 |
| Laboratori IrsiCaixa |
Tècniques innovadores de video-microscopia han permès a investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO),
visualitzar per primer cop imatges en moviment que mostren com el virus
de la sida, el VIH, penetra dins unes cèl·lules del sistema immunitari
anomenades cèl·lules dendrítiques. Un cop dins, aquestes es converteixen
en un “cavall de Troia” que facilita que la infecció proliferi
ràpidament dins l’organisme. Conèixer aquesta via d'entrada és essencial
per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per combatre
el VIH.
Les imatges obtingudes -fruit d’un estudi recentment publicat a la revista Traffic, i liderat pels investigadors Javier Martínez-Picado, d’IrsiCaixa, i María García-Parajo, de l’ICFO, ambdós ICREA- mostren que, en primer lloc, els VIHs que es van apropant a la cèl·lula dendrítica s’ubiquen tots en un mateix lloc sobre la superfície exterior de la membrana. A continuació, s’observa com la cèl·lula interioritza els VIHs i els ubica tots dins una vesícula. Emprant tècniques punteres en l’àrea de la biofotònica, l’estudi facilita imatges inèdites d’aquest moviment, i també descriu els diferents tipus de fenomens físics que faciliten aquesta penetració.
Si un patogen entra en el nostre organisme, les cèl·lules dendrítiques juguen un paper clau en l’activació de la resposta immunitària. La seva funció consisteix a patrullar en l'organisme i capturar els agents infecciosos que ens envaeixen. En condicions normals, una vegada que les dendrítiques han capturat patògens com ara el VIH, les cèl·lules maduren i són capaces de degradar-los i presentar-los a la seva principal diana: els glòbuls blancs anomenats limfòcits T CD4, que generen llavors anticossos específics davant l'agent invasor. No obstant això, el nou descobriment dóna noves pistes sobre com el VIH pot entrar dins les cèl·lules dendrítiques sense ser degradat i fer proliferar la infecció, escapant de la ruta habitual de degradació de patògens.
Quan les cèl·lules dendrítiques carregades de virus entren en contacte amb els limfòcits T CD4, en lloc de presentar virus degradat, alliberen a l'exterior virus que infecten de forma altament eficient als limfòcits T CD4, les principals dianes de la infecció pel VIH. D'aquesta manera, les dendrítiques actuen com a veritables “cavalls de Troia”, i el seu contacte amb els limfòcits T CD4, que en un principi hauria d'afavorir l'establiment d'una resposta immunitària adequada contra el virus, es converteix en un escenari ideal per a la infecció de noves cèl·lules i la progressió de la malaltia.
Així mateix l’estudi també mostra que els “cavalls de Troia” es poden formar amb virus provinents de cèl·lules infectades per VIHs productores de virus, que transmeten els virus sencers cap a cèl·lules dendrítiques.
Conèixer
a fons aquest mecanisme és un primer pas per poder desenvolupar en un
futur estratègies terapèutiques capaces de bloquejar-lo, i combatre per
tant la infecció pel VIH.
Els
VIHs utilitzats en aquest estudi han estat modificats per motius de
seguretat per poder utilitzar-se en instal·lacions convencionals de
microscopia.
Font:IrsiCaixa
Aquesta informació relacionada amb el mecanisme d'infecció del
VIH, és d'interès en ciències naturals a 3r ESO ara que hem explicat les MTS
i en el programa de biologia i biologia humana de batxillerat per
estudiar els virus i les aplicacions immunològiques.
Pregunta relacionada amb el contingut d'aquest post:
Explica els diferents tipus de limfòcits i la seva funció.
Aquesta pregunta està adreçada als alumnes de biologia de 2n del batxillerat científic i a la vegada oberta a tots els lectors del bloc adn-dna, per contestar-la en l'apartat de comentaris d'aquest post.
Curs B03- Cèl·lules i virus
Curs B06- Immunologia
Curs B10- Cos humà: anatomia i fisiologia
El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper diumenge 5 de febrer de 2012.
17 comentaris:
Els limfòcits són cèl•lules que es troben a la sang i a la limfa, també s’anomenen immunocompetents. Els limfòcits procedeixen de cèl•lules mare sanguínies pluripotents. Aquestes es troben a la medul•la òssia vermella dels ossos. Els limfòcits produïts per aquestes maduren en el tim o a la medul•la. Hi ha dos tipus de limfòcits: els B i els T.
Els limfòcits B s’originen a la medul•la òssia vermella dels mamífers, excepte els dels ocells que es creen a la bossa de Fabrici. Produeixen anticossos però no intervenen en la immunitat cel•lular. La funció dels limfòcits B es reconèixer els antígens intactes mitjançant els seus receptors. Són fàcils d’inactivar-se mitjançant rajos X.
Els limfòcits T s’originen al Tim el qual està situat sota de l’esternón. A diferència dels B, aquests no produeixen anticossos. Els seus receptors de membrana reconeixen petits fragments d’antigen que estan units a proteïnes de membrana anomenades MHC de les cèl•lules normals.
Hi ha dos tipus de limfòcits T:
A) Limfòcits T citotòxics: destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris patògens els quals alliberen citotoxines com les perforines.
B) Limfòcits T col•laboradors: activen els limfòcits B i fan iniciar la proliferació de limfòcits T citotòxics per mitja d’interleucines.
Un altre tipus de cèl•lules de tipus limfocític son les cèl•lules assassines naturals o cèl•lules NK les quals tenen la funció de destruir les cèl•lules canceroses o infectades per virus.
Cristina Farrés
2n batx. B
Classificació dels limfòcits:
Els limfòcits procedeixen de cèl•lules mare pluripotents. Aquestes cèl•lules mare es troben a la medul•la òssia vermella del ossos. El limfòcits maduren en funció del tipus a:
- Limfòcits B: maduren a la medul•la òssia.
- Limfòcits T: maduren en el tim.
Característiques més importants de cada tipus:
- Limfòcits B: produeixen anticossos, en els ocells maduren en la bossa de Fabrici. S’encarreguen de la immunitat humoral i tenen proteïnes (anticossos de superfície) a la membrana plasmàtica que reaccionen davant l’antigen.
- Limfòcits T: són cèl•lules que no produeixen anticossos, tenen receptors T que reconeixen els antígens. N’hi ha dos tipus:
• Limfòcits T helper (col•laboradors): activen limfòcits B i augmenten la proliferació dels T citotòxics; per tant els T helpers ho fan gràcies a les interleucines.
• Limfòcits T citotòxics: s’encarreguen de destruir les cèl•lules infectades per virus o bacteris alliberant una substància que s’anomena perforina (proteïna que produeix porus a la membrana de la cèl•lula infectada i la destrueix.).
- Un altre tipus de limfòcits ho són les cèl•lules natural killer (NK): són cèl•lules que destrueixen les cèl•lules canceroses o infectades per virus/bacteris. No tenen receptors a la membrana per tant no són específics com els T citotòxics.
Jordi Brescó 2nB
El limfòcits, unes cèl•lules sanguínies que podem trobar tant a la sang com a la limfa, són la base dels dos tipus d’immunitat que es coneix. Aquests, es formen als òrgans limfoides a partir de les cèl•lules mare pluripopotents que es localitzen a la medul•la òssia vermella del ossos. Més tard, maduren al mateix lloc on es creen o bé al tim.
Es diferencien dos tipus de limfòcits:
- Limfòcits B: són els que s’encarreguen de la immunitat humoral.
Aquestes cèl•lules tenen unes proteïnes a la superfície de la membrana, anomenades anticossos de superfície, que reaccionen amb determinats antígens de microorganismes. Quan entren en contacte amb un antigen, els limfòcits B s’activen i comencen a produir anticossos lliures específics.
- Limfòcits T: disposen de receptors que són capaços de reconèixer alguns antígens. Aquests receptors són macromolècules que es troben unides a proteïnes de la membrana plasmàtica que s’ocupen de fer arribar a l’interior del limfòcit la informació sobre possibles interaccions.
Hi ha dos tipus de limfòcits T: citotòxics (alliberen citotoxines per tal de destruir les cèl•lules infectades per viris o bacteris) i col•laboradors (activen els limfòcits T a la vegada que segreguen interleucines per profliferar).
- Hi ha un tipus especial de cèl•lules limfocítiques que s’anomenen assassines naturals. Aquestes, que no tenen receptors, s’ocupen de destruir cèl•lules canceroses o infectades de forma no específica.
Assumpció Ferran
2 Batxillerat B
Els limfòcits sóc cèl•lules que es troben a la sang i a la limfa. Es poden classificar en dos tipus:
1.Limfòcits B o cèl•lules B: són responsables de la immunitat humoral. En els ocells s’originen en les bosses de Fabrici i en els mamífers a la medul•la òssia vermella. Produeixen anticossos i quan s’activen es converteixen en cèl•lules plasmàtiques que s’encarreguen de produir anticossos lliures específics
2.Els limfòcits T o cèl•lules T: Macromolècules constituïdes per dues cadenes proteiques. Originades al Tim. No produeixen anticossos i intervenen en la immunitat cel•lular. Els receptors dels limfòcits T només tenen un lloc de reconeixement d’antígens.
a.Limfòcits T citotòxics: destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris.
b.Limfòcits T col•laboradors: S’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics.
Carola Merino (2n Batxillerat B)
El sistema immunitari distingeix molècules estranyes a l’organisme i neutralitzar o destruir les i és activat pels antígens. Les molècules encarregades són els limfòcits, que són formats i transformats als òrgans limfoides.
Els limfòcits es troben a la sang i la limfa i en trobem dos tipus: Limfòcit T, que es formen al tim i no produeixen anticossos, tot i així disposen de receptors capaços de reconèixer antígens de la superfície externa d’altres cèl•lules, és a dir, intervenen en la immunitat cel•lular. Els seus receptors reconeixen petits fragments d’antígens s’inactiven difícilment amb els rajos X. Trobem limfòcits T citotòxics, que destrueixen les cèl•lules infectats per virus o bacteris patògens amb alliberació citotoxines, que indueixen l’aparició de porus a la membrana plasmàtica infectada i destrueixen els microorganismes atacats. I els limfòcits T col•laboradors, activen els limfòcits B i inicien la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció de les interleucines.
Els limfòcits B, que es troben a la medul•la òssia vermella i produeixen anticossos, tot i que no intervenen en la immunitat cel•lular. Són capaces de reaccionar amb antígens específics de microorganismes. Quan són activats a partir del contacte amb un antigen són les cèl•lules plasmàtiques.
Recerca bibliogràfica:
Biologia 2n batxillerat
Marta Torras
2n batxillerat B
Els limfocits són un tipus de leucócit compres dins dels agranulocits.Els limfocits són cel•lules d’alta jerarquia en el sistema immunitari, principalment encarregada de la immunitat específica o adquirida.Els tipus de limfocits poden ser:
Limfocits B:són els responsables de la resposta de la producció d’anticossos, proteïnas que s’adhereixen a un antigen especific.Son capaços de reconeixes lípids, proteïnes i glúcids.
Limfocits T :detecten antígens proteïcs associats a mol•lecules del complex major de histocompatibilitat.
-Limfocits T colaboradors.Reconeixen antigens presentats per el MHC-II.Se les denomina colaboradores perque estan involucrades en l’actgivació i direccio d’altres cel•lules immunitaries.
-Limfocits T citotòxics.Reconeixen peptids presentats per MHC-I i tenen capacitat litica.
Cel•lules natural killer.No tenen marcadors caracteristics. Tenen la capacitat de diferenciar les cel•lules infectades per un virus, o les cel•lules tumorals que han sufrit transformacions malignes.Degut a la seva capcitat de destrucció de cel•lules s’està estudian com utilitzarles com a remedi contra els càncers.
Xabier Minaya 2n Batx B
Els limfòcits són un tipus de glòbuls blancs que es troben a la sang i a la limfa. Procedeixen de les cèl•lules mare pluripotents. Són cèl•lules immunocompetents ja que són la base de la immunitat humoral i cel•lular. Hi ha dos tipus de limfòcits:
• Limfòcits B. Es formen a la medul•la (mamífers) o en la bossa de Fabrici (ocells) i s’encarreguen de la immunitat humoral. Així, es transformen en cèl•lules plasmàtiques quan els seus anticossos de superfície reaccionen amb els antígens dels microorganismes, per poder produir anticossos lliures específics.
• Limfòcits T. Maduren al tim i tenen receptors que reconeixen els antígens d’altres cèl•lules i transmeten aquesta informació a l’interior del limfòcit T. N’hi ha de dos tipus:
o Limfòcits T citotòxics. Són les encarregades de destruir les cèl•lules infectades per bacteris o virus alliberant citotoxines (perforines).
o Limfòcits T col•laboradors. Són cèl•lules que activen els limfòcits B i inicien la proliferació de limfòcits T citotòxics, secretant unes molècules (interleucines).
Cal destacar també, les cèl•lules assassines naturals (cèl•lules NK) que destrueixen algunes cèl•lules canceroses o les que estan infectades per virus, encara que ho fan de manera poc específica.
Marta Bacardit
2n Batx. B
Els limfòcits s’anomenen cèl•lules immunocompetents ja que són la base de dos tipus d’immunitat, la humoral i la cel•lular. Els limfòcits són cèl•lules que es troben a la sang i ala limfa. Tenen un nucli gran i arrodonit, procedeixen de cèl•lules mare ja que donen origen als eritròcits, als diferents tipus de leucòcits i a les plaquetes.
Cal remarcar que en els adults aquestes cèl•lules mare es troben en la medul•la òssia vermella dels ossos. Els limfòcits maduren en el tim o en la mateixa medul•la òssia.
Trobem dos tipus de limfòcits; els T i els B.
Els limfòcits B es formen a la medul•la òssia en els mamífers, mentre que en els ocells maduren a la bossa de Fabrici. Són els responsables de la immunitat humoral. Aquests limfòcits tenen proteïnes (anticossos de superfície) a la superfície externa de la membrana plasmàtica que són capaces de reaccionar amb antígens específics de microorganismes. Quan s’activen es converteixen en cèl•lules plasmàtiques i s’encarreguen de produir anticossos lliures específics.
Els limfòcits T, maduren en el tim (glàndula situada sota l’estèrnum) i no són capaços de produir anticossos lliures. Consten de receptors capaços de reconèixer antígens de la superfície externa d’altres cèl•lules. Aquests receptors són macromolècules unides de manera no covalent a proteïnes de superfície de la membrana plasmàtica (complex CD3). Aquestes proteïnes són les que transmeten a l’interior del limfòcit T la informació de la interacció dels antígens amb els receptors.
Podem trobar una subclassificació dels limfòcits T: els limfòcits citotòxics que destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris amb l’alliberació de citotoxines, i els limfòcits col•laboradors que s’encarreguen d¡activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T per mitjà de la secreció d’interleucines.
El VIH (virus de la sida) només es multiplica en els lim T i els afebleix o els destrueix. Així, debilita el sistema immunitari que pot quedar afectat per altres infeccions.
BIBLIOGRAFIA
- biologia 2 batxillerat, ed. Santillana ( pàg.253)
- Ciències del món contemporani, ed.Claret
- http://www.biocat.cat/noticies/una-proteina-dels-limfocits-podria-tenir-la-clau-de-latac-autoimmunitari-del-lupus
Janna Morera
2n B
Els limfòcits són cèl•lules que es troben a la sang i a la limfa. Tenen un gran nucli, arrodonit i amb poc citoplasma. Procedeixen de les cèl•lules mare pluripotents. En els adults les cèl•lules mare es troben a la medul•la òssia vermella dels ossos, aquests maduren al tim o a la medul•la òssia mateixa.
Hi ha 2 tipus de limfòcits: els limfòcits B i els limfòcits T.
Els limfòcits B: es formen a la medul•la òssia en els mamífers i, en els ocells, a la bossa de Fabrici. Són els responsables de d’immunitat humoral. Aquests tenen proteïnes a la superfície externa de la membrana plasmàtica, anticossos de superfície, que són capaces de reaccionar amb antígens específics de microorganismes. Quan aquests s’activen al mantenir contacte i es transformen en cèl•lules plasmàtiques que s’encarreguen de produir anticossos lliures específics.
Els limfòcits T: maduren al tim i no són capaços de produir anticossos lliures , tot i així disposen de receptors, a la superfície de la membrana, capaços de reconèixer antígens de la superfície externa d’altres cèl•lules.
Són macromolècules i només tenen un lloc de reconeixement d’antígens. Són els que intervenen en la immunitat de tipus cel•lular.
N’hi ha 2 tipus: els citotòxics i els col•laboradors.
Els limfòcits citotòxics destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris patògens endocel•lulars amb l’alliberació de citotoxines com perforines que indueixen l’aparició de porus a la membrana plasmàtica.
Els limfòcits T col•laboradors s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de l’interleucina.
Un tipus especial de limfòcits són les cèl•lules assassines naturals. Es troben a la sang dels vertebrats. S’encarreguen de destruir, amb l’apoptosi, alguns tipus de cèl•lules cancerosos o infectades per virus d’una manera molt poc específica. No tenen receptors d’antígens a la membrana.
Marc González
2n Bat. B
Els limfòcits es una varietat de leucòcit i procedeixen de les cèl·lules mare pluripotents que es troben a la medul·la òssia vermella de l’os. Els principals tipus són els limfòcits T i B. Tot i que les cèl·lules natural killer (NK) també són limfòcits i la seva funció és destruir les cèl·lules canceroses o infectades per virus/bacteris.
Els tipus principals són:
- Limfòcits B: Aquests produeixen anticossos i s’encarreguen de la immunitat humoral. A la seva membrana plasmàtica tenen proteïnes, anticossos de superfície, que reaccionen davant de l’antigen. Aquests maduren a la medul·la òssia.
- Limfòcits T: Aquestes cèl·lules no produeixen anticossos, per tal de reconèixer els antígens tenen receptors T. Els limfòcits T maduren en el tim. Principalment hi ha dos tipus:
o Limfòcits T citotòxics. Aquests s’encarreguen de destruir les cèl·lules infectades per un virus o bacteri. Alliberen una substància que s’anomena perforia, que és una proteïna que produeix porus a la membrana de la cèl·lula infectada i la destrueix.
o Limfòcits T helper o col·laboradors. Aquests activen els limfòcits B i augmenten la proliferació dels limfòcits T citotòxics. Per tant, els limfòcits T col·laboradors ho fan gràcies a les interleucines.
Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Linfocito
http://www.infermeravirtual.com/ca-es/activitats-de-la-vida-diaria/la-persona/dimensio-biologica/sang-sistema-immune/la-sang.html
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0119384
llibre segon de batxillerat
ANIOL COLLADO
2n BATX. B
Els limfòcits són cèl•lules que es troben a la sang i al limfa. S’anomenen cèl•lules immunocompetents, ja que indueixen a dos tipus d’immunitat, la humoral i la cel•lular. Procedeixen les cèl•lules mare pluripotents.
Hi ha dos tipus de limfòcits:
- Limfòcits B.
Els mamífers adquireixen la seva immunocompetència a la medul•la òssia mentre que en les maduren a la bossa de Fabrici. Aquest tipus de limfòcits s’encarreguen de la immunitat humoral.
Tenen anticossos a la superfície externa de la membrana plasmàtica que, quan s’activen per contacte amb antígens específics de microorganismes es converteixen en cèl•lules plasmàtiques, encarregades de produir anticossos específics lliures o en cèl•lules de memòria.
Suposen el 15% del total.
- Limfòcits T.
Suposen el 85% restant. Maduren en el tim i no son capaces de produir anticossos lliures. Els seus receptors de membrana poden reconeixer ptits fragments d’antigen units a proteïnes (les MHC) de cèl•lules normals. Són les encarregades de la immunitat cel•lular.
Hi ha dos tipus de limfòcits T:
• Limfòcits T citotòxics: Per mitjà de l’alliberació de citotoxines (proteïnes) destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris.
• Limfòcits T col•laboradors: ajuden a produir una resposta immunitària. Per mitjà de la secreció d’unes molècules anomenades interleucines activen els limfòcits B i inicien la difusió dels limfòcits T citotòxics.
Finalment, hi ha les cèl•lules assassines naturals (5%), que normalment es troben a la sang dels vertebrats que destrueixen, de forma molt específica, cèl•lules canceroses o infectades per virus. No tenen receptors d’antígens a la membrana.
Biografia consultada:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Limf%C3%B2cit
- http://51967725.es.strato-hosting.eu/mod/resource/view.php?id=3636
- Llibre de Biologia de 2n de Batxillerat.
Mònica Biosca- 2n de batxillerat B
Els limfòcits (20-40% del total de glòbuls blancs) són cèl•lules que les podem trobar tan a la sang com a la limfa. És caracteritzen perquè tenen un nucli gran i arrodonit. A més a més, tenen poc citoplasma. També es poden anomenar cèl•lules immunocompetens perquè són la base dels dos tipus d’immunitat ( la humoral i cel•lular). Els limfòcits procedeixen de cèl•lules mare pluripotents. Aquestes cèl•lules mare es troben a la medul•la òssia vermella del ossos. El limfòcits maduren en funció del tipus a:
- Limfòcits B: maduren a la medul•la òssia.
- Limfòcits T: maduren en el tim.
Característiques més importants de cada tipus:
- Limfòcits B: produeixen anticossos, en els ocells maduren en la bossa de Fabrici. S’encarreguen de la immunitat humoral i tenen proteïnes (anticossos de superfície) a la membrana plasmàtica que reaccionen davant l’antigen.
- Limfòcits T: són cèl•lules que no produeixen anticossos, tenen receptors T que reconeixen els antígens. N’hi ha dos tipus:
• Limfòcits T helper (col•laboradors): activen limfòcits B i augmenten la proliferació dels T citotòxics; per tant els T helpers ho fan gràcies a les interleucines.
• Limfòcits T citotòxics: s’encarreguen de destruir les cèl•lules infectades per virus o bacteris alliberant una substància que s’anomena perforina (proteïna que produeix porus a la membrana de la cèl•lula infectada i la destrueix.).
- Un altre tipus de limfòcits ho són les cèl•lules natural killer (NK): són cèl•lules que destrueixen les cèl•lules canceroses o infectades per virus/bacteris. No tenen receptors a la membrana per tant no són específics com els T citotòxics.
Així doncs, podem concloure que els limfòcits juguen un paper essencial en el sistema immunitari.
Iris Carré Rubio
Es coneixen 3 tipus de limfòcits, tots ells s'originen a la medul·la òssia vermella, però els limfòcits T al contrari que les cèl·lules assassines naturals i els limfòcits B maduren al tim.
- Els limfòcits B maduren a la medul·la òssia vermella i a la bossa de Fabrici en ocells, aquests limfòcits tenen uns anticossos externs de membrana i quan entren en contacte amb antígens es converteixen en cèl·lules plasmàtiques que inicien la producció d'anticossos específics lliures.
- Els limfòcits T no produeixen anticossos però però tenen receptors que reconeixen antígens. N'hi ha dos tipus:
Limfòcits T citotòxics, destrueixen les cèl·lules infectades per virus i bacteris i desprenen perforines que obren porus en les cèl·lules.
Limfòcits T col·laboradors activen limfòcits B i desprenen interleucines que activen la proliferació de limfòcits T citotòxics.
- Les cèl·lules assassines naturals s'encarreguen d'atacar cèl·les infectades i cèl·lules canceroses, però no són específiques perquè no tenen receptors d'antígens.
Gerard Guerra 1r Batxillerat B
Llibre 2n Batxillerat Biologia
Els limfòcits són cèl·lules que es troben a la sang i a la limfa, tenen poc citoplasma i un nucli arrodonit. Procedeixen de les cèl·lules mare sanguínies pluripotents.
Trobem dos tipus de limfòcits:
-limfòcits B: formats a la mèdul·la òssia dels mamífers o la bossa de Fabrici en els ocells. Responsables de la immunitat humoral, tenen proteïnes a la membrana plasmàtica que són capaces de reaccionar amb antígens específics de microorganismes. Quan s'activen al contactar amb un antígen, es converteixen en cèl·lules plasmàtiques més grans i amb un reticle endoplasmàtic desenvolupat, que produeixen anticossos lliures específics.
-limfòcits T: maduren al tim i n formen anticossos.Tenen uns receptors a la membrana que reconeixen antígens de la superfície externa d'altres cèl·lules. Hi ha dos tipus de limfòcits:
--T citotòxics: destrueixen les cèl·lules infectades per virus o bacteris patògens amb l'alliberació de citotoxines com les perforines, que perforen les membranes de les cèl·lules infectades.
--T col·laboradors: activen els limfócits B i inicien la proliferació de limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció d'interleucines.
Apart d'aquests limfòcits, trobem les cèl·lules Natural Killer, estroben a la sang i destrueixen cèl·lules canceroses o cèl·lules infectades per virus de manera similar a les cèl·lules T citotòxiques, però sempre de manera molt específica. No tenen receptors a la membrana.
Toni Pujadó
Biologia 2n B
Els limfòcits o cèl·lules immunocompetents constitueixen del 20-30% dels glòbuls blancs i s'originen a les cèl·lules mare hematopooiètiques de la medul·la òssia vermella.
Hi ha dos tipus de limfòcits els T i els B.
Els limfòcits B s'originen a la medul·la òssia vermella. S'encarreguen de la immunitat humoral. Tenen uns receptors de membrana que reconeixen els antígens de microorganismes invasors, llavors la cèl·lula s'activa i canvia la seva morfologia per a produir anticossos lliures específics.
Els limfòcits T s'originen al tim. S'encarreguen de la immunitat cel·lular. A diferència dels B no produeixen anticossos però tenen uns receptors de membrana que poden reconèixer antígens que es troben a la membrana d'altres cèl·lules. Hi ha quatre tipus de limfòcits T:
-C. assassines: destrueixen cèl·lules canceroses o infectades per virus.
-C. citotòxiques: destrueixen cèl·lules infectades per virus.
-C. col·laboradores: activen limfòcits B i els macròfags.
-C. T supressores: aturen la producció d'anticossos
Laura Figueras
Bilogia 2n B
Un limfòcit és una varietat de leucòcit agranular que es caracteritza morfològicament per tenir un nucli arrodonit al voltant del qual tot just pot veure's, mitjançant microscòpia, el citoplasma. Conté, com a conseqüència, molt escassos orgànuls, però conté molts ribosomes en estat lliure. S’anomenen cèl•lules immunocompetents perquè són la base dels dos tipus d’immunitat, la humoral i la cel•lular.
Els limfòcits procedeixen de cèl•lules mare pluripotents, ja que donen origen als eritròcits, als diferents tipus de leucòcits i a les plaquetes.
En els adults, aquestes cèl•lules es troben a la medul•la òssia vermella dels ossos.
Els limfòcits solen distingir-se gràcies a uns marcadors superficials presents en el seu citoplasma. Hi ha dos tipus de limfòcits: els limfòcits T i els limfòcits B, però també podem parlar de les cèl•lules nul•les tot i que no se les consideren com a limfòcits. Així distingim entre:
LIMFÒCITS B (o cèl•lules B).
Suposen el 15% del total, i adquireixen la seva immunocompetència en la medul•la òssia. La seva finalitat és formar part en la immunitat humoral. Al contacte amb l'antigen, pot convertir-se bé en cèl•lula efectora (plasmòcits), o bé encèl•lules de memòria, les quals estaran disposades davant una segona exposició de l'organisme a aquest antigen. Produeixen anticossos i els seus receptors de membrana reconeixen antígens intactes. Els limfòcits B s’inactiven molt fàcilment amb els rajos X.
LIMFÒCITS T (o cèl•lules T).
Que suposen el 85% del total. S’originen al tim i no són capaços de produir anticossos lliures. Disposen de receptors capaços de reconèixer antígens de la superfície externa d’altres cèl•lules. La seva finalitat és la immunitat cel•lular. Al seu contacte amb l'antigen poden ser cèl•lules de memòria o bé cèl•lules efectores. Els receptors de les cèl•lules T són macromolècules constituïdes per dues cadenes proteiques unides de manera no covalent a proteïnes de superfície de la membrana plasmàtica. Hi ha dos tipus de limfòcits T, els citotòxics i els col•laboradors.
*Els limfòcits T citotòxics, destrueixen les cèl•lules infectades per virus o bacteris patògens endocel•lulars amb l’alliberació de citotoxines (proteïnes) com les anomenades perforines, que indueixen l’aparició de porus a la membrana plasmàtica de la cèl•lula infectada i així destrueixen els microorganismes atacats.
*Els limfòcits T col•laboradors, s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció d’unes molècules anomenades interleucines.
- Cèl•lules nul•les. Només suposen el 5% i no contenen marcadors. Maten cèl•lules alterades pels virus i, a més originen elements formis de la sang. En realitat no se'ls sol considerar limfòcits, malgrat que tenen una forma semblant.
Irene Martínez, 2nB
Hi ha diferents tipus de leucòcits, és a dir, de glòbuls blancs. Un d’ells són els limfòcits, aquests procedeixen de les cèl•lules mare pluripotents localitzades a la medul•la òssia vermella dels ossos. Després d’haver estat sintetitzats, aquests limfòcits poden madurar en dos tipus, els limfòcits B o els limfòcits T. Uns maduren a la medul•la òssia i els altres maduren al tim, respectivament.
Per una banda els limfòcits B són els que produeixen anticossos i són els encarregats de la immunitat humoral. Pel que fa la reacció que produeixen davant d’un antigen és perquè presenten proteïnes receptores a la superfície de la membrana plasmàtica, llavors aquestes proteïnes són les que produeixen la reacció. Una vegada reconegut l’antigen, els limfòcits B, produeixen milions d’anticossos específics per aquell antigen, i després els macròfags fagociten l’unió antigen-anticós.
Per l’altra banda es troben els limfòcits T que són aquells que en comptes de produir anticossos reconeixen els antígens. Dins dels limfòcits T n’hi ha dos subtipus, els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T helper.
Els limfòcits T citotòxics són els encarregats de destruir les cèl•lules infectades pels virus o bacteris patògens endocel•lulars mitjançant l’alliberament de citotoxines, que en realitat són proteïnes, com per exemple les perforines, que aquestes provoquen que es produeixin uns porus a la membrana plasmàtica de la cèl•lula infectada i d’aquesta manera fer que mori.
Els limfòcits T helper són els anomenats col•laboradors, s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció d’unes molècules anomenades interleucines.
A banda dels dos tipus de limfòcits trobem unes cèl•lules amb una funció limfocítica, són anomenades Natural Killer o cèl•lules assassines naturals. Normalment es troben a la sang i s’encarreguen de destruir alguns tipus de cèl•lules canceroses o bé algunes cèl•lules infectades pels virus. Tot i que és una manera molt poc específica ja que no tenen cap mena de receptors d’antígens a la membrana cel•lular.
Aarón de la Cruz
2n Batx. B.
Publica un comentari a l'entrada