que hagués estat molt més interessant poder-la fet conjuntament amb altres grups de persones i almenys tenir al cap diferents tipus d'opinions d'altra gent que no fas fer-ho des d'una visualització d'un vídeo.
Jo he visualitzat el vídeo d'Almeria, específicament el de la ciutat de Pilar de Jaravía reconeguda per la Geoda Gegant de Pulpí, un monument mineral d'Espanya descobert el desembre de 1999 per un grup de mineralogistes. A la Geoda Gegant de Pulpí s'entra per un forat i un cop dintre, es pot observar que està repleta de cristalls de guix. Són cristalls prismàtics gegants, alguns arriben a 2 m de longitud i la mitjana és d'1 m de diàmetre. Abans en aquesta cova hi havia una indústria minera important on es van trobar restes romanes i sobretot al s.19 es va desenvolupar la mineria per poder trobar ferro, tot i això encara es poden trobar diversos materials en aquesta zona de Pulpí. Les precipitacions s'anaven filtrant entre els forats de la cova i es van cristal·litzar, per aquesta raó es van formar aquests cristalls tan grans. Això sí, alguns cristalls van haver de ser retirats per poder passar a dintre la cova, però avui en dia està obert al públic i abans de la Covid-19 rebien 40 mil visites. Per finalitzar, ha sigut una visita molt amena i interessant ben explicada per Josep María Calaforra.
En la geodia 2020, jo he triat veure el vídeo de que es feia a Madrid, presentat per el doctor en ciencies géologiques Rafael Pablo Lozano. Els primers minuts ens fa un resum en general sobre geologia cosa que va bé per després entendre millor el vídeo. Ell ens fa un recorregut per les diferents pedres que ens podem trobar en qualsevol casa, primer ens explica el granit que es un mineral que s'utilitza molt tant com en la cuina com per una simple taula, després trobem la pedra calcària una de les pedres sedimentàries més comuns, el seu color vermell és a causa del òxid de ferro. També podem trobar el marmol en diferentes decoracions com una estàtua, o també en la cuina que es on s'utilitzen pedres més dures com el neis. Aquest vídeo le trobat interessant, ja que mai me parat a pensar d'on poden venir els minerals/pedres que estan a casa meva.
En la geodia 2020, jo he triat veure el vídeo de que es feia a Madrid, presentat per el doctor en ciencies géologiques Rafael Pablo Lozano. Els primers minuts ens fa un resum en general sobre geologia cosa que va bé per després entendre millor el vídeo. Ell ens fa un recorregut per les diferents pedres que ens podem trobar en qualsevol casa, primer ens explica el granit que es un mineral que s'utilitza molt tant com en la cuina com per una simple taula, després trobem la pedra calcària una de les pedres sedimentàries més comuns, el seu color vermell és a causa del òxid de ferro. També podem trobar el marmol en diferentes decoracions com una estàtua, o també en la cuina que es on s'utilitzen pedres més dures com el neis. Aquest vídeo le trobat interessant, ja que mai me parat a pensar d'on poden venir els minerals/pedres que estan a casa meva.
El vídeo que he visionat amb el fi de saber més sobre el Geolodía 2020, ha sigut el de Barcelona. Un vídeo presentat per L'Íngrid Soriguera i el Jordi Vilà, dos geòlegs, professors i divulgadors que ens parlen sobre el mar Eoceno, a Osona. Aquests és un mar de fa uns 37 milions d'anys. Durant aquest recorregut podem encara veure relleu format a partir de l'erosió fossilitzada de desplaçament marítim. Aquesta va dipositar una cicatriu en forma de canal, al llarg dels temps es van anar dipositant diferents materials tapant aquella cicatriu. En aquest vídeo també ens ensenyen diferents fòssils (sirènids, bivalves, crancs) encontrat en aquelles zones on la llum arriba, que ara pertanyen a eines didàctiques en centres d'educació, i ens recorden que els fòssils no es poden agafar, ja que són patrimonis de tots. A partir d'esquemes i dibuixos ens expliquen les diferents zones on trobem marques d'aquell mar, com el delta o zones o la força i energia era més present. Això es pot veure en les deformacions i disposició dels estrats de la terra. Al final, ens proposen espera fins al Geolodía 2021 on podrem visitar les platges d'Osona.
Marta Pérez
En aquest video he après bastantes coses sobre la geologia que abans no sabia, m’ha sorprès molt el que sobre que abans era tot un oceà i com això ha deixat antecedent per poder-ho comprovar, fòssils, cicatrius… Sobretot he al·lucinat molt quan amb una simple pedra poden saber que aquell lloc fa 3,5-4 milions d’anys que existeix.
En resum, aquest vídeo m’ha semblat molt curiós, he après bastantes coses noves que no sabia.
Jo m'he mirat el vídeo de Barcelona.
Aquí el que surt són dos persones, un noi i una noia explicant el procés que hi ha perquè l'aigua quedi sota terra. També expliquen que els sediments fan tallar el pas de l'aigua que baixa dels pirineus cap a baix i això fa que no es pugui moure l'aigua com hauria de ser. Explica com es creen aquests sediments. I van explicant els sediments segons la profunditat que tenen. En aquests sediments també es poden trobar fòssils. En diu que no es poden agafar fòssils, ja que és patrimoni de tots.
Aida Luque
Bona tarda a tots i a totes,
Durant el diumenge de Geologia a casa, he mirat el vídeo de 'Cuevas de Arrikrutz, del museu Leintz Gatzaga. I doncs aquest vídeo explicava:
Aquest Museu és especial perquè expliquen la seva història de l'explotació de sal. I que fins al dia d'avui encara produeixen sal i la posen al comerç. Ja que el sol no té molta força en aquell lloc, la sal és elaborada d'una manera diferent: l'evaporació forçada. Porten des de l'època romana vaporitzen la sal i sempre amb la mateixa tècnica però diferent font d'energia.
Més del 80% dels boscos de Leintz Gatzaga són públics, i per aquesta raó tenen unes 46 espècies d'arbres. A part de la sal, al poble s'hi produïa ferro. A l'edat mitjana la sal es feia al nivell del riu, però més endevant la indústria es va traslledar a la part alta que comportava crear un sistema especial per pujar l'aigua. Al principi la producció d'evaporar l'aigua per fer sal era amb fusta, després amb carbó. I avui en dia es fa amb fusta.
A l'edat mitjana hi havia 8 fàbriques, mitjans un canal de fust arribava l'aigua del manential cap a cada fàbrica i una vegada allà es feia tot el procés d'evaporació. Però això va anar canviant durant els anys.
Bona tarda a tots i a totes,
Durant el diumenge de Geologia a casa, he mirat el vídeo de 'Cuevas de Arrikrutz, del museu Leintz Gatzaga. I doncs aquest vídeo explicava:
Aquest Museu és especial perquè expliquen la seva història de l'explotació de sal. I que fins al dia d'avui encara produeixen sal i la posen al comerç. Ja que el sol no té molta força en aquell lloc, la sal és elaborada d'una manera diferent: l'evaporació forçada. Porten des de l'època romana vaporitzen la sal i sempre amb la mateixa tècnica però diferent font d'energia.
Més del 80% dels boscos de Leintz Gatzaga són públics, i per aquesta raó tenen unes 46 espècies d'arbres. A part de la sal, al poble s'hi produïa ferro. A l'edat mitjana la sal es feia al nivell del riu, però més endevant la indústria es va traslledar a la part alta que comportava crear un sistema especial per pujar l'aigua. Al principi la producció d'evaporar l'aigua per fer sal era amb fusta, després amb carbó. I avui en dia es fa amb fusta.
A l'edat mitjana hi havia 8 fàbriques, mitjans un canal de fust arribava l'aigua del manential cap a cada fàbrica i una vegada allà es feia tot el procés d'evaporació. Però això va anar canviant durant els anys.
La ruta geològica per Cadis recreada digitalment introdueix l'estructura geològica, l'origen i l'evolució en el temps geològic dels materials en el context de la geologia de l'estret de Gibraltar, la Vall del Guadalquivir i les Serralades Bàltiques. Seguidament mostra les roques i els fòssils presents en els materials constructius d'alguns dels principals monuments de la ciutat, concretament en vuit parades diferents: la platja de La Caleta, els carrers de la Palma, Macpherson fins al carrer Sant Joan, la placa de la Catedral, la casa de l'Obispo i finalment la plaça Fray Félix fins al teatre Romà.
La Badia de Cadis situada a l'entrada del mediterrani donada la seva fisiografia, composta per aforismes arenosos se situa al sud de la depressió del Guadalquivir i al sud-est de la serralada Bètica, àrea de singular interès per interpretar els processos ocorreguts en el golf de Cadis. A partir de l'estudi de diferents roques que conformen la Badia sabem que la seva història geològica s'inicia en el triàsic fa 250 milions d'anys. Anys després es van produir els principals esdeveniments que conformen la serralada Bètica i paral·lelament el seu propi pes va generar una forma continua enfonsada, anomenada depressió del Guadalquivir, en el miocè superior. Les plaques africanes i eurasiàtiques van continuar amb l'aixecament de la serralada Bètica i el riu, restringint i arribant a produir el tancament de la comunicació entre l'atlàntic i el Mediterrani. Al final del miocè una etapa d'intensiva va causar la subsidència d'un sector de l'arc de Gibraltar, restablint la comunicació entre el Mediterrani i l'Atlàntic i el ràpid ascens del nivell del mar va iniciar la sedimentació pliocena que va donar lloc a un ampli golf on es dipositaven sediments marins i litorals. En el plistocè es va establir una línia de costa semblant a l'actual. L'inici de l'holocè va causar el final de l'últim màxim glacial i un ràpid ascens del nivell del mar. Els moviments tectònics i la posició del nivell del mar en cada moment ha condicionat la configuració de la línia actual de la costa i la fisiografia de la badia.
A continuació exemplificaré algunes de les parades per contextualitzar diferents indrets de Cadis que són una clara evidència del vincle entre la geologia i cada detall que conforma el territori. Estudis petrològics i historiogràfics recentment fets a la Universitat de Cadis han posat de manifest que alguns materials d'origen geològic exòtic en molts carrers provenien de l'estranger fruit de rutes comercials.
La Caleta, per exemple, és una petita cala ubicada al final d'un estret canal de docents metres d'amplada, un quilòmetre de llargada i vint metres de profunditat, limitat al nord i al sud per afloraments rocosos del pliocè quaternari, format fa uns quaranta mil anys quan el nivell del mar era molt més baix. Per altra banda el carrer de la Palma va ser un dels molts inundats com a conseqüència directa d'un sisme submarí ocorregut a Cadis. El Carrer Macpherson porta el nom de Josep Macpherson eminent geòleg i pioner de la geologia gaditana nascut a Cadis. Seguidament els elements hidràulics que formen part del patrimoni cultural de la ciutat de Cadis reben el nom de "Pozas de Marea". Són captacions d'aigua dolça subterrània procedent de l'aqüífer sobre el qual es troba la ciutat i s'utilitzaven anteriorment per abastir a la població. Finalment la Catedral, constituïda per un variat mostrari de pedra natural amb característiques i utilitats constructives variades.
Marc Balcells,
La geoda es situa al sud d'Espanya, es va descobrir el desembre del 1999, el descobriment va ser per un grup de mineralogistes de Madrid. Un dia minant el grup van mirar en un forat van veure que estava ple de vidres de guix, tenien una mida molt gran, més del normal. Encara ara hi ha zones per allà dins amb minerals i que es poden visitar. Es va crear gràcies a l'aigua calenta subterrània, on es colava entre els forats de la pedra. Quan es va trobar la geoda immediatament els mineralistes van voler publicar el descobriment, anunciar-ho per tot arreu, que va triomfar a tot arreu. En veure que va passar ells van voler protegir (era l'ho més important) la zona i van tancar les entrades a la mina per poder investigar... Amb totes les dades que tenen diuen que els minerals poden rondar el milió d'anys. Més tard van fer la mina visitable per a tothom.
GEOLODIA A HUESCA ; CLAUDIA MORALES 4 ESO B
Volen aprofitar el seu patrimoni pel desenvolupament cultural i social.
PUNT 1: Camino de la font
Feien servir l'aigua que hi havia per rentar la roba o donar-li de beure als cavalls. A part era un punt social molt important. En les serres és per on l'aigua entra i passa subterràniament fins a les argiles vermelles, en les quals va passant fins a arribar a la font.
PUNT 2: Lo Salinà
Explotació de recurs mineral d'alita. Hi ha guixos i argiles de color vermell, que haurien de ser de colors blancs però que són vermells gràcies als òxids del ferro. A part, gràcies a la temperatura, l'aigua s'evaporava i per això es formaven guixos cristal·litzats.
PUNT 3: Lo Pou de Chelo i lo negret
El negret és una pedra una mica fosca que es feia servir per fer camins. Aquestes ens donen pistes del fet que és un tipus de magma que no va arribar a la superfície (per això es veuen esquerdes al ser refredades) Gràcies a aquestes pedres es van construir uns pous que es feien servir per crear gel a partir de neu.
PUNT 4: Lo Castell
El castell que hi ha va ser construït sobre roca Caliza. Allà es troben blocs independents, ja que es van ajuntar dues plaques. A part, gràcies a l'aigua tan forta que hi havia es van construir dos molins.
Mar Eoceno
Un recorregut des del fons marí fins a les platges d'Osona.
A Osona fa uns 37 milions d'anys era un mar i tenia un fons amb relleu.
A hores d'ara hi ha una cicatriu erosiva, que no és més que el registre fossilitzat d'un gran esllavissada submarina. Els estrats que es dipositen de més antic a més modern, quan s'estaven dipositen va haver-hi l'esllavisada i va crear la cicatriu en forma de canal. Probablement quan estaven començant a aixecar-se els Pirineus.
A la part més elevada, la posició dels estrats no és del tot horitzontal, van baixar cap a la conca.
Aquest cap de setmana ha sigut el geolodia, una activitat nacional en la qual es tracten diversos temes sobre la geologia. Lamentablement, per la situació en la que estem vivint no ha sigut possible anar a veure les visites en persona, malgrat això, les hem pogut veure des de casa mitjançant videos.
Primerament, he vist el geolodia que s’ha preparat a Barcelona, un recorregut des dels fons marins fins les platges d’Osona. La ruta comença i la primera parada és a la conca eocena, en aquesta s’hi pot veure una cicatriu erosiva formada per la fossilització d’una llavissada submarina. Els estrats d’aquesta, es disposen de més antic a més modern, començant per l’interior però, mentre s’estaven disposen els estrats, una gran llavissada submarina va deixar una cicatriu en forma de canal. Posteriorment, els següents sediments que van arribar, van colmatar la cicatriu deixant-la fossilitzada. Es creu que és una llavissada ja que, fa 37 milions d’anys els pirineus s’estaven aixecant provocant canvis en el fons submarí.
En la propera parada s’observa la litología, en la qual podem observar marques massives tant a la base com al sostre que es troben interrompudes per un estrat tabular que té diverses característiques:
En primer lloc, a la base, hi ha restes de plantes terrestres, en canvi, al sostre, hi ha marques de corrent que només són possibles si hi ha esdevingut una llavissada.
En segon lloc, al sostre, es pot trobar bioturbació, és a dir, petites excavacions d’invertebrats que van intentar escapar de la llavissada.
En la propera parada ja podem veure fòssils, ja que es tracta d’una zona on hi arribava la llum solar. Els fòssils corresponen a tots els animals de la xarxa tròfica, des dels productors fins als consumidors, per exemple les algues calcàries fetes de carbonat de calci, eriçons, crancs, bivalves, gasteròpodes, campaniles, sirènids i nummulits. Aquestes últimes són molt importants, ja que ens indiquen l’edat en la que estàven i la profunditat, per això reben el nom de monedes de pedra.
La propera parada són les zones energètiques on paraven les onades i, per tant, tenen poca profunditat. Les dunes submarines es formen mitjançant el xoc del corrent amb un obstacle, el sediment s’acumula a la part alta i, l'onatge, fa un va i ve, de manera que el sediment té diferent gruix degut a l’espai disponible.
Finalment, anem a la zona deltaica menys profunda en la que la disposició dels estrats no és del tot horitzontal sinó que van creixent cap a la conca, de manera que el delta guanya espai cap al sud.
Jo he mirat el vídeo del geolodía de Barcelona.
En aquest ens explica el recorregut del fons marí fins a les platges d'Osona. Aquest mar té més de 37 milions d'anys. Els estrats estan disposats del més antic al més modern. Una onada submarina va deixar cicatriu en forma de canal i a partir d'aquí van començar a arribar sediments que van fer que la cicatriu quedes fossilitzada. Les marques de corrent, només són possibles si hi ha poca energia. Un concepte interessant és que les algues calcàries es conserven gràcies a que estan fetes d'un component de carbonat de calci.
Ariadna Luque
En els Pirineus hi ha diversos estanys, que són una cavitat d'aigua natura o artificial que sol ser més petit que en llac. En general contenen aigua poc profunda com els pantans amb plantes i animals aquàtics.
En el vídeo diu que abans com la majora ja sabem les muntanyes del Pirineu estaven submergides vaig de l'aigua i una vegada fora l'aigua va comportar unes conseqüències.
Si ens fixem en les muntanyes, la part d'abaix no és el mateix que la de a dalt (una conseqüència).
També dir que gràcies als fòssils marins que han trobat saben que aquell lloc és un anteposat català marí, han trobat diferent fauna des de típics peixos marins fins a crancs o petxines ....
Una cosa que m'ha quedat clara és que per res d'aquest món tenim el dret de tocar un fòssil, er el fet que pertany a la història.
Mariam El ouasdi(4tD)
Jo he mirat el vídeo del geolodia de Barcelona del 2020. En ell es fa un viatge submarí a l'Eocè d'Osona.
Aquest mar és de fa uns 37 milions d’anys i tenia un relleu. Ell conté una cicatriu erosiva (registre fossilitzat d’una gran esllavissada submarina).
Els estrats es dipositen de més antic a més modern i una gran esllavissada submarina va deixar una cicatriu en forma de canal. Els sediments van deixar la cicatriu fossilitzada.
També fa 37 milions d’anys els Pirineus s’estaven aixecant, per tant, hi va haver canvis de pendent i terratrèmols. Ells van mobilitzar el sediment de nord a sud.
Per altra banda, en els afloraments es troba la base i el sostre. En la base hi ha restes vegetals terrestres. Al sostre hi trobem petites marques de corrent i bioturbacions (petites excavacions d’invertebrats que intenten escapar-se de l’esllavissada). Les bioturbacions van deixar marca. Aquesta zona té poca energia.
En una zona marina amb aquests organismes es poden trobar fòssils marins. A zones amb llum n’hi ha molts i hi ha tots els representants de la xarxa tròfica (des dels productors fins als consumidors). Per exemple, algues calcàries (es conserven perfectament), eriçons, crancs… També se’n troben de nummulits que són monedes petites de pedra.
En canvi, una zona on existeix molta energia és on trenquen les ones. Aquí el corrent topa amb un obstacle i forma la duna submarina i el material queda acumulat a la cresta de la duna. El sediment que s’acumula però, té diferent gruix.
Finalment el vídeo ens presenta la zona deltaica menys profunda, on els estrats van creixent cap a la conca.
Ens informen de que el mar no era pla, sinó que hi havia un relleu, i és per això que es pot observar una cicatriu erosiva, que és el registre fossilitzat d’una gran esllavissada. Se sap que és una esllavissada perquè fa 37 milions d’anys els pirineus s’estaven aixecant i els terratrèmols van provocar que el sediment tou es mobilitzés. S’ha d’observar la litologia per tal de saber els diferents estrats que hi ha. En el delta, la disposició dels estrats no són horitzontals del tot i van guanyant territori cap al sud.
Amb aquest vídeo he pogut aprendre com es formen les platges, com funcionen els estrats i com es poden detectar els canvis d’altitud a partir de cicatrius erosives.
Publica un comentari a l'entrada