307- Colabora con un SMS a la Semana Europea contra la Leucemia 2013.

Con motivo de la Semana Europea contra la Leucemia 2013 (21-28 de junio), 210 pacientes y ex-pacientes de leucemia, linfomas, mieloma múltiple y otras enfermedades de la sangre se han unido para sensibilizar a la sociedad y pedir su colaboración para continuar investigando.

"No sabes lo fuerte que eres hasta que la vida te pone a prueba".

 Sonríe y disfruta de la vida que es maravillosa.

 ¡VALORA LA VIDA!’

Se trata de conseguir 10.000€ mediante mensajes SMS para poner en marcha una línea de investigación científica. Las causas de mortalidad y complicaciones más frecuentes en los pacientes con enfermedades hematológicas malignas como la leucemia son las infecciones seguidas de las hemorragias.

CUALQUIER PERSONA PUEDE COLABORAR ENVIANDO UN SMS CON LA PALABRA VALORALAVIDA AL 28027 

(*COSTE DEL SMS: 1,2 EUROS. DONATIVO ÍNTEGRO. DISPONIBLE PARA MÓVILES MOVISTAR, ORANGE Y VODAFONE ESPAÑA).

Para ofrecerles más oportunidades una de las líneas de investigación del Instituto de Investigación contra la Leucemia Josep Carreras está íntegramente dedicada a las complicaciones o efectos secundarios asociados al tratamiento, como la quimioterapia o los trasplantes de médula ósea.

Cada día mejoran los índices de curación de muchos tipos de hemopatías malignas como la leucemia o los linfomas pero los pacientes pagan un precio muy alto. Muchos de los tratamientos a los que se someten son muy tóxicos (quimioterapia, radioterapia, trasplante de médula ósea) y conllevan muchos efectos secundarios o complicaciones (infecciones, trombosis, trastornos endocrinos, esterilidad…).

306- Criteris de correcció biologia selectivitat 2013 (juny incidències)

A l'aula virtual adn-dna.net, es poden consultar els criteris de correcció de la prova de biologia corresponent a la convocatòria d'incidències, en:

 Categoria:

 ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL 

   

 Curs O01- Informació acadèmica

 Tema-3 Proves de selectivitat

 recurs 09g -Criteris correcció biologia 2013

 

 

 

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb aquesta prova de selectivitat.

305- Festa de la ciència i la tecnologia al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Una nova activitat per cultivar la vocació científica, participant en activitats de divulgació científica  com la festa de la ciència i la tecnologia que està prevista per aquest dissabte 15 de juny, 11-24 h i diumenge 16 de juny, 11-15 h al Parc de la Ciutadella  de Barcelona.

 

Parc de la Ciutadella - Barcelona

Podràs descobrir i experimentar de la mà dels seus protagonistes la recerca i la innovació d’excel·lència que es fa a Catalunya. Participa del seu procés de creació i comparteix les emocions dels seus descobriments.

 Totes les activitats de la festa són gratuïtes.

 

 

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb aquesta activitat.

304- Criteris de correcció biologia selectivitat 2013 (juny titular)

A l'aula virtual adn-dna.net, es poden consultar els criteris de correcció corresponents a la prova de biologia realitzada avui, en:

 Categoria:

 ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL 

   

 Curs O01- Informació acadèmica

 Tema-3 Proves de selectivitat

 recurs 09f -Criteris correcció biologia 2013

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb aquesta prova de selectivitat o valorar el seu grau de dificultat.

303- Recursos per preparar les PAU de biologia

 

Els següents videos poden servir per recordar alguns apartats del temari de biologia per a les PAU.

En el canal adn-dna.net de YouTube es poden veure altres videos agrupats en diferents llistes de reproducció segons el tema exposat. 

També pot servir d'ajuda consultar els posts d'aquest blog adn-dna agrupats en les etiquetes: proves de selectivitat, biologia 1r batxillerat i biologia 2n batxillerat .

Dins l'aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net, els continguts d'utilitat per la preparació d'aquestes proves els trobarem en els cursos agrupats en les següents categories: 

 BIOLOGIA

 PRÀCTIQUES DE LABORATORI

 ORIENTACIÓ ACADÈMICA

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb recursos adients per preparar les PAU de biologia.

302- El disseny experimental per a les PAU de biologia a Catalunya

L'equip de coordinació de biologia de les PAU de Catalunya ha elaborat un document sobre el disseny experimental per facilitar la preparació de les proves de selectivitat de biologia. Aquest document es pot consultar i descarregar en format pdf a l'aula virtual adn-dna.net en:

Categoria:
PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Curs P00- Informacion generals
Tema-1 El mètode científic
Recurs 00 -El disseny experimental © PAU Biologia - Catalunya

En aquest blog adn-dna es poden consultar altres recursos i informacions relacionades amb les PAU consultant l'etiqueta proves de selectivitat , amb especial referència a la matèria de biologia.

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions i recursos que puguin ser d'utilitat per a les proves de selectivitat.  

301- El sistema immunitari com a teràpia per atacar els tumors

Una revolució s'està gestant en la lluita contra el càncer. Una de les grans frustracions dels investigadors ha estat fins ara no saber aprofitar el sistema de defenses del cos per atacar la malaltia. I és que els tumors tenen un escut mol·lecular que repel·leix el sistema immunitari. Ara, però, una nova família de medicaments ha aconseguit bloquejar les proteïnes que el tumor fa servir per fer-se resistent contra el sistema immunitari i allargar l'esperança de vida dels pacients. La majoria de teràpies utilitzades fins ara se centren a atacar directament les cèl·lules del tumor. La nova estratègia es basa a habilitar el sistema immunitari perquè sigui ell qui ataqui les cèl·lules.

"Els resultats són espectaculars, mai s'havia vist en la història del melanoma", ha assegurat Pere Gascón, cap d'oncologia de l'Hospital Clínic. "Hi haurà un abans i un després d'aquests fàrmacs. Són els que tindran un impacte més gran en el món de l'oncologia en els propers anys", afirma l'oncòleg català Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, en declaracions a 'La Vanguardia'. El Ribas ha dirigit un dels estudis que s'han fet amb els nous fàrmacs.

Tot i que ja fa uns quants anys que s'investiga amb aquesta nova tècnica, la immunoteràpia, diversos assajos clínics presentats aquest cap de setmana al congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica de Chicago n'han confirmat el potencial.

"Els investigadors adverteixen, però, que cap dels nous fàrmacs que s'estan provant cura el càncer."

 

Una d'aquestes proves ha aconseguit allargar l'esperança de vida d'alguns pacients després de desactivar l'escut protector contra el sistema immunitari d'alguns tipus de càncer de pulmó, pell i ronyó que havien estat resistents als medicaments convencionals. L'estudi l'ha publicat la revista 'The New England Journal of Medicine'.

"És un tipus diferent de teràpia per al càncer", diu l'oncòloga Suzanne Topalian a 'The New York Times'. "No mata directament les cèl·lules del càncer, sinó que actua mitjançant el sistema d'immunitat. El que fem és enfortir una resposta que ja hi era, però que era molt feble o ineficaç".

Imatge d'un melanoma

En aquest assaig clínic, fet a 296 pacients amb tumors avançats, un compost anticossos anomenat anti-PD-1 ha aconseguit encongir un 30% els tumors d'un 18% dels pacients de càncer de pulmó, un 28% dels pacients amb melanoma i el 27% dels pacients amb càncer de ronyó.

En un segon estudi, fet a 207 pacients amb la malaltia avançada, el fàrmac anti-PD-L1 ha encongit els tumors en el 10% dels càncers de pulmó, el 17% dels melanomes, el 12% dels càncers de ronyó i el 6% dels càncers d'ovari.

En un altre estudi liderat per l'oncòleg català Antoni Ribas, el 52% d'un grup de 135 pacients amb el melanoma avançat tractats amb l'anti-PD-1 han respost al tractament. En un de cada cinc casos, el rastre de càncer ha desaparegut de l'organisme.

Com funcionen els fàrmacs

Tots dos compostos operen d'una forma nova. Normalment, quan el cos s'enfronta a una amenaça, el seu sistema d'immunitat activa grans quantitats de cèl·lules T que ataquen i maten els intrusos, però l'organisme també ha de mantenir el control sobre les cèl·lules T. Per això, cada cèl·lula T té un receptor a la seva superfície anomenat PD-1. Si no hi hagués un mecanisme per desactivar les cèl·lules T i eliminar-les, aquestes cèl·lules podrien tornar el seu poder destructiu contra el cos i danyar-lo.

Un dels estudis presentats a la conferència és sobre un compost que bloqueja aquest receptor, l'anticòs anti-PD-1, que actua travant el mecanisme de manera que les cèl·lules de càncer no poden obrir-lo i les cèl·lules T segueixen matant. 

El segon estudi va provar el compost anomenat anticòs anti-PD-L1, que impedeix que les cèl·lules de càncer facin servir els seus propis mecanismes d'apagada, i això permet que les cèl·lules T segueixin matant.

Font:ARA

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb les noves teràpies contral el càncer. 

300- Describen por vez primera la estructura química exacta del nucleocápside del VIH

Investigadores estadounidenses han descrito por vez primera la estructura química exacta de la cápside del VIH, una especie de cubierta de proteínas que protege el material genético del virus y que se sabe que es clave en su virulencia. El hallazgo de este equipo de la Universidad de Pittsburgh merece la portada de la prestigiosa revista Nature porque la información podría conducir a nuevas vías de enfrentarse a un virus tan complejo y mutante.

La cápside o nucleocápside, explica José Alcamí, del Instituto Carlos III, es una estructura que «protege el genoma del virus» y tiene la función de permitir que, de alguna manera, éste se prepare para alcanzar el núcleo de la célula e infectarla. Su misión, dice, es mantener el materia genético del VIH protegido hasta el momento justo, «ni demasiado pronto, ni demasiado tarde», y entonces se desensambla y libera al VIH para que infecte el núcleo de la célula. Así, subraya, Peijun Zhang , coordinador del trabajo, el momento de la apertura de la cápside «es esencial para determinar grado de virulencia del virus, por lo que en ese instante es en el que se podría quizás interferir mejor en la infección por el VIH» .

Debido a que se sabe que la infectividad del VIH depende la estructura de la cápside, Alcamí cree que el hecho de conocer cómo funciona podría permitir el diseño de fármacos que se dirijan a la cápside, o bien para «bloquear» ese proceso de desensamblaje o para «acelerarlo», con lo que la capacidad infectiva del virus se reduciría.

Desde hace años esta estructura se había convertido en el objeto del deseo de muchos equipos de investigadores por su posible papel en el desarrollo de nuevos fármacos antirretrovirales. «Sabíamos que la cápside tiene una importancia clave en la replicación del VIH, por lo que conocer su estructura en detalle supone una muy buena noticia para el desarrollo de nuevos medicamentos para tratar o prevenir la infección», explica Zhang. En su opinión, este enfoque puede convertirse en una alternativa poderosa para las terapias actuales contra el VIH, que actúa en ciertas enzimas, pero que no son totalmente eficaces debido a que el virus termina por mutar y hacerse resistente a los tratamientos.

La descripción completa de la cápside no hubiera sido posible sin la ayuda de las nuevas tecnologías, como los superordenadores petaescala, sin los cuales nadie podía juntar toda la cápside del VIH, un conjunto de más de 1.300 proteínas idénticas que forman una estructura en forma de cono, de forma detallada a nivel atómico. «Hablamos de una estructura grande, una de las jamás resueltas», señala el profesor de Física de la Universidad de Illinois, Klaus Schulten. Investigaciones previas habían demostrado que la cápside del VIH contiene una serie de proteínas idénticas; es decir, es siempre la misma proteína como una especie de Lego en 3D de la misma proteína. 

Fuente: mi+d

En este blog adn-dna se pueden leer otras noticias relacionadas con los avances en las terapias contra el sida consultando la etiqueta VIH

Los lectores de los blogs: adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con los avances en la lucha contra el sida.

299- Selectivitat 2013 - simulador i comparador amb les notes de 2012

Una vegada iniciades les classes de preparació per a les proves de selectivitat 2013, he actualitzat l'aula virtual adn-dna.net amb els darrers enllaços a informació pràctica sobre les proves: exàmens i pautes de correcció de cursos anteriors, orientacions sobre el currículum de biologia, relació d'estudis universitaris, taules de ponderacions, notes de tall 2012 1ª i 2ª assignació,... Cal destacar un simulador de notes que permet comparar les notes pròpies amb les notes de la primera assignació del curs 2012-13. Per ampliar informació consultar:

Aula virtual adn-dna.net

Categoria:
ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL

Curs O01- Informació acadèmica
Tema-3 Proves de selectivitat
Recurs 11 - Simulador de notes © gencat.cat

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions i recursos que puguin ser d'utilitat per a les proves de selectivitat.

298- Clonar per curar malalts

Extracció del nucli de l'òvul

Un grup de recerca de la Universitat d'Oregon ha aconseguit crear cèl·lules mare embrionàries per clonació, amb l'ADN extret d'una cèl·lula de la pell d'un donant -que substitueix el nucli de l'òvul d'una dona-. Per als científics que treballen en medicina regenerativa, és un pas de gegant a l'hora d'aconseguir millors tècniques per reprogramar cèl·lules amb les quals tractar malalties: la diabetis, el Parkinson o un cor que ha patit un infart. Àngel Raya, investigador de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec) explica:

"Pot ser útil per a qualsevol malaltia en què es perdin cèl·lules de manera localitzada i que no siguin multisistèmiques [que no intervinguin altres factors]"

Els investigadors d'Oregon han aconseguit que l'òvul amb el nou material genètic es desenvolupi fins a la fase de blastòcit. Seria l'estadi de divisió cel·lular que assoleix l'òvul fecundat passats uns dies. Totes i cadascuna d'aquestes cèl·lules embrionàries serien candidates per a les teràpies cel·lulars obertes per la recerca. Abans de fer-les servir, però, als científics se'ls ha girat molta feina. Primer, com en tota troballa, caldrà provar que són segures en cultius in vitro i en models animals. Després, arribaran els assajos amb humans. I perquè arribi això haurà de passar molt de temps. No és perquè sí que els científics demanin que, de moment, no s'aixequin falses expectatives.

El cert, però, és que d'entrada les cèl·lules embrionàries clonades presenten molts avantatges respecte a altres cèl·lules mare amb què s'està investigant per tractar malalties. Per començar, com que s'aconseguirien a partir del mateix ADN del receptor interessat, s'evitaria el rebuig que es pot donar amb l'ús de cèl·lules embrionàries no clonades. En marxa hi ha assajos amb cèl·lules mare embrionàries induïdes, les conegudes com a iPS, que serien cèl·lules del mateix malalt, de la pell per exemple, que han estat reprogramades perquè viatgin al passat i es tornin pluripotents, és a dir, com les embrionàries: capaces de diferenciar-se de qualsevol altre tipus cel·lular perquè en cada cas, segons la malaltia que pateixi la persona, n'interessen unes o altres.  

Fins ara, les iPS han estat molt prometedores. Al Japó ja s'han iniciat estudis amb malalts en fase I per provar-ne la seguretat. Però ja se sap que hi ha riscos. "A les iPS els ha aparegut una gran competència", afirma Raya.

"Sabem que poden generar dos tipus de tumors, un de benigne que sabem que es pot corregir assegurant-nos que no s'implanta cap cèl·lula no diferenciada, tan sols les del tipus que interessa, siguin cardiomiòcits, hepàtiques o neurones, per exemple", diu Joan Seoane, director del programa de recerca traslacional de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron i investigador Icrea.

"Però hi ha un altre problema: en les iPS les tècniques de reprogramació són molt agressives i generen mutacions genètiques que poden portar a un càncer maligne, capaç d'envair teixits", afegeix Raya. "En principi, les cèl·lules mare embrionàries clonades es reprogramen amb una tècnica menys agressiva i, per tant, serien menys susceptibles de provocar un càncer", puntualitza l'investigador de l'Ibec.

També són bones candidates per a malalties mitocondrials, causades per errades en l'ADN que també hi ha fora del nucli, en els mitocondris. Per això són malalties de transmissió materna.

Nuria Martí Gutiérrez

"Les cèl·lules mare embrionàries que s'obtindrien no tindrien els mitocondris de la cèl·lula somàtica del pacient que es faria servir en el procés, sinó les de l'ovòcit sa de la donant", explica a l'ARA Nuria Martí, investigadora del grup d'Oregon que també firma la troballa. Es tracta de malalties rares, com la síndrome de MELAS, un tipus de neuropatia.

En el tractament del càncer també s'obren diferents usos. "Un dels grans problemes del càncer és que, en els tractaments, per eliminar les cèl·lules tumorals també es fan malbé altres teixits que es podrien reposar amb cèl·lules mare derivades amb aquesta nova tècnica", explica Seoane. Per exemple, es podrien reposar cèl·lules sanguínies quan el sistema hematopoètic queda danyat, o regenerar un fetge al qual s'ha extirpat un fragment.

Font: ARA

En el següent video, adn-dna.net 0283, es pot ampliar informació sobre la utilitat de les cèl·lules mare amb finalitats terapèutiques. 

Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa , canal adn-dna.net a YouTube i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb les aplicacions de les cèl·lules mare.

297- Cáncer de mama: hay otras opciones además de extirparse los pechos

Esta semana la actriz Angelina Jolie anunció que se había sometido a una doble mastectomía para reducir el riesgo de sufrir un cáncer de pecho.

SINC ha hablado al respecto con Rogelio González, investigador en el Centro de Investigación del Cáncer (CIC) de Salamanca.

 

Desde que Angelina Jolie anunció su operación, se habla mucho de mastectomías. ¿Es tan recomendable como lo pintan?

 

Hay que transmitir calma a la sociedad. En España se están implementando programas para detectar mujeres con mutaciones que predisponen al cáncer de mama. Lo que no podemos propiciar es que las mujeres que tengan familiares con esta enfermedad y una mutación de riesgo empiecen a pensar que van a tener que extirparse los pechos porque no es así. El que Angelina Jolie haya decidido extirparse los pechos ya que su madre tuvo un cáncer de mama y ella tenga la mutación, no quiere decir que todas las mujeres con la mutación tengan que hacer lo mismo.

¿Cómo funcionan estos programas de rastreo de mutaciones?

Todas la Comunidades Autónomas tienen programas de rastreo de mutaciones que predisponen al cáncer de mama y de colon. Para poder someterse al programa, la mujer debe tener por lo menos tres familiares de primer grado, contándose a sí mismas, con cáncer de mama. El resto de mujeres tienen un riesgo poblacional general y no está indicado hacer un estudio genético.

¿Cuáles son las mutaciones de riesgo?

 

Las mutaciones en los genes BRCA1 y BRCA2 son las que predisponen al cáncer de mama, pero aparte hay otros genes que no están contemplados en los programas habitualmente y que tienen una pequeña influencia en la enfermedad. Lo que hay que aconsejar a las mujeres con cáncer de mama familiar es que vayan a la consulta de consejo genético y allí les informarán exactamente del test genético y las opciones profilácticas que pueden tomar en el caso de que sean portadoras de una mutación. 

  

¿Cuáles son las opciones en caso de que la mujer tenga dicha mutación?

Hay diferentes aproximaciones al problema. No todas las mujeres que tengan mutación en BRCA1 o BRCA2 tienen necesariamente que extirparse las mamas o los ovarios. Hay opciones como son la revisión periódica con el oncólogo o la administración de fármacos que impiden el efecto de los estrógenos.

¿De qué depende el decantarse por una u otra de las opciones?

En medicina generalmente tenemos más de una alternativa y lo importante es informar bien a las mujeres para que ellas tomen su propia decisión y no porque Angelina Jolie se haya quitado los pechos. Hay que pensarlo mucho, hablar con el médico y decidir dependiendo de las características de la historia personal de cada paciente. Lo fundamental es que la mujer que tiene una mutación en BCRA1 o 2 tenga confianza en su médico. Que acuda a él para que le explique las opciones y que tome una decisión informada teniendo en cuenta sus necesidades vitales. Lo importante es la calidad de vida. 

Supongo que la edad es un factor importante…

Claro, a una mujer con la mutación mayor de 60 años, que ya ha tenido la menopausia, probablemente le podemos recomendar una extirpación de los ovarios porque ya no los necesita. Pero a una mujer de 30 años que quiere tener hijos, podemos darle la alternativa de hacer inspecciones con el médico cada tres o seis meses, o el administrar algún fármaco que bloquee el efecto del estrógeno sobre la glándula mamaria. Más adelante ya se podrá pasar a una estrategia más agresiva. 

¿Cómo de eficiente es la opción de la extirpación de las mamas?

Hay que tener en cuenta que la extirpación de las mamas nunca garantiza que se extirpe el 100 % del tejido mamario y las células que queden se pueden transformar en células tumorales. Otra opción, como ya he indicado, sería la extirpación también de los ovarios, pero es algo no recomendado en mujeres en edad fértil que aún puedan y quieran tener descendencia. Por otra parte, aunque disminuye muchísimo el riesgo de cáncer de mama, tampoco lo quita al 100 %. 

¿Qué influencia tiene la extirpación de ovarios en el cáncer de mama?

 

El cáncer de mama depende en parte de los niveles de estrógenos que están circulando por la sangre. Cuanto menor sean los niveles de estrógeno, menor es el riesgo. Probablemente los ovarios son los que, en las mujeres, producen la mayor cantidad de estrógeno, si no se tienen ovarios disminuye el riesgo.

¿Qué porcentaje de los cánceres de mama se curan?

El ser portador de uno de estos genes no quiere decir que se vaya a desarrollar cáncer de mama. Es cierto que es un porcentaje muy elevado, pero hay mujeres que tienen la mutación y que no van a sufrir nunca la enfermedad. De los tumores de mama que diagnosticamos hoy día, el 85 % se cura. Lo importante es detectarlo en el momento inicial. Una mujer con una mutación a la que se hace un seguimiento adecuado, quizá desarrolle un cáncer, pero como se va a detectar en un estadio inicial, su extirpación y curación será más fácil. 

"Lo importante es informar bien a las mujeres para que ellas tomen su propia decisión y no porque Angelina Jolie se haya quitado los pechos"

Fuente: SINC 

Los lectores de los blogs: blog adn-dna, biologia i naturalesa y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con el cáncer de mama. 

296- La nit dels museus, dissabte 18 de maig

El 18 de maig tens una cita ineludible: siguis on siguis podràs afegir-te a la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial
organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus).

Aquesta edició que es presenta sota el lema:
 

 "MUSEUS (memòria + creativitat)= PROGRÉS SOCIAL"

Arriba farcida de propostes: jornades de portes obertes, itineraris i visites, recorreguts nocturns, etc.

Per ampliar informació es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net

Categoria  VOCACIÓ CIENTÍFICA

Curs VC01-Vocació científica-1
Tema-0 Activitats de divulgació científica




Els lectors dels blogs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades relacionades amb el Dia Internacional dels Museus i explicar alguna de les activitats en la que hagin participat.

295- Concurs Bioimatges 2013

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors a participar al concurs Bioimatges 2013. 

La principal finalitat de Bioimatges 2013 és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica  per als docents i per als alumnes de primària i secundària de Catalunya. La col·lecció es podrà consultar a través de la web i tindrà finalitats pedagògiques. Una segona finalitat de Bioimatges 2013 és la de preparar una exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. L’exposició servirà per reflectir l’imaginari biològic d’alumnes i docents  i mostrar-lo a tota la societat.

En aquest blog adn-dna es poden consultar els posts sobre fotografia científica per veure algunes de les aplicacions d'aquesta tècnica en la recerca i divulgació de la ciència.

Dins l'aula virtual adn-dna.net es poden consultar les bases d'aquesta convocatòria i altres activitats de divulgació científica en:

Categoria: VOCACIÓ CIENTÍFICA

Curs VC01- Vocació científica - 1

Tema-0 Concursos i activitats de divulgació científica

Bioimatges 2013 - termini 30 d'octubre de 2013

 

En el següent video es poden veure les imatges guanyadores en la convocatòria de l'any 2011.
 

294- Geolodia 2013 , dissabte 11 de maig de 2013

Vall de Siarb

Veniu a fer un viatge en el temps geològic per la Vall de Siarb!

 

Si voleu descobrir algunes meravelles i curiositats geològiques del Parc, us esperem aquest dissabte 11 de maig per celebrar amb nosaltres el Geolodia 13, una sortida familiar i una diada que es celebra a tot Catalunya!

Més informació i inscripcions al 973 622335.

 No us la perdeu, és gratuïta! . Us hi esperem!

Font: L'equip del Parc Natural de l'Alt Pirineu

En el següent video podem veure el Geolodia 2012 a Fumanya (Barcelona) .

293- El azúcar, ¿amarga compañía?

Un grupo de alumnos realiza el proyecto de investigación de 4º ESO sobre los glúcidos. Se pretende obtener unos conocimientos básicos sobre los mismos y ver su importancia desde el punto de vista nutricional. El presente post incluye como fuente un artículo de la web consumer y se relaciona con contenidos de otros post de este blog adn-dna , del aula virtual adn-dna.net y enlaces a otras fuentes de internet.

Los azúcares son biomoléculas del grupo de los hidratos de carbono. Este grupo de nutrientes está formado por cadenas más o menos largas, cuyos eslabones se denominan monosacáridos. Entre ellos, encontramos la glucosa, la fructosa o la galactosa. 

Según el tiempo de absorción a través del proceso digestivo los podemos clasificar en:

De absorción rápida. En general, los azúcares están formados por uno o dos de estos eslabones, por lo que se conocen como hidratos de carbono simples o de absorción rápida. 

    

De absorción lenta. Sin embargo, existen otros hidratos de carbono cuya estructura es más compleja. Es el caso del almidón (presente en las semillas y algunos tubérculos y frutas), que está formado por largas cadenas de glucosa. Puesto que su estructura no es tan simple como la de los azúcares y su digestión implica el proceso de escisión de las diferentes unidades de glucosa, provoca una absorción paulatina. Así, se denomina hidrato de carbono complejo o de absorción lenta.

Del total de las calorías que consumimos a diario, un 55-60% derivan de los hidratos de carbono, pero de estos, solo un 10% deben ser hidratos de carbono simples. Por lo tanto, en una dieta de aproximadamente 2000 Kcal, se pueden incluir un máximo de 30 gramos de azúcares al día.

Los azúcares se encuentran de manera natural en diversos alimentos, sobre todo en los de origen vegetal -como frutas y hortalizas-, y en productos como la miel. El azúcar común es un tipo concreto de hidrato de carbono, es la sacarosa (formado por glucosa y fructosa) obtenida y purificada en mayor o menor grado a partir de caña o remolacha. A partir de estos y otros vegetales se obtienen otros azúcares (monómeros de glucosa, fructosa, etc.) y formatos (en polvo, en jarabe), utilizados como ingredientes de alimentos procesados. Para conocer la relación de los azúcares con la salud es importante establecer la diferencia entre aquellos que forman parte de los alimentos de manera natural, y los que se añaden a los alimentos de manera artificial (como en el caso de los refrescos azucarados). 

Existe evidencia científica de la relación entre un elevado consumo de alimentos azucarados, una mala salud bucodental y la obesidad.

Sin embargo, tan importante como saber esto es conocer que los estudios se refieren, sobre todo, al elevado consumo de azúcar a través de la ingesta alimentos ricos en azúcar adicionada. En el siguiente vídeo sobre alimentación se pueden ver unas orientaciones para seguir una dieta equilibrada.

Podemos ampliar la información relacionada con los contenidos de este post en el aula virtual adn-dna.net consultando:

Categoria: BIOLOGIA

Curs B10- Cos humà

Curs B11- La nutrició humana 

Los lectores de los blogs: blog adn-dna, biologia i naturalesa y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con el azúcar i la nutrición humana.